Trenta-sis municipis d’Osona no podran posar més bestiar en els propers dos anys

Tal com s’havia anunciat, el nou decret de dejeccions ramaderes aplicarà una moratòria per posar bestiar a les zones vulnerables que tenen més de l’1,2 d’ICR (vegeu requadre). Aquest índex és més alt a 36 municipis d’Osona i a 1 del Moianès. En total, 37 dels 66 que tenen aquesta categoria a tot Catalunya. Altres municipis d’Osona estan també en zona vulnerable A, tot i que amb un índex per sota de l’1,2, i n’hi ha alguns que no estan en zona vulnerable, com tampoc està catalogat com a tal el Ripollès, una comarca que es considera zona de muntanya pel que fa a la gestió de fems. El poble amb un ICR més alt és Sant Hipòlit de Voltregà, però això es deu al fet que és un municipi amb molt poques terres fertilitzables i poques granges. El valor augmenta pels municipis contigus, que també formen part del càlcul. Més enllà d’aquesta excepcionalitat, els municipis amb l’índex més alt són Santa Cecília de Voltregà, Manlleu, les Masies de Voltregà i Gurb. De fet, segons les darreres dades la capacitat, només, porcina d’Osona és de més d’un milió de caps de bestiar (vegeu EL 9 NOU del 30 de juliol de 2018). Aquest decret, que ha estat, segons la consellera del DARP, Teresa Jordà, absolutament consensuat amb el sector, parteix de la premissa que les dejeccions ramaderes “són un recurs de valorització agrícola” i no un residu i prou. “Cal fer aquest canvi de xip i el decret va encaminat cap aquí”, explica. Partint d’aquesta base, el decret preveu tres línies d’actuació: la millora en l’origen de la gestió de les dejeccions i això implica en gairebé tots els casos un tractament previ a la granja; la innovació i millora en les aplicacions al sòl, i el control i seguiment d’aquestes aplicacions garantint-ne la traçabilitat. En aquests dos últims reptes hi ajuden molt les noves tecnologies “i no cal tenir molts més recursos humans”. Amb l’ànim de tornar a l’economia circular com tenien fa cinquanta anys les cases de pagès, es tracta de garantir una fertilització adequada al cultiu i al sòl i per això es faran anàlisis continuades del sòl. Això vol dir, per exemple, un canvi de distribució del purí cap a mànegues que ajustin la dosi i prohibició del sistema de ventall. Només aquest canvi ja evita les males olors i l’emissió de gasos a l’aire. Ara bé, el DARP és conscient que caldrà donar un temps de marge perquè els fabricants puguin donar a l’abast de la demanda. També queda establerta la traçabilitat del transport, i si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres (a 5 quilòmetres dos anys després de la publicació del decret) o si es tracta d’una empresa de serveis caldrà anar equipat amb un dispositiu electrònic de posició global (GPS). Així se sabrà on i quan es porten els purins en temps real. Unió de Pagesos considera que s’hauria de deixar en els 10 quilòmetres i no aplicar els 5. També es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana, “perquè moltes explotacions també viuen del turisme rural”, segons Guillaumes. Una altra de les novetats del decret és que ja no s’hi val a presentar a l’administració un paper amb la previsió de tractament, sinó que les actuacions s’han de posar per via telemàtica. Això inclou un pla de gestió, un llibre de gestió i la declaració anual relativa a les dejeccions. Massa burocràcia pel responsable de Porcat, Ricard Parés, i la mateixa Unió de Pagesos, que consideren que la declaració anual “hauria de substituir el llibre”. Parés afegeix que “el paper ho aguanta tot, cal un control real, no només documental, perquè qui ho faci bé pugui seguir treballant i hi hagi mà dura per als que delinqueixen”. Però és que si una cosa nova incorpora el decret és la fiscalització i l’aplicació de sancions en cas que un procés no es faci bé. Aquest reglament de règim sancionador preveu multes de fins a 60.000 euros per les infraccions més greus, tot i que per les més lleus aniran entre 3.000 i 15.000 euros. Aquest reglament es va aprovar l’any 2017 i ja s’aplica. També preveu sancions per als enginyers agrònoms que elaboren plans de gestió que no s’ajusten a la realitat. Aquest decret ha tardat més de dos anys a poder-se aprovar, però “va a missa” perquè per la consellera ha de “garantir una activitat agrària que sigui ambientalment sostenible”. El signen també els departaments de Territori i Sostenibilitat i Salut. La taca més vermella. Osona és la comarca catalana amb més índex de càrrega ramadera El concepte d’índex de càrrega ramadera (ICR) s’ha introduït en aquest decret per primera vegada. Es calcula a partir de les dades de bestiar que hi ha, les dejeccions ramaderes que fan entre tots i els usos del sòl. El DARP ha designat una zona vulnerable A (ZV-A) i una zona vulnerable B (ZVB), que tenen restriccions en l’aplicació de dejeccions ramaderes i altres fertilitzant nitrogenats. La ZV-A inclou els municipis amb un ICR superior a 0,8 o els que tenen una elevada contaminació per nitrats tot i estar entre el 0,5 i el 0,8. En aquests cal aplicar un programa d’acció reforçat. D’entre aquests s’ha fet una separació dels municipis que tenen una ICR superior a 1,2. En aquests casos s’aplica una moratòria de dos anys per introduir nou bestiar. Com es pot veure al mapa, la zona vermella, amb més ICR, correspon a Osona. Cada quatre anys es fa una revisió de les zones vulnerables. Abans, però, d’aquí a dos anys es veurà “en funció de les dades que tinguem” si la moratòria s’amplia o es dona per acabada, segons va explicar la secretària general del DARP, Elisenda Guillaumes. I és que des del DARP, tot i que no es van donar dades comarcalitzades, es va explicar que mentre ha durat la discussió del decret en el mateix sector s’han rebut “moltes peticions de llicència per a ampliacions o noves granges que s’hauran de poder fer perquè es fan en funció de la llei i encara no estava actiu aquest decret”. Això vol dir que d’aquí a dos anys s’haurà de tornar a veure quants animals més hi ha a cada zona “i en sabrem l’impacte real”. Validant la reducció de nitrogen en un 58,3%. La granja El Banús de Tavèrnoles disposa d’una planta ideada per Mecàniques Segalés que redueix el nitrogen i les emissions [caption id="attachment_140908" align="alignnone" width="900"] Albert Llimós[/caption] La granja El Banús de Tavèrnoles té 2.700 mares amb els seus garrins fins que aquests tenen mig any. Les seves dejeccions són més sòlides que líquides. L’explotació disposa d’una planta de tractament ideada per Mecàniques Segalés, de Gurb, que els ha permès reduir el nitrogen en un 58,3% amb un doble procés de nitrificació i desnitrificació (NDN). La dada ha estat validada pel DARP en data de novembre de 2018 després d’un any d’anàlisis fetes per l’IRTA. Com explica el director comercial de l’empresa, Ramon Gea, es tracta d’un sistema que té tres fases diferenciades. Una primera amb una separació del sòlid i líquid a 250 micres (unitat de longitud). Un cop feta la separació, les dejeccions líquides estan en una bassa durant 20 dies, on s’aplica un sistema d’aireig que permet actuar als bacteris. De la bassa, diu Gea, “cada dia entra i surt purí. S’ha de mantenir a una temperatura que no baixi dels 15 graus i es fa amb l’ús d’entre 12 i 14 quilowatts per cada metre cúbic en funció de si estem a l’estiu o a l’hivern”. El que s’aconsegueix és reduir un 58,3% del nitrogen en forma de N2 gas. “Nosaltres comptàvem un 65% però l’administració no ens dona com a vàlides les emissions d’amoníac”, explica Gea, que afegeix que la validació arriba si pots demostrar “que aquest nitrogen ha desaparegut”. Un altre element és que el control de la planta es pot fer a través del núvol i no cal que hi hagi “ningú vigilant-la. No és tan perfecte com d’altres que poden aconseguir un 75% de reducció, però permet fer-ho des de la distància”. Mentre deia això, Gea, que estava a punt d’agafar un avió, podia accedir des del seu telèfon mòbil a les prop de 40 plantes que Segalés ha instal·lat a tot Espanya d’aquest tipus i comprovar-ne el funcionament. El sistema té una altra fase que es destina a rebaixar el fòsfor. Aquesta part no s’aplica a El Banús perquè no fa falta reduir-ne més, però aplicant-la es pot arribar a disminuir fins a un 90% de nitrogen. Per això, cal purgar el fons del reactor, aplicar un filtratge més precís i fer un tractament de fangs. Mecàniques Segalés, amb 27 treballadors, s’ha especialitzat en sistemes de tractament amb tecnologia i enginyeria pròpia. L’abril passat, el DARP li va validar el mateix sistema per la fracció líquida de boví. Miquel Segalés explica que la majoria de tractaments els han instal·lat fora d’Osona.

Trenta-sis municipis d’Osona no podran posar més bestiar en els propers dos anys

Quins són els principals beneficis d’utilitzar eines d´humanització d’IA

El BIT aprofundeix en l’acceptació social de la nova tecnologia per a l’agroalimentari

El ‘Discapaci… què?’ entrevista el president de la Generalitat

“Estem desaprofitades. Som una oposició molt constructiva”

LA PREGUNTA

Creu que s’ha d’endarrerir el tancament de les centrals nuclears?

Mor un excursionista de Torelló en una allau al Pallars Sobirà

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Mor un home de 34 anys en un accident laboral a Sant Miquel de Balenyà

Mercadona obre a Manlleu el primer supermercat a Catalunya del nou model "Botiga 9"

S'encén un cotxe a la C-17 a Tona i diversos xoquen en cadena

Vic farà una nova plaça davant l’antic edifici de la Cooperativa

El tancament d’Auto Pla Vic 4x4 desencadena moviments entre diversos concessionaris d’Osona

Mestres i professors tallen de nou la C-17 i l'Eix Transversal a Gurb

Detingut per entrar a robar en una casa a Roda de Ter

Detenen un home per sis robatoris amb força en domicilis de Vic