Una pradenca a Ravensbrück

Roser Reixach Filla de Prats de Lluçanès, després de la Guerra Civil espanyola va ser membre destacada d’una xarxa d’evasió que passava clandestinament persones i documentació a través dels Pirineus, motiu pel qual va ser detinguda per la policia secreta de l’Alemanya nazi, la Gestapo, i reclosa al camp de concentració de Ravensbrück, el juliol del 1944, després de passar més d’un any en presons franceses. Era Roser Fàbregas Vilà, que en casar-se va adoptar el cognom del marit, de nacionalitat francesa, i va ser coneguda a partir d’aquell moment com a Roser Fluvià. El seu cas, que ha passat desapercebut al seu poble natal durant prop de 80 anys, amplia a quatre el nombre de pradencs i pradenques que van viure en la pròpia pell l’horror nazi. Roser Fàbregas, que va néixer a Prats de Lluçanès el 8 d’octubre de l’any 1900, era filla de Ramon Fàbregas Parés i Teresa Vilà Muns. La família vivia al carrer Resclosa, a la casa anomenada Cal Vicenç, on el pare treballava de fuster. L’any 1923 va casar-se amb Josep Fluvià Llorens, natural de Sant Llorenç de Cerdans, a la Catalunya Nord, que s’havia establert a Prats de Lluçanès per motius laborals. El matrimoni va tenir el seu primer fill el 1927 i el segon va arribar quatre anys després, quan la família Fluvià s’havia traslladat a Vic. Al cap d’un temps van marxar a viure a Barcelona i ja abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola es van instal·lar a França, a la població natal del marit. El 1939, en ple èxode de republicans cap a territori francès, Roser Fluvià va començar a ajudar algunes persones que es desplaçaven en la retirada. Era el mateix any en què el seu pare, Ramon Fàbregas, que durant la Guerra Civil s’havia significat a favor de la República, va ser detingut i sotmès a un judici sumaríssim. La sentència va ser de 12 anys i 1 dia de presó per un delicte de rebel·lió militar, una condemna que va complir a la presó Model de Barcelona, d’on va sortir en llibertat provisional tres anys més tard. L’activitat clandestina de Fluvià es va intensificar amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. Va participar en una xarxa de la resistència francesa, al sud del país, que col·laborava amb els serveis d’intel·ligència britànics i que va organitzar un sistema de salvament de persones que majoritàriament fugien del nazisme a través dels Pirineus. El seu fill petit, Enric, resident actualment a Perpinyà, rememora encara alguns dels episodis viscuts en tots aquells anys quan casa seva es va convertir en refugi de persones que, provinents de diversos països europeus, havien d’arribar d’alguna manera i en tot moment de forma clandestina a l’Estat espanyol per incorporar-se des d’allà a l’exèrcit aliat del nord d’Àfrica o a Anglaterra, o simplement fugir de l’avançament nazi. S’ha de tenir en compte que una vegada aquestes persones trepitjaven l’Estat espanyol, si eren interceptades podien ser detingudes d’immediat i traslladades a centres d’internament diversos, o a una presó o a un camp de concentració, o retornades al país d’on provenien. Per aquest motiu el seu objectiu immediat era arribar a algun dels consolats aliats que hi havia a Barcelona. Fluvià va tenir un paper destacat en aquesta xarxa, que també passava de forma clandestina documentació i diners. A més d’acollir persones a casa seva, la pradenca era punt d’enllaç i alguna vegada fins i tot havia actuat de guia fins endinsar-se en territori espanyol. Enric Fluvià recorda la profunda desesperació que van patir després de la detenció de la seva mare l’any 1943, perquè “durant el temps que va estar a Ravensbrück, que no sabíem pas on era, no en vam tenir cap notícia, i ens pensàvem que no la veuríem més”. Roser Fluvià va ser alliberada del camp de concentració nazi el 10 d’abril del 1945. Va morir a Perpinyà el 1983, va tenir molt present el seu pas pel camp de concentració nazi de Ravensbrück durant la seva vida.

Una pradenca a Ravensbrück

Nani Roma acaba 17è a la primera etapa del Dakar, i Laia Sanz 139a després de l’accident

Taradell declara Bé d’Interès Local la tradició de rebre els Reis amb atxes de barballó

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d’Any

Posen en marxa a Vic un servei 24 hores per atendre dones i menors víctimes de violència masclista

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Èxit de convocatòria de les campanades a la plaça Major de Vic

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Josep Ramon Redorta, a la masia el Portell de Gurb