QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Una sèrie de 24 episodis

Osona amb els Nens ha gestionat des de 1996 més de 1.700 acolliments de nens propers a la central de Txernòbil

La sèrie d’HBO sobre el drama de Txernòbil ha reactivat l’interès pel sinistre mediambiental més greu de la història de la humanitat 33 anys després de l’explosió del reactor nuclear. Però la solidaritat cap a la població afectada directament per les conseqüències de la radiació, l’abast de les quals avui encara es desconeix, ja fa anys que dura. Des de 1996, l’associació Osona amb els Nens organitza cada estiu una acollida d’infants d’aquesta zona fronterera. Inicialment eren d’Ucraïna, però la progressiva obertura del país els ha portat a centrar els seus contactes amb una entitat de Bielorússia.

Aquest dissabte van arribar a Vic 22 nens que durant sis setmanes conviuran amb famílies catalanes. Els que venen per primera vegada –que eren set nenes– tenen entre 7 i 9 anys i la resta van amb famílies amb les quals ja hi ha un vincle afectiu perquè els han acollit en anys anteriors i ho poden mantenir fins a la majoria d’edat. “Casos que hagin anat malament són raríssims”, apunta Josep Pujol, directiu de l’ONG, que en aquest temps ja ha gestionat més de 1.700 acolliments.

Hi havia anys en què fins i tot es contractava un vol xàrter, però actualment han caigut les ajudes públiques i en conseqüència els acolliments, ja que són les mateixes famílies receptores les que s’han de fer càrrec també del cost del bitllet. Per contra, les noves tecnologies han permès estendre la xarxa de solidaritat i només la meitat dels nens es queden a la comarca. La resta els acullen famílies de la Jonquera al Vendrell.

Els nens que s’incorporen al programa ho fan per prescripció mèdica, però són del 15% que estan sans. “No hem conegut casos de càncer”, recorda Pujol, però sí cardiopaties o problemes de cataractes propis de persones d’edat avançada. Abans de sortir i de tornar se’ls mesura la càrrega radioactiva i “baixa entre un 40% i un 50%”, apunta Pujol, pel sol fet d’estar en un entorn més sa i no prendre aliments contaminats.

La situació que descriu la sèrie televisiva “és real”, assegura Pujol. Un fet que confirma Lucía González. Apassionada de la cultura eslava, ha fet una exposició fotogràfica de la seva visita l’any passat a la zona de 70 quilòmetres d’exclusió de la central fins arribar al sarcòfag del reactor: “És molt interessant però fa patir i se t’encongeix el cor.” Aquest any ha acollit per primer cop.

“Reps més del que dones”

Joan Puig saluda la Darya a quiamb la seva dona Carme, acullen per primer cop | Marc Sanyé

Joan Puig i Carme Vilamala són una parella sense fills de Vic que aquest estiu acullen una nena de Bielorússia per primer cop. Feia temps que la idea els rondava pel cap i com que “l’organització ja hi porta molts anys” confiaven en el projecte, però Puig reconeix que “tinc una situació laboral complicada” i el fet que hagi de treballar a l’estranger els havia fet desistir fins aquest any.

Dissabte saludaven emocionats la Darya (a la foto), una nena de 9 anys que acabaven de conèixer en l’acte de benvinguda. Consideren que l’experiència d’aquestes sis setmanes és “molt enriquidora per les dues parts, reps més del que dones”, sobretot per “contribuir a millorar el seu benestar a nivell de salut”.

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

En aquesta enquesta han votat 134 persones.