Un suport pensat a mida per a cada persona

La síndrome de Down és una alteració genètica dels cromosomes que comporta unes característiques físiques determinades, el que s’anomena fenotip, i en la gran majoria hi va associada una discapacitat intel·lectual. També en molts casos poden haver-hi complicacions en la salut, com ara cardiopaties congènites, hipertensió pulmonar o alteracions en la visió i audició. La Fundació Sant Tomàs, a Osona, i la Fundació MAP, al Ripollès, són les entitats de referència per a les persones amb la síndrome de Down i actualment n’atenen 70 amb aquesta alteració genètica, 59 a Sant Tomàs i 11 a la Fundació MAP. Anna Gutiérrez, directora del servei de Formació i Inserció Laboral Eina de Sant Tomàs, detalla que aquests usuaris estan repartits en diferents serveis en funció de “com afecti el desenvolupament físic i cognitiu de cadascun, en funció del que necessiten”, ja que “fem una atenció molt individualitzada” per donar resposta als interessos i a les necessitats. N’hi ha que poden tenir més autonomia i els donen suport per poder treballar a l’empresa ordinària, i d’altres a qui potser els caldrà viure a la residència amb “moltes necessitats de suport”. En la mateixa línia parla Martí Picola, psicòleg de l’equip de Benestar Emocional de la Fundació MAP. “Com tots els col·lectius amb necessitats educatives especials no hi ha un patró únic de funcionament”. Hi poden haver unes característiques comunes, diu, “hi ha persones molt capaces però també l’altra cara de la moneda”, de manera que “independentment de la síndrome, mirem les capacitats i habilitats i veurem fins on pot arribar cadascú, tenint en compte els seus desitjos”. Picola afegeix que “la paraula suport sempre va lligada amb la síndrome de Down” i segons el grau d’autonomia l’acompanyament serà d’una manera o altra. En la síndrome de Down no hi ha un patró únic de funcionament Gutiérrez comenta que aquesta alteració genètica “està molt estudiada, hi ha molta recerca i fa que hi hagi una resposta molt ràpida quan neix un infant” amb la síndrome. Per aquest motiu, ja des de l’inici donen atenció al nadó i a la família. Tot i les proves de detenció precoç durant els embarassos, des de les dues entitats no han notat una davallada de casos. Alguns treballen amb suport, d'altres s'atenen a la residència Des de petits fins a l’edat adulta, des de Sant Tomàs i el MAP fan el suport adequat a cada etapa de la vida. Des de l’escola, l’autogestió, el lleure, l’habitatge o la feina. En el darrer cas, des de Sant Tomàs o la Fundació MAP es té en compte si podran anar a l’empresa ordinària amb suport, en un centre de treball especialitzat com tenen les dues entitats o també, afegeix Picola, hi ha qui “no pot assumir uns mínims laborals”, un fet que també s’ha de tenir en compte. Gutiérrez i Picola també diuen que hi ha una part de prospecció i visites a empreses per fer sensibilització, donar visibilitat al col·lectiu perquè socialment s’accepti que es tracta de persones “que tenen una necessitat diferent”. Picola diu que “s’ha avançat” en aquest aspecte però “encara hi ha molt a fer”, ja que “si hi ha més acceptació hi haurà més possibilitats per a ells”. Malgrat tot, “la integració real encara està lluny”, afegeix. El més important, remarquen els dos experts, és “treballar amb la diferència” i fer aquesta atenció a mida de cadascú.

Un suport pensat a mida per a cada persona

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous ‘influencers’ de la vida a pagès

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

La Mambla, a Orís, una antiga colònia industrial

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme