Un suport pensat a mida per a cada persona

La síndrome de Down és una alteració genètica dels cromosomes que comporta unes característiques físiques determinades, el que s’anomena fenotip, i en la gran majoria hi va associada una discapacitat intel·lectual. També en molts casos poden haver-hi complicacions en la salut, com ara cardiopaties congènites, hipertensió pulmonar o alteracions en la visió i audició. La Fundació Sant Tomàs, a Osona, i la Fundació MAP, al Ripollès, són les entitats de referència per a les persones amb la síndrome de Down i actualment n’atenen 70 amb aquesta alteració genètica, 59 a Sant Tomàs i 11 a la Fundació MAP. Anna Gutiérrez, directora del servei de Formació i Inserció Laboral Eina de Sant Tomàs, detalla que aquests usuaris estan repartits en diferents serveis en funció de “com afecti el desenvolupament físic i cognitiu de cadascun, en funció del que necessiten”, ja que “fem una atenció molt individualitzada” per donar resposta als interessos i a les necessitats. N’hi ha que poden tenir més autonomia i els donen suport per poder treballar a l’empresa ordinària, i d’altres a qui potser els caldrà viure a la residència amb “moltes necessitats de suport”. En la mateixa línia parla Martí Picola, psicòleg de l’equip de Benestar Emocional de la Fundació MAP. “Com tots els col·lectius amb necessitats educatives especials no hi ha un patró únic de funcionament”. Hi poden haver unes característiques comunes, diu, “hi ha persones molt capaces però també l’altra cara de la moneda”, de manera que “independentment de la síndrome, mirem les capacitats i habilitats i veurem fins on pot arribar cadascú, tenint en compte els seus desitjos”. Picola afegeix que “la paraula suport sempre va lligada amb la síndrome de Down” i segons el grau d’autonomia l’acompanyament serà d’una manera o altra. En la síndrome de Down no hi ha un patró únic de funcionament Gutiérrez comenta que aquesta alteració genètica “està molt estudiada, hi ha molta recerca i fa que hi hagi una resposta molt ràpida quan neix un infant” amb la síndrome. Per aquest motiu, ja des de l’inici donen atenció al nadó i a la família. Tot i les proves de detenció precoç durant els embarassos, des de les dues entitats no han notat una davallada de casos. Alguns treballen amb suport, d'altres s'atenen a la residència Des de petits fins a l’edat adulta, des de Sant Tomàs i el MAP fan el suport adequat a cada etapa de la vida. Des de l’escola, l’autogestió, el lleure, l’habitatge o la feina. En el darrer cas, des de Sant Tomàs o la Fundació MAP es té en compte si podran anar a l’empresa ordinària amb suport, en un centre de treball especialitzat com tenen les dues entitats o també, afegeix Picola, hi ha qui “no pot assumir uns mínims laborals”, un fet que també s’ha de tenir en compte. Gutiérrez i Picola també diuen que hi ha una part de prospecció i visites a empreses per fer sensibilització, donar visibilitat al col·lectiu perquè socialment s’accepti que es tracta de persones “que tenen una necessitat diferent”. Picola diu que “s’ha avançat” en aquest aspecte però “encara hi ha molt a fer”, ja que “si hi ha més acceptació hi haurà més possibilitats per a ells”. Malgrat tot, “la integració real encara està lluny”, afegeix. El més important, remarquen els dos experts, és “treballar amb la diferència” i fer aquesta atenció a mida de cadascú.

Un suport pensat a mida per a cada persona

Osona necessita més Mossos o una nova comissaria?

Festa major de traca a Sant Pere de Torelló

Marta Torrecillas presentarà a Vic ‘Rebel’, el documental sobre la seva vida després de l’1-O

Les rectories del Moianès tindrien potencial per a uns 70 habitatges socials

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de prohibir la compra d’habitatge als fons d’inversió?

Important dispositiu policial a la zona de Muntanyola

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

“Mai he tingut una oposició tan bel·ligerant. No han acceptat els resultats”

El regidor d'Esports de Calldetenes fa fora el Riudeperes del camp de futbol

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Unió de Pagesos veu la nova planta de mozzarella de Tarradellas una oportunitat per revaloritzar la llet

En contra de l'enderroc de la vintena de cases de l'antic poble de Sant Romà de Sau

Obriran a Manlleu un OneDiR, el segon a Osona després del de Vic

Mor Marcel Miquel, referent de la divulgació històrica de Sant Joan de les Abadesses

Detenen a Muntanyola un dels homes fugats aquest dijous a Sant Feliu de Guíxols