L’ÀgoraVic no és només un fòrum sobre l’autoconeixement i el creixement personal. És també una prova esportiva urbana en què cal driblar pels passadissos per aconseguir trobar un lloc, practicar el salt d’obstacles per poder avançar o ser capaç de fer els 600 metres en tres minuts per arribar amb temps d’un lloc a l’altre i trobar cadira. La principal experiència personal a què són sotmesos els participants és superar tots aquests inconvenients, perquè l’èxit de les conferències que organitza la plataforma Mestres de Vida és tal que omple a rebentar tots i cada un dels recintes en què se celebren.
Aquesta cinquena edició de l’esdeveniment no en va ser una excepció. Durant tot dissabte a la tarda es van fer 20 conferències d’entre 45 i 50 minuts, temps suficient perquè el ponent fes una exposició temàtica, donés veu al públic i es practiqués algun exercici si la temàtica ho requeria. Els quatre espais on es van dur a terme les ponències de forma simultània, l’auditori de l’edifici del Sucre, la sala modernista del Casino, el Temple Romà i l’Orfeó, es van omplir en cada sessió d’un públic heterogeni disposat a col·laborar quan se li demana, encara que no hi havia temps perquè pogués intervenir tothom qui ho desitjava.
Psicòlegs, mestres, filòsofs, teòlegs, terapeutes o formadors van ser els protagonistes de les xerrades, que van tractar des d’aspectes espirituals fins a aspectes sexuals per complaure tot tipus de públic. “Són temes que fan reflexionar la gent i així reflexionem plegats”, apunta el director del fòrum, Sergi Pérez, també un dels ponents, alguns dels quals hi assistien per primera vegada i d’altres ja hi havien participat en edicions precedents. Cap d’ells, però, cobra per la seva intervenció, i el que es recull a la sortida de les xerrades serveix per cobrir les despeses, mentre que el sobrant es destina a Osona contra el Càncer. “Va ser un èxit absolut i es va respirar una gran atmosfera”, considera Pérez, que només lamenta “que no tothom pugui seure, però ja els recomanem que no es moguin d’un lloc per tenir cadira”.
{{ comment.text }}