Una santa de Vic inventada

Els antics calendaris catalans situaven, en data del 10 d’abril, aquest dimecres, la festa de santa Celeriana, suposada filla de Vic. D’entre tots els sants de la ciutat dels sants és, segurament, la més desconeguda i, curiosament, mai no va existir. Una pintura de la seva imatge, obra de l’artista Marià Colomer, continua presidint la històrica capella dels Sants Màrtirs, a l’església de la Pietat. Aquest entorn és un dels que guanyarà protagonisme especial gràcies al projecte turístic i cultural de l’Illa de la Pietat, que ha començat a prendre forma. Serà una bona oportunitat per redescobrir alguns dels seus secrets, com el de santa Celeriana. “Celeriana forma part d’un bon grup de sants amb devoció a Catalunya sorgits dels anomenats falsos cronicons”, explica Joan Arimany, gestor cultural especialitzat en religiositat popular, que va testimoniar la presència d’aquesta imatge dins de l’església de la Pietat a través d’un esment a la secció Catalunya sagrada, de La Veu del Montserrat del 5 d’abril de 1884. Ni des de la mateixa parròquia tenien constància de la peculiaritat del personatge. Aquestes obres dels segles XVI i XVII eren pretesos textos històrics que, a voltes, s’atribuïen a autèntics historiadors o, en d’altres, a noms d’erudits que mai van existir. “Suposadament se’n recuperava una obra perduda que, en realitat, no havien escrit”, relata Arimany. Aleshores, l’esment en qualsevol text “amb aparença d’autenticitat” ja servia per establir “afirmacions rotundes de paternitat celestial”. Es va aprofitar aquesta “credulitat” per repartir sants a diferents poblacions catalanes, i puntualment “alguns sants van prosperar per esdevenir referents en el lloc assignat”. Un dels falsos cronicons que va fer més fortuna, i que va generar més embolics, és l’anomenat Cronicó d’Haubert. “Va aparèixer el 1667 de la mà d’Antoni Nobis que la va atribuir a un suposat mossàrab sevillà d’origen alemany, Haubert, que hauria viscut al segle IX”, exposa Arimany. Tot un embolic “per emmascarar la falsedat”. En aquesta obra va constar, per primera vegada, el nom de santa Celeriana. “Les poques dades biogràfiques que s’hi referien situaven aquesta donzella cristiana a Vic, on hauria estat martiritzada l’any 718, durant la invasió sarraïna”. Fals. En els segles XVII i XVIII, l’església de la Pietat esdevenia el compendi de la religiositat vigatana de l’època barroca. L’artista Marià Colomer va dedicar, a finals del segle XVIII, la decoració pictòrica del presbiteri als Sants Màrtirs Llucià i Marcià, aleshores patrons de la ciutat. A més, a la faixa superior i en tres medallons hi va representar sants significats per a la ciutat: a una banda, sant Just; a l’altra, l’aleshores beat Miquel dels Sants, i just al centre hi va situar Celeriana, que aleshores era la més “recent” dels sants vigatans. “Colomer no va poder abstreure’s de la moda hagiogràfica del moment i va representar santa Celeriana en lloc preferent i amb els atributs que se li havien assignat: la palma martirial i l’espasa que hauria acabat amb la seva vida”, certifica Arimany. Fins i tot, per si hi havia dubtes, “hi va escriure el nom i la doble condició de verge i màrtir”. Tot un homenatge per a una santa de tan efímera glòria. L’ILLA DE LA PIETAT REBRÀ 700.000 EUROS D'EUROPA Precisament, l’Illa de la Pietat, considerat un projecte estratègic per l’aposta turística de Vic, continua endavant després de confirmar-se la concessió de 700.000 euros de subvenció a través dels ajuts Feder europeus. De fet, l’import a efectes del Feder és d’1,4 milions, dels quals l’ajut cobreix el 50%. Els 700.000 euros restants seran finançats a parts iguals entre l’Ajuntament de Vic i la Generalitat de Catalunya, amb aportacions de 350.000 euros cadascun. Les obres del projecte de l’Illa de la Pietat ja estan en marxa des del passat mes de gener, gràcies a una subvenció dels Plans de Foment de la Generalitat, que hi aportava els inicials 350.000 euros esmentats. La Diputació de Barcelona també hi ha aportat fins ara 87.000 euros, corresponents a la redacció d’un projecte executiu de l’obra. D’aquesta manera, gràcies a la subvenció europea, es podrà seguir endavant amb una segona fase d’obres que permetrà acabar l’adequació i conservació de tots els recorreguts turístics dins l’espai. També ha de permetre obrir el sòl d’una part de la nau central, a la zona de l’antiga capella de Sant Sadurní, per realitzar excavacions arqueològiques, com les que també ja s’estan fent a la Capella Fonda.

Una santa de Vic inventada

Primer aniversari del jardí de baixos requeriments de l’Esquirol

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest divendres, 5 de juny?

Un escàner gegant

La 13a Cronoescalada a la Creu de Gurb reuneix 250 participants, entre cursa i caminada

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre