A Correcuita

Divendres, 9. El reportatge de Jordi Remolins a EL 9 NOU sobre el Centre Tecnològic del Ripollès i la seva progressiva dissolució és d’aquells necessaris. Sempre hi ha discursos altisonants en les inauguracions, mentre que els finals com aquest acostumen a produir-se amb sordina institucional. S’hi han sumat factors diversos, entre els quals una gestió erràtica. El Ripollès va tenir la immensa sort de rebre el llegat d’un empresari que creia en la comarca i se l’estimava profundament com era Eduard Soler, que volia donar continuïtat a la seva tasca, però no sempre s’ha encertat en la gestió d’aquest patrimoni material i immaterial.

Dimarts, 12. Vidrà es queixa de la manca de civisme d’algunes persones que passen pel Salt del Molí. Fa dos dies que Sant Sadurní ha lamentat una situació semblant a la Riera Major, i la setmana passada era Sant Joan de les Abadesses el municipi que es veia obligat a tancar l’accés al gorg de Malatosca. Podríem recular i trobar més exemples. Aquest és un estiu fluvial, potser perquè la platja es veu com un lloc de possible massificació. Percepció errònia, perquè les rieres i gorgs poden acabar tant o més massificades. Va haver-hi una generació a partir de la qual el bany als rius ja no formava part dels records d’infantesa, perquè ja teníem tots piscines al nostre poble o ciutat. Remullar-se al riu era cosa del passat, tot i que els darrers anys esports com el barranquisme havien retornat el contacte amb els cursos d’aigua dolça, i alguns ja havien vist el seu encant. La redescoberta ha estat progressiva. El primer any que el festival Clownia es va fer a Sant Joan de les Abadesses, els autòctons ens vam sorprendre de veure que el públic jove passava d’anar a la piscina i estenia tovalloles vora del Ter amb tota naturalitat. Ens van ajudar a mirar el riu d’una altra manera. L’estiu de la pandèmia ha accelerat la tendència, i s’hi ha afegit un incivisme que ja no té a veure amb el virus ni amb els cursos fluvials, sinó amb l’estupidesa dels incívics.