L’Associació Tapís busca finançament per poder concentrar tots els seus serveis en un únic local, en una de les antigues naus de Curtits Codina que li ha cedit l’Ajuntament de Vic. Els recursos privats que ha aconseguit fins ara li permeten cobrir una quarta part dels costos del trasllat i l’adequació de l’espai a les necessitats d’aquesta entitat, que treballa amb persones en risc d’exclusió social i en mobilitza més d’un centenar entre personal propi, d’inserció i voluntaris.
El trasllat permetria ampliar serveis i alhora estalviar el lloguer de la seu central al carrer Adoberies, on hi ha les aules de formació i el servei de mecanitzats i manipulats. En els seus gairebé 35 anys de funcionament, l’associació ha anat ampliant els seus serveis i les necessitats d’espai i la nova seu permetria continuar en aquesta línia, duent a terme l’activitat productiva a la planta baixa de la nau i la part superior destinar-la a aules i oficines. “Volem ser un centre de formació homologat”, avança la gerent, Mireia Ribas, i disposar d’unes instal·lacions en condicions suposaria un pas endavant molt important per a aquesta entitat, que mobilitza uns 800.000 euros anuals.
Al carrer Raval Cortines, Treballs i Serveis Tapís Empresa d’Inserció, SLU, creada el 2008 i de la qual l’associació és l’únic soci, hi té els serveis de planxa i bugaderia i també s’hi fa el triatge i l’emmagatzematge de la roba usada que es recull en contenidors. Els convenis signats amb 32 ajuntaments d’Osona i el Lluçanès, així com algunes empreses, per la col·locació d’un total de 80 contenidors li permeten arribar a un 86% de la població.
L’any passat es van recollir 400 tones de roba usada a les quals se li dona una nova vida en funció del seu estat. Una part es recicla per a la producció d’altres materials i l’altra es reutilitza, bé es lliura per a finalitats socials a famílies en situació de vulnerabilitat o bé es ven a la botiga El Fil, de roba de segona mà, que hi ha a la plaça dels Màrtirs i que serveix per finançar les activitats de l’associació. Una altra via de finançament és l’empresa de serveis de neteja i manteniment La Taca, que, com la resta, permeten ocupar persones amb risc de quedar fora del mercat laboral.
Com a empresa d’inserció, el Tapís possibilita l’accés a l’ocupació a col·lectius desafavorits duent a terme una activitat productiva de forma temporal. A diferència dels centres especials de treball, les persones contractades –derivades de Càritas o la Creu Roja– no hi poden fer una estada superior als tres anys com a pas previ a incorporar-se al mercat laboral. “La finalitat és l’apoderament de les persones que acompanyem perquè millorin les seves capacitats i poder participar en la societat on viuen”, assenyala l’educadora Flory Martínez, responsable del servei d’acompanyament i inserció.
A l’empresa d’inserció hi treballen persones d’entre 19 i 52 anys, de les quals només n’hi ha una que no sigui migrant, gairebé tots de l’Àfrica. Per a moltes d’elles “acabem sent referents més enllà del temps que estan aquí”, destaca Martínez, i s’hi estableix un vincle personal, al temps que també se’ls ofereix assessoria jurídica, en la majoria de casos per a menors no acompanyats.
Un programa de formació per a joves
Un total de 130 joves d’entre 16 i 25 anys han passat durant set anys pel programa Aktua, un projecte d’inserció sociolaboral a través d’itineraris formatius per al qual es percep una remuneració d’entre 180 i 200 euros mensuals en funció del seu grau d’implicació. Actualment se’n beneficien 23 joves segregats en torns de matí i tarda, amb una presència mitjana de 20 hores setmanals, repartides en 8 hores de formació i 12 de taller.
El projecte va néixer el 2012 quan, arran de la crisi, “la situació dels joves va empitjorar”, recorda el seu coordinador, Jordi Tolosa. Les dades eren preocupants, perquè “van tancar moltes escoles taller, hi havia més d’un 50% d’atur en joves i un 30% no es graduaven” i es va endegar aquest programa, que rep subvencions de la Generalitat i ajuntaments, de l’Obra Social La Caixa, donacions particulars i també obté uns ingressos de les feines que es realitzen. “El 60% o 70% de la beca prové del que ells produeixen”, assenyala Tolosa, entre els quals paper artesà.
Com que hi va haver un moment que tota la producció no tenia sortida el 2014 van decidir consumir el seu propi paper publicant llibres i “sense voler-ho comencem a funcionar com a editorial”. Des del primer llibre, de Guillem Ramisa, ja se n’han publicat 14, entre ells d’interactius amb suport audiovisual.
L’estada màxima dels joves al programa Aktua no pot superar els dos anys, de manera que abans no se superi aquest temps ha d’estar en condicions de reprendre la formació reglada, participar en algun tipus de formació professional o inserir-se al mercat laboral.
Tolosa destaca que en aquests anys “ha canviat molt el perfil” dels usuaris, que venen derivats de Càritas o els serveis socials. Només un 20% tenen nacionalitat espanyola, encara que alguns d’ells són fills d’immigrants i gairebé tota la resta són marroquins. A partir del 2017 “es dispara el nombre de joves sense papers” i una tercera part són menors no acompanyats. Des del gener de l’any passat fins ara 16 ha pogut regularitzar la seva situació i el percentatge dels que han passat pel projecte que delinqueixen és imperceptible.
