Una història de periodisme

Mentre preparava la xerrada-col·loqui sobre periodisme per a la inauguració divendres a Prats de l’exposició de 40 anys de portades de Nadal d’EL 9 NOU, em venia al cap una anècdota que explica Salvador Alsius en el llibre Com TV3 no hi ha(via) res (Pòrtic, 2021). Diu que al llarg dels anys s’ha anat trobant gent pel carrer que li diu: “Aquells telenotícies que fèieu al començament sí que eren bons i no com els d’ara...”. Tenim tendència a mitificar el passat i el cert és que a vegades amb EL 9 NOU també ha passat, malgrat que si s’agafa un diari d’ara al costat d’un de fa quaranta anys no té res a veure, com a mínim amb disseny, distribució dels espais, ús d’elements gràfics o qualitat d’impressió. Avui, en l’era de les xarxes socials i la sobrecàrrega informativa, la infoxicació o infobesitat que en diuen alguns, el paper dels mitjans de comunicació i la societat, però, ha canviat. Fent repàs a l’hemeroteca, una de les primeres notícies de portada d’EL 9 NOU protagonitzada per Prats és una vaga general per la detenció d’un veí del poble per part de la Guàrdia Civil. La crònica, publicada el 26 de maig de 1978 i firmada pels corresponsals al Lluçanès Ramon Besa, Joan Grau i Joan Solà, i amb fotografies de Jordi Pey d’una manifestació amb més d’un centenar de persones, destacava al subtítol la magnitud dels fets: “Ni en temps de guerra s’havia suprimit el mercat del diumenge”. Roser Reixach, corresponsal d’EL 9 NOU al Lluçanès durant 12 anys (de 1987 a 1999), recordava divendres a l’acte fet a Cal Bach com en aquells anys un periodista no sempre era ben rebut a la sala de plens d’un ajuntament. Avui que hi ha una llei de transparència que obliga –teòricament– les administracions a facilitar tota la informació, contrasta amb les dificultats que hi havia llavors perquè els diguessin el dia que hi havia ple i ja no diguem aconseguir l’acta de les sessions. Prats, que s’ha caracteritzat sempre per tenir un alt voltatge polític a l’Ajuntament, ha anat sortint a les pàgines del diari per motius molt diversos i sovint pioners: lluites com la de la comarca del Lluçanès, la insubmissió, el tancament de Ràdio Troka, l’enderroc del Centre Casal Castells, la crisi del tèxtil o mil i una iniciatives socials i culturals. El testimoni de Besa o Reixach, entre d’altres, el va recollir Anna Gorchs i el manté en un context molt diferent. Els periodistes han perdut l’exclusivitat de ser emissors d’informació, la societat està hiperconnectada a través de les xarxes socials i les empreses periodístiques estan en ple procés de redefinició del seu model de negoci. El que ningú dubta és que el periodisme en aquest mar de notícies falses i rumors és, com també ho era per altres motius fa 40 anys, imprescindible. O almenys és la conclusió a què vam arribar divendres a Prats abans d’inaugurar l’exposició de portades, que es podrà veure a la sala d’exposicions de Cal Bach fins al 28 de març.

Una història de periodisme

Claus, ulleres i un parell de mòbils, als objectes perduts de Tona

Un concert imprescindible

La Copa Catalana d’Escacs estrena cita a Vic amb més de 700 jugadors

ERC de Sant Joan denuncia 130 afectats per errades del padró

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

Vuit empreses d'Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

La Guàrdia Civil atribueix al gerent del Fitó de Seva infraccions ambientals i possibles delictes

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

La inestabilitat del sector porcí provoca pèrdues per valor de gairebé 12 milions a Baucells