Txarango: “Aquest últim disc parla de la vida, d’estar presents”

La nau on assaja Txarango i que fa de centre d’operacions del grup, a Vic, bullia d’activitat la setmana passada. Acabaven d’arribar els CD del disc De vent i ales (Halley Records) i es preparaven per enviar-los a tothom que en va fer reserva prèvia. Encara són molts els que valoren el disc com a objecte, i van tenir la primícia del nou treball, que a partir de divendres ja es va poder descarregar en format digital. El quart i darrer àlbum ha endarrerit unes setmanes la sortida a causa de la crisi del coronavirus, que també ha obligat a replantejar la gran gira de comiat de Txarango. Alguer Miquel i Sergi Carbonell en van parlar per a EL 9 NOU en nom del grup. La cançó i el videoclip que van avançar del disc, A la deriva, recollia imatges de la seva estada a l’Índia. El disc està impregnat dels viatges que han fet, junts, els últims anys? El Brasil, l’Índia, el Sàhara, els Balcans… Alguer Miquel. El viatge sempre ha format part de la història de Txarango. A mesura que hem anat creixent i vivint s’ha anat impregnant en les cançons. Potser en un inici era el somni de recórrer món i en els últims treballs, sobretot en aquest, és compartir la vivència del viatge i la celebració de la vida. Convivim amb diferents comunitats, toquem amb ells, aprenem molt i ens n’emportem coses. El disc recull això, i des de l’agraïment. Donen les gràcies gairebé amb insistència… A.M. Sí, és que ens sabem privilegiats per haver pogut triar el projecte que volíem, per haver-nos pogut dedicar a allò que ens agradava i per haver-nos pogut moure pel món, en un planeta en què molta gent no pot escollir què fa ni pot anar d’una banda a l’altra lliurement. Sabien que seria el darrer disc de Txarango quan el van començar? A.M. Sí. Haver decidit que anàvem a fer un últim disc li donava un valor especial. Potser aquest quart disc hauria estat un més, i en canvi et poses en una altra dinàmica. Treballar-lo aquí al local sabent que faríem el cicle per última vegada –fer les cançons, construir un directe, pensar una gira– era com si fos el primer. A la cançó Les coses senzilles diuen que “La vida és tan fràgil”… sembla escrit pels moments que vivim. A.M. Després d’aquesta experiència, segur que hi ha gent que ara escoltarà el disc i li semblarà trobar-hi part d’aquesta sotragada, tot i que es va escriure i gravar tot prèviament. Però al final, tot el disc De vent i ales parla de la vida, recull la idea d’estar presents, de mirar cap endins i recordar no només el que hem viscut sinó des d’on ho hem viscut. Aquesta cançó, on hi ha el vers que dona títol al disc, parla de com a vegades necessitem situacions límit per dir-nos allò més senzill: com ens estimem. És una cançó que cadascú se l’emportarà a l’emoció que tingui en aquell moment. És un disc amb molt ritme llatí: cúmbia, vallenato… Sergi Carbonell. Sí que és una gran influència. De sempre, però ara hem treballat ritmes que en altres discos no havíem tocat, com el vallenato. I tot ve perquè vam estar de gira a Colòmbia, ens vam enamorar d’aquesta música i la vàrem escoltar molt. També la chacarera, que és un ritme argentí. Ens agrada viatjar a través d’aquests ritmes, els passem pel nostre sedàs i acaben sonant a Txarango. A.M. També volíem fer un homenatge a les músiques d’anada i tornada que han estat també molt nostres. Hi ha hagut molta relació entre la tradició musical de Catalunya i de Cuba, per exemple. Per això hi ha una cançó, que és un son cubà, i una havanera, barrejada una mica amb un txa-txa-txa que ens feia molta il·lusió fer-la. La música és transfronterera per naturalesa. A la deriva és també una declaració de principis dels seus referents ideològics o morals? Rosa Parks, Che Guevara, Martin Luther King, Víctor Jara… A.M. Sempre hem intentat que la nostra inquietud acabés vehiculada a través del grup, però mai ho hem fet molt explícit a través de les cançons, que parlen en general de la vida i de com la transitem. Però en el tema A la deriva hi posem una sèrie de referents, de