Verdaguer, el muntanyenc

A més de tots els mèrits que acumula, a Jacint Verdaguer se n’hi pot afegir un altre, de mèrit: el d’haver estat el primer català que va pujar l’Aneto. L’any 1882, pujar aquella muntanya de més de 3.400 metres era gairebé l’equivalent de pujar, avui, un pic de l’Himàlaia. La proesa s’ha recreat ara a Maleïda 1882, el film d’Albert Naudin que divendres es va preestrenar a L’Atlàntida, pocs dies abans que es pugui veure en sales. En l’origen d’aquest projecte audiovisual hi ha un llibre publicat per Verdaguer Edicions, Maleïda, on el biòleg i excursionista Bernat Gasull recreava el primer gran viatge que Jacint Verdaguer va fer al Pirineu. Gasull va partir de la llibreta d’anotacions del poeta per recrear el seu periple, que partia de la Seu d’Urgell el 7 de juliol de 1882 fins a fer cim a l’Aneto (conegut llavors com la Maleïda) el dia 22 de juliol. Albert Naudin recorda que va assistir a la presentació del llibre i que en aquell moment mateix va intuir el potencial narratiu de la història: “Tu no hi veus una pel·lícula, aquí?”, va dir a l’autor. El projecte es va posar en marxa, i es va completar al llarg de dos anys de rodatge, comptant amb la complicitat de la Fundació Verdaguer de Folgueroles en l’assessorament històric, i també de l’actor manlleuenc Lluís Soler, en el paper d’un Verdaguer madur que recorda el seu periple pirinenc. El Verdaguer jove que emprèn el viatge l’interpreta el vigatà Santi Pocino, que recrea la que ja es pot considerar com “la primera gran travessa del pirineisme català”, segons Gasull. La pel·lícula s’ha rodat en els mateixos llocs pels quals va passar el poeta, a l’Alt Urgell, l’Alt Pallars i l’Aran, cuidant tots els detalls d’ambientació. “Cada detall, cada objecte o cada vestit són fruit de la recerca”, explicava divendres Jordina Boix, directora de la Fundació Verdaguer. Òbviament, això va comportar per a Santi Pocino i un altre actor fer la pujada a l’Aneto amb el vestuari propi d’un capellà al finals del segle XIX, unes botes de muntanya de l’època i una maleta de fusta lligada amb cordills a l’esquena d’un altre actor que interpretava el paper del guia amb qui Verdaguer va pujar al cim. Naudin i Gasull posen de relleu que Verdaguer va ser el primer català a pujar a l’Aneto, conegut encara en aquell moment com la Maleïda (el nom d’Aneto no apareix fins més tard en la documentació). El que fa el poeta és, doncs, una gesta en el pirineisme, fins llavors només practicat pels francesos des de l’altre vessant de la serralada. “Era caminar en un món desconegut, gairebé com fer-ho ara en una vall remota del Nepal”, explica Santi Pocino. Fins i tot la fauna que hi havia era més feréstega, amb la presència habitual del llop i l’ós. La fase final de l’expedició, sortint de l’Artiga de Lin per enfilar-se al cim en una jornada, es pot considerar, encara avui, com una bona mostra d’esforç físic. I comptant que el poeta venia de fer un llarg periple que havia començat a la Seu d’Urgell en el qual havia pujat altres muntanyes, com el pic de Salòria, de gairebé 2.800 metres. En la seva llibreta de viatge, el poeta reconeix que ha de fer algun dia de descans “de tan fatigat com estava”. Si l’ascensió a la Maleïda va ser costosa, la baixada ho va ser més encara. Travessar la gelera de l’Aneto, en aquell moment molt més gran i profunda, era difícil i perillós amb l’equipament de l’època. Verdaguer descriu com, durant el descens, va estar a punt de caure en una esquerda d’aquesta glacera. La pel·lícula ha volgut recrear també aquest moment, però l’estat actual de la gelera de l’Aneto –molt disminuïda pels efectes del canvi climàtic– no ho permetia. No va haver-hi altre remei que desplaçar un petit equip a la gelera de La Girosse, als Alps, on Pocino va rodar la complicada escena de la caiguda. El projecte de fer-ne una segona part [caption id="attachment_139684" align="alignnone" width="800"] Una imatge del documental | Filmexplora[/caption] Maleïda 1882 començarà la setmana vinent a fer el seu camí en sales comercials, i per a més endavant se’n preveu l’exhibició a TV3, que ha col·laborat en el projecte. Però Albert Naudin ja va revelar divendres que FilmExplora, la seva productora, té una segona part en ment. Aquesta correspondria al viatge que Verdaguer va tornar a fer al Pirineu el 1883, i que el va portar, per exemple, a pujar la Pica d’Estats.. “Però ens falta el finançament, aquesta pel·lícula l’hem fet amb molt pocs recursos”, diu. “Estava mal vist que un capellà fes muntanyes” Verdaguer no parava de prendre notes, sempre que emprenia alguna excursió. Apuntava impressions, paraules, topònims... i feia croquis. Al mateix cim de l’Aneto va fer quatre dibuixos, un per a cada punt cardinal. I escrivia, en la seva llibreta de notes. Però no en va publicar gairebé res, de la seva ascensió a l’Aneto. Per què? Bernat Gasull creu que el mateix poeta no vol mostrar la seva condició muntanyenca “perquè estava mal vist que un capellà fes això, era