Col·leccionista de globus de vidre. Això és en el que s’ha convertit la calldetenenca Marta Garcia al llarg de set temporades com a Sènior a la Copa del Món d’esquí de muntanya, fet que l’ha convertit en un dels noms propis dels darrers anys d’aquest esport a Catalunya juntament amb la torellonenca Clàudia Galicia i la barcelonina Mireia Miró. Acumula cinc d’aquests característics trofeus en la modalitat d’esprint –l’últim d’aquest 2021 com a subcampiona del món– i per primera vegada n’ha assolit també un per haver pujat al podi de la general combinada, l’overall, que té en compte els resultats obtinguts en les diferents proves d’esprint, vertical i individual. Garcia ha estat tercera per darrere la francesa Axelle Mollaret i la sueca Tove Alexanderson i ha rubricat així la seva millor actuació fins ara.
“Sempre havia fet quartes o cinquenes posicions a la general combinada i la veritat és que està molt bé haver aconseguit finalment un podi en una temporada tan incerta com aquesta per la Covid-19, on al principi no sabíem ni si podríem fer totes les curses”, explica l’esquiadora de 29 anys. Un èxit aconseguit a base de constància i de ser molt metòdica, tal com destaca el seleccionador espanyol, Toti Martín: “La Marta mai falla, sempre hi és. Porta moltes temporades lluitant a la general, sent una de les esquiadores més completes del món. És un exemple d’esforç pels joves que pugen i que hauran de treballar molt dur si volen seguir els seus passos”, remarca. A més a més, en els darrers anys l’esquiadora ha vist com augmentava el nombre de practicants i en conseqüència el nivell de les rivals. “Ara hi ha moltes més noies i han sortit moltes especialistes de cada modalitat. Haver-me mantingut allà i fins i tot haver millorat és molt positiu. Estava en el meu millor moment i també crec que l’experiència i la tècnica que he après aquests anys es noten”, afegeix la de Calldetenes.
Marta Garcia va començar a fer esquí de muntanya als 11 anys a través d’uns amics del Club Excursionista Calldetenes que van iniciar a la seva família i ja no va parar. Als 17 anys va entrar al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya, on es va formar tant a nivell competitiu com tècnic i en seguretat, i l’any següent ja va passar a formar part de la selecció espanyola i del Pla Nacional de Tecnificació Esportiva, per competir internacionalment primer com Júnior i després com a Sub-23 i Sènior. Des de fa cinc anys viu a la Cerdanya i amb la seva parella ha obert un cafeteria al centre de Puigcerdà. “Compaginar feina amb esport d’alt rendiment no és l’ideal i es nota, però és un esport on falten ajudes i premis econòmics i s’ha de fer per poder viure”, lamenta. Justament aquesta dificultat per compaginar el seu negoci amb els entrenaments sumat a la bona temporada que ha tancat la fan començar a pensar en la retirada. “Porto molts anys competint i un dia o altre ho deixaré. No sé si serà aquest any, el que ve o d’aquí a dos, però és molt sacrificat i vol un temps que has de treure d’altres coses”, afirma. Per això, es dona de marge aquesta primavera i l’estiu per prendre una decisió.
{{ comment.text }}