personatges que representen la rebel·lia, el fet de plantar-se davant d’aquesta maquinària ferotge que ens passa per sobre. Sabem que tenim aquest poder de transformar-la, però a vegades no acabem d’exercir-lo. “En aquest disc hi ha una mirada més cap endins, emocional, d’escoltar-nos” El procés que ha viscut Catalunya hi és, a Cançons de llibertat… A.M. Sentíem que no podíem deixar aquest disc fora del que hem viscut els últims anys, de la implicació pròpia. Hem estat un grup molt permeable al que estava passant, ens hem intentat posicionar, i aquest tema recull idees en diverses direccions. El procés de politització esperançador, la injustícia que viuen els presos i preses entre els quals hi tenim amics com Jordi Cuixart. I també incloure la idea que formem part d’una humanitat diversa, fent memòria dels exilis d’avui, que són els processos migratoris. Quan acabàvem de remenar les lletres, van estar uns dies en una casa de Colera, i vam anar a Cotlliure, a la tomba de Machado. Tant de bo Espanya fos aquesta, la de Lorca i Machado, i no la que ens hem trobat. Aquesta fraternitat cap a una Espanya republicana que sentim una mica pròpia també hi és. I de Catalunya a la seva capital. Hi fan una mirada que també és crítica a la cançó Barcelona? S.C. El nostre grup no s’entendria sense Barcelona, on uns estudiants del Ripollès hi van descobrir tantes coses. Allà vam començar a compartir molta música, a tocar al carrer, a conèixer gent… Es pot dir que el grup va sortir de Barcelona. Ja en aquell moment hi havia coses de la ciutat que ens meravellaven i altres que ens van atropellar. I veiem que en algunes coses es va perpetuant un model de ciutat concret, siguin quins siguin els partits que governen. És una cançó d’homenatge i alhora de crítica, que planteja quin és el model de ciutat que volem per a la capital del país. A.M. Ens faltava mirar-la de cara i dir-li: “Barcelona, aquí tens la teva cançó”. A la ciutat sempre hi hem anat buscant racons, refugis on ens sentíssim bé. Ara que hem passat Sant Joan, trobem el tema La foguera. Però no només la nostra: han trobat altres llocs on també cremen al foc tot allò que volen deixar enrere… A.M. Hi ha cançons com aquesta que recullen tota la part d’espiritualitat per la qual hem transitat els últims anys. Tant de llocs d’Àsia, com a l’Índia, com de les comunitats indígenes de l’Amèrica Llatina, del fet de poder participar dels seus espais sagrats i que ens acollissin a casa seva ens ha suposat un aprenentatge espectacular. Aquesta cançó neix de l’estada amb un poble indígena del Brasil, que lluita per defensar la seva terra i resistir culturalment. Vam participar dels seus rituals… la idea d’estar asseguts al voltant d’una foguera i desprendre’ns de coses que no volem, la tenen ells i la tenim a la cultura mediterrània. Als focs de Sant Joan cremem els mobles vells… i ara a Txarango estem fent això, cremar els mobles! Vol dir que els ha sortit un treball amb un punt espiritual, per dir-ho així? A.M. Hi ha una mirada més cap endins. Txarango havia treballat amb dues potes del tamboret. Tenim la música com a eina, és el lloc des d’on ens relacionem, i tenim les nostres inquietuds socials i polítiques. En els últims temps hi hem afegit una tercera pota: la de mirar més endins, d’escoltar-nos, d’acompanyament emocional fins i tot, i ens hem impregnat d’això. Fins al punt de parlar de la mort, explícitament. “Serà bonic deixar aquest cos a terra”. No els ho havíem sentit mai això… A.M. Vivim en una societat on busquem coses per sempre. Volem seguretat: un lloc, una feina… I això té un punt de bogeria també: a Occident estem en un lloc quan volem estar en un altre. En canvi, hi ha societats que saben estar molt més presents, que saben que els finals formen part del trajecte. Aquest disc mateix és un final: estem acompanyant el dol d’un projecte, en certa manera. Abraçar la mort en lloc d’apartar-la ens ajuda a estar connectats. Fixeu-vos que quan tenim una gran sotragada, com ara, ens n’anem a esprémer allò que creiem important. I aquest disc també parla d’això: de com ens relacionem amb els altres. De viure donant-nos i des de l’agraïment. Fins i tot d’agrair les sotragades. Ara n’hem viscut una d’extrema i inesperada, que a vostès els ha tocat de ple abans de llançar el disc i començar la gira de comiat. També en treuen alguna conclusió positiva? A.M. Ens ha tirat per terra l’esforç de tot un any… però abracem-ho i traiem-ne un aprenentatge! “Estem escrivint el darrer capítol, quan acabem la gira es dissoldrà la cooperativa” De vent i ales té 16 cançons, no són moltes avui per un disc? A.M. Hi hem acabat posant tots els temes en què estàvem jugant, perquè era l’últim i qualsevol que deixéssim fora ja no sortiria. Som deu, a Txarango, i no volíem que quedés fora cap cançó que fos la preferida d’algú. Per això és un disc tan llarg, que combat totes les lògiques comercials d’un single i una gira. Però forma part de la nostra honestedat: és el que tenim! I això ha fet que hi entressin més temes. “Ens seguirem trobant”, diu la lletra de la darrera cançó. Els trobarem d’alguna manera que no sigui recordar les seves cançons. Txarango és des de fa un temps una cooperativa… s’acabarà el grup però aquest projecte continuarà? S.C. Quan acabem la gira, dissoldrem també la cooperativa, i tots començarem els nostres projectes perquè estem plens d’inquietuds. Ens seguirem trobant, però no com a Txarango. Estem acabant d’escriure el darrer capítol. Tota la gira del comiat passa al 2021 Txarango ha passat el confinament treballant per replantejar una gira que hauria començat a Vic el passat dia 12 de juny i que havia de ser alguna cosa més que una col·lecció de dates i concerts. Tot anava lligat a un projecte social “per deixar coses”. Un petit món d’iniciatives d’economia social i solidària es movia al voltant de la gran carpa amb capacitat per a 2.800 espectadors que hauria estat el lloc dels concerts i l’epicentre de tot un recinte. Txarango volia deixar un llegat “de transformació del món de la cultura, perquè algú que s’hi posi com nosaltres vam fer fa molt de temps se senti més acompanyat per espais que parlin el mateix llenguatge”, diu Alguer Miquel. Tot això caldrà repensar-ho, però de cap manera volen deixar-ho de banda. Aviat s’anunciarà que la gira, igual que va passar amb el festival Clownia de Sant Joan de les Abadesses, queda ajornada fins a l’any que ve. Les persones que tenien entrada podran optar perquè se’ls retorni l’import o per guardar-ho per a quan es pugui fer, a partir de la primavera de 2021, tot i que fins ara el percentatge dels qui ho han demanat és molt petit. Si en un primer moment va semblar que la tardor era encara un escenari possible per col·locar algunes dates, aviat es va veure que no i que calia optar per la prudència. Les dates de la gira de 2021 encara no s’han concretat, perquè caldrà compaginar-les amb els compromisos internacionals que el grup ja tenia, però la intenció és que l’itinerari pels Països Catalans faci parada als mateixos llocs que ja estaven fixats. Es mantindran els projectes socials lligats als concerts D’aquesta manera s’ajorna el definitiu comiat d’un grup que també va prendre solidàriament aquesta decisió. “Som molt intensos”, diuen la gent de Txarango. Han estat deu anys en què no s’han guardat res, i el que han dedicat al grup ho han deixat d’altres coses. Els components de la formació es troben també en moments vitals diferents i ha calgut un procés per posar-se d’acord en aquest tancament. “Segurament va ser al Brasil, on vam començar a preguntar-nos si ja havíem viscut tot el que havíem de viure com a grup”, diuen. Podien triar com acabar-ho, en quin moment i de quina manera, i ho van fer. Diran adeu a dalt de tot, malgrat la crisi del coronavirus, havent viscut com a col·lectiu fins al final. Els viatges compartits per tots en aquesta darrera etapa en són una prova. “És un regal viure-ho així, abans que s’anés desgastant”, afirmen Miquel i Carbonell.

Txarango: “Aquest últim disc parla de la vida, d’estar presents”

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?