La Generalitat ha mostrat la seva predisposició a organitzar els Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern del pròxim 2030. Aquesta candidatura és una oportunitat única i històrica per als Pirineus. Fins ara mai s’havia parlat tant dels Pirineus i de les seves necessitats i mancances i els Jocs d’hivern han de ser també una oportunitat per situar aquestes necessitats en el centre de les polítiques de l’executiu català. Però seran els ciutadans dels Pirineus els qui decidiran si volen els Jocs o no amb unes consultes.
El projecte olímpic s’emmarca en una estratègia global del Govern de Catalunya per transformar socioeconòmicament els Pirineus i deixar-ne un llegat beneficiós, sempre posant per davant la sostenibilitat i el respecte amb el medi ambient. Els Jocs són una pota més d’aquesta estratègia, que engloba tots els departaments de l’executiu amb l’objectiu que el territori tingui oportunitats de desenvolupament econòmic, social i territorial. En definitiva, posar en funcionament en aquest territori tots els serveis i les seves possibilitats. En aquest sentit, no es modificarà cap pla urbanístic ad hoc pels Jocs ni es construirà cap instal·lació que no tingui sentit en aquesta estratègia a llarg termini per als Pirineus.
Les oportunitats es poden desglossar en cinc àmbits. En primer lloc, per l’impacte esportiu d’aquest esdeveniment. Catalunya és un país esportiu acostumat a organitzar proves importants i amb un gran moviment associatiu de l’esport de base. Els Jocs, evidentment, poden potenciar encara més aquest esperit i donaran un impuls als esports d’hivern.
Els Jocs Olímpics d’hivern preveuen acollir 1.500 esportistes repartits en diferents punts del territori català al llarg dels 15 dies de celebració. Però els jocs no són només aquestes dues setmanes, són la preparació prèvia, els entrenaments, els actes paral·lels com l’Olimpíada Cultural i el llegat que ha de quedar en el Pirineu català.
Els Jocs Olímpics d’Hivern acolliran 1.500 esportistes repartits pel territori que deixaran una projecció internacional incomparable
El segon dels motius és l’impacte social i comunitari: els Jocs Olímpics d’hivern han de ser una plataforma, un altaveu per posar damunt de la taula qüestions com la igualtat de drets i oportunitats i ser capaços de donar visibilitat a determinades problemàtiques socials globals que requereixen accions urgents per part de tots, com poden ser la lluita contra el canvi climàtic, la igualtat de gènere, la diversitat cultural i el racisme. I també han de ser un altaveu mundial de la reivindicació de l’esport femení.
Situar la marca Catalunya al món
El tercer motiu és el fet de situar la marca Catalunya al món. Aquest esdeveniment ha de significar una plataforma de promoció dels Pirineus com a destinació turística desestacionalitzada. Un destí d’alt interès cultural, patrimonial i amb uns actius com són els parcs naturals, la seva oferta gastronòmica i també l’esportiva. I això s’ha de fer de la mà de la ciutat de Barcelona, amb acompanyament.
Al mateix temps cal tenir en compte també l’impacte econòmic que significarà pel territori. Un turisme desestacionalitzat permetrà el creixement d’altres sectors econòmics i productius que tindrà com a objectiu generar una economia diversificada que incentivi l’arrelament de la població al territori al mateix temps que es generen llocs de feina de qualitat i sostinguts durant tot l’any.
Per últim, la millora de les connectivitats també se situa com una de les oportunitats del projecte. La modernització de certes infraestructures entre la gent del Pirineu és una eina indispensable per a un desenvolupament integrat i equilibrat d’aquest territori. El Govern aposta per aquestes millores, hi hagi Jocs o no, però també és cert que els Jocs poden ser motor d’algun d’aquests canvis. Amb la mirada en els Jocs Olímpics del 92 i l’orgull que van generar per a la ciutat de Barcelona i també per a Catalunya, el Govern de la Generalitat vol que els Jocs d’hivern dels Pirineus siguin un punt d’inflexió amb aquestes comarques amb una vocació innovadora, perdurable i amb especial cura del medi ambient i la sostenibilitat i amb una identitat pròpia com a país.
{{ comment.text }}