Una muntanya de pel·lícules

Amb la cerimònia inaugural d’aquest divendres es donarà el tret de sortida a la 37a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, que durant deu dies presentarà les millors produccions mundials d’aquest àmbit. Un total de 49 pel·lícules competeixen en la secció oficial del festival, seleccionades entre les 170 que es van rebre, un rècord en tota la història del certamen (fins ara la xifra més elevada havia estat la de 2016, amb 146 films que optaven a ser exhibits a Torelló). França, amb sis pel·lícules, és el país que n’aporta més. Hi ha quatre produccions catalanes i quatre d’espanyoles. I el que considera especialment significatiu l’organització: l’augment en la secció d’etnografia (Natura i Muntanya) que té el seu propi escenari al Casal –aquest any amb patrocini de Quackpack Foundation– i que projectarà 15 films. ‘LA FABULEUSE HISTOIRE DU GY-PAÊTE’ En francès, gypaète és el nom del trencalòs, un dels rapinyaires més espectaculars. ‘SPIRIT OF JAGUAR’ El cineasta eslovac Pavol Barabas arriba a Torelló amb aquest documental que narra l’expedició de quatre amics a la Sierra Maigualida, a l’Amazònia. ‘SHIRO’ L’única producció catalana que es podrà veure aquest cap de setmana s’inclou en la secció +Extrem. Les espectaculars imatges que ofereix són de l’illa de Shiro, al Japó. ‘83º SKI THE NORTH’ Un film de Matthias Mayr que documenta una expedició a la serralada que està més al nord del món, a l’illa d’Ellesmere (Canadà), només a 800 quilòmetres del Pol Nord. Cineastes premiats en anteriors edicions, com els francesos Anne i Eric Lapied, l’austríac Matthias Mayr, el britànic Alastair Lee o la nord-americana Chase Ogden, tornen a optar a recollir la Flor de Neu d’Or, en l’acte de clausura del festival el proper dia 23. Qui recollirà segur un premi és l’alpinista Òscar Cadiach, que rebrà el proper dijous la Flor de Neu d’Honor per tota la seva trajectòria esportiva, però també pel seu vessant com a realitzador de diversos documentals. El festival segueix la línia iniciada en la darrera edició de centrar-se en un territori del món, no necessàriament dels que atreuen més alpinistes. Si l’any passat va ser la Patagònia, ara és Alaska i el Yukon, que seran objecte d’una taula rodona en la sessió inaugural, sota el títol d’“Alaska, l’última frontera”. Hi intervindran el viatger i escriptor Jordi Canal-Soler, el fotògraf Oriol Alamany, el director de la cursa Pirena Pep Parés i l’alpinista i guia Carles Gel. La visió d’aquest territori, però, no se centrarà només en la seva riquesa natural, sinó en la forma com aquesta és objecte d’explotació. El cartell que ha fet la dissenyadora torellonenca Íngrid Picanyol fa referència, per exemple, als projectes miners que s’estan impulsant amb l’aixecament de mesures de protecció que impulsa l’administració Trump: “Que la gent es pregunti per què la imatge és així, i que vulgui investigar i conèixer”, diu Picanyol. Relacionada amb Alaska ho és l’exposició “L’or del Klondike”, un riu afluent del Yukon on a finals del segle XIX es va generar l’anomenada Febre de l’Or. La mostra ha estat produïda per la fundació del festival.

Una muntanya de pel·lícules

Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

Manlleu tornarà a tenir una pista de gel natural aquest Nadal

Torna l’art d’Enric Pladevall

Formatges d’‘Oscar’

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter