El Casal Francesc Macià va acollir aquest dijous al vespre, davant de més de cent persones, l’acte oficiós d’inauguració del 25è Cau de Bruixes, centrat en el record a títol pòstum de Pere Viñolas, un dels grans artífexs d’aquesta festa. “Realment va ser dels que van fundar l’activitat”, va remarcar l’alcalde, Josep Paré. David Viñolas, fill petit de l’homenatjat, va reconèixer que “el pare sabia enredar la gent, estimava molt el poble”. En nom de la família, va voler agrair que es fes “un record i no un homenatge, que a ell no li agradaria”. Per la regidora de Cultura, Anna Chávez, el record es podia fer extensiu a tota la primera comissió que va muntar el Cau. Després dels parlaments es va passar un vídeo d’uns quatre minuts amb imatges de Viñolas disfressat en diferents anys.
25 ANYS D’ÈXIT
Pels volts de la primera quinzena de febrer, els carrers de Centelles es vesteixen de colors foscos i la vila apaga els seus llums enmig d’una atmosfera propera a la màgia, l’esoterisme i el misteri. Sota un nom que evoca l’univers de la bruixeria, element fonamental de la cultura popular catalana, el Cau de Bruixes celebra enguany la 25a edició recordant el seu impulsor, Pere Viñolas, que va morir el 15 de gener de 2017 als 70 anys.
Dinamitzador i activista centellenc, l’esperit de Viñolas era, segons l’historiador local Josep Rovira, “el d’un home vigorós i emprenedor”, ben actiu en el teixit associatiu del poble impulsant la Fira de la Ratafia o fundant l’entitat Centelles amb el Sàhara. De fet, va ser aquesta voluntat de fomentar activitats socials i culturals al municipi el que, tal com explica Rovira, “el va moure a crear l’any 1998 una nit de bruixes quinze dies abans del Carnaval del poble”, que gràcies al seu èxit ha acabat esdevenint amb el pas dels anys una festa separada de la del rei Carnestoltes.
Més concretament, Josep Pagès, membre de la companyia Pierrot Teatre de Centelles, apunta que “aquell any, Viñolas, que sempre buscava iniciatives noves, ens havia vingut a veure fer teatre amateur”. Va ser aleshores quan l’activista, que formava part de la comissió del Carnaval de Centelles, conscient de la volada que estava agafant a Torelló l’acte de les Senyoretes i Homenots –celebrat la nit abans de la rua oficial del Carnaval de la ciutat–, “va pensar en la idea que Pierrot fes cada any una petita actuació, la primera sota el campanar de Centelles, uns dies abans que tingués lloc el Carnestoltes”, afirma Pagès.
D’aquesta manera, el que va començar com un espectacle de carrer circumscrit a un punt concret del municipi, ha acabat esquitxant el conjunt de la geografia centellenca, convertint-se en una autèntica festa en què participen un bon gruix d’entitats, comerços i veïns de la vila. És així com, des dels seus inicis, Pagès es va adonar que a mesura que passaven els anys, “la peça teatral congregava cada cop més gent, i a principis dels 2000 des de Pierrot vam creure oportú contactar amb grups d’espectacles de carrer, com els Gog i Magog, per elevar la qualitat de les actuacions”.
En aquestes funcions teatrals, no hi podia faltar la disfressa, com la de bruixa, que era una de les més escollides per part dels actors. Aprofitant el gran arrelament de la bruixeria a Catalunya al llarg de la història, a inicis del segle XXI la vila va crear la figura de la Bruixa de l’Any, una distinció atorgada durant els dies de la festa a una dona de la població per la seva tasca cultural o social.
Així, malgrat que, tal com relata Rovira, “fins ara no s’ha pogut esbrinar l’origen de la fama de bruixes que han tingut les dones nascudes a Centelles des de fa molts anys”, el poble, emparant-se en dites populars com de Centelles, bruixes totes elles, ha dignificat la figura de la bruixa: la d’una remeiera sàvia i coneixedora de les herbes i els seus remeis.
És per això que, lluny de ser una festa tenebrosa que recordi la nit de Halloween, Pagès subratlla que “el Cau de Bruixes vol ser, per damunt de tot, un esdeveniment lúdic en què la gent s’ho passi bé”, mantenint l’efecte cohesionador que Viñolas, definit per Rovira com “el motor d’aquesta festa”, va potenciar animant els veïns a engalanar i decorar els carrers per fer-los temàtics.
UNA FESTA A L’ALÇA
El programa del 25è Cau de Bruixes continua aquest divendres amb el tradicional Sopar Embruixat, però serà dissabte el dia més esperat. A partir de les 10 del matí ja hi haurà activitats, que no finalitzaran fins a tocar la mitjanit. Destaquen una escola de bruixeria, les tres representacions itinerants de La venjança de la bruixa o la concentració de bruixes i bruixots. També es podran resseguir els carrers temàtics o l’espectacle dels 25 anys de Cau de Bruixes, a la plaça Major, moments abans de la proclamació de la Bruixa de l’Any. Per diumenge al matí encara quedaran el Mercat Màgic i el Passatge Interactiu.
{{ comment.text }}