Una fira amb relat

Vic s’ha tornat a convertir, aquest cap de setmana, en la capital formatgera del país. El Lactium, la gran mostra de formatges catalans, consolida el format en la seva 11a edició –la tercera al parc Balmes–, i torna a exhibir el bon nivell dels elaboradors de la comarca. Per tercer any consecutiu, el premi al Millor Formatge Català –guardó creat fa tres anys i escollit entre els guanyadors de les diferents categories– ha estat per a una formatgeria d’Osona: la Formatgeria d’Espinelves amb el formatge El Miner, que recull el testimoni d’El Molí de la Llavina, de Centelles (2018), i El Reixegó, d’Olost (2017). “És un formatge de cabra de pasta semicuita amb sis mesos de maduració; espero que us agradi”, deixava anar Oriol Brugués després de recollir el premi de mans de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra. El seu formatge s’havia imposat en la categoria de tomes de cabra. Brugués va obrir la formatgeria el 2010, amb tot just 19 anys –aleshores va ser considerat el formatger més jove de Catalunya–. “Vaig començar amb 30 cabres de la raça murciano-granadina; ara ja en tinc 120”, apuntava. Com a curiositat, el curat dels formatges –actualment tres, el Miner, el Baldiri i el Serrat– el fa dins d’una antiga mina de barita del poble. D’entre les 13 categories finalment a concurs (una es va retirar), també van obtenir un Lactium d’Or Ubach Formatgers, de Vic, en la categoria de tomes de vaca i búfala, a més d’un accèssit pel de tomes de cabra; i El Reixegó d’Olost, en la categoria de blaus. La formatgeria més guardonada va ser Cal Músic, de Navàs, amb quatre medalles, malgrat que tot just té un any de vida. I de la formatgeria més jove, testimoni de la bona feina i la creativitat que continua exhibint el sector, a la solvència d’una de les més històriques, la Formatgeria Montbrú, de Moià, que enguany celebra el 30è aniversari. “Quan el meu pare [Pere Antúnez] va començar ni Déu volia menjar formatge de cabra; aleshores estava molt estigmatitzat, pel tema de les febres de malta o la brucel·losi”, recordava dissabte Oriol Antúnez, segona generació al capdavant del negoci, que avui té més de 25 tipologies de formatges i exporta a més de 20 països. La clau, haver preservat tota una manera de fer. “El formatge igual que com el fèiem fa 30 anys, només que ara hem de ser més a fer-ne”. L’altre gran secret, treballar “colze a colze” amb els ramaders per disposar d’una llet “de molta qualitat”, remarcava Antúnez, que forma part de l’agrupació Llet de Cabres Catalanes, un segell de qualitat que avui exhibeixen una trentena de productors lleters de cabrum. I és que “ramaders i formatgers hem d’anar de bracet”, coincidia el company d’agrupació Lluís Mauri, des de Formatgeria Mas El Garet, de Tona, conscient també del bon moment que viu el sector. “Som petits, tot just comencem, però penso que ho estem fent bé”, reflexionava Mauri, ara en qualitat de membre de l’Associació de Ramaders i Elaboradors de Formatge Artesà (ACREFA), amb una vuitantena d’associats d’arreu del país. “Trenta anys enrere, precisament quan va néixer ACREFA, els formatges tenien molt poca dimensió a Catalunya; avui estem elaborant 300 tipus de formatges diferents. Això no passa enlloc més del món”. Un sector, a més, amb marge per continuar creixent. “Fa 10 anys eren una cinquantena de formatgers i avui som el doble, i tots venem i venem més”, recordava Antúnez. Un creixement paral·lel al mateix auge de la cultura formatgera. Continuar-la abonant és, precisament, un dels grans objectius del Lactium. “Tots els formatgers coincideixen que cada vegada atenen un públic de més qualitat, gent realment interessada pels seus formatges”, apuntava Isaac Gelabert, director del certamen. I en això des del Lactium volen continuar sent “talibans”: darrere cada parada hi ha el seu formatger; i darrere cada formatger, un relat ben personal. A l’espera de les dades definitives, la fira –que dissabte es va acabar salvant pels pèls de la pluja– tancava les portes aquest diumenge al vespre amb la percepció d’haver rebut més visitants i d’haver lligat més vendes. També van funcionar molt bé espais com l’Aula de Bonpreu.Esclat, amb totes les ponències sold out, o la concorreguda Rock & Txit, a la nit (malgrat que el format es podria revisar). L’entorn, malgrat l’inconvenient del borró dels pollancres, també es dona per definitiu. “Tots sabem l’esforç i l’estima que hi ha darrere d’aquesta fira, que va prenent embranzida i continuarem millorant”, es felicitava l’alcaldessa.

Una fira amb relat

El vigatà Toni Pla mostra la seva col·lecció de ràdios i TV antigues

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

El Lactium es fa ‘adult’

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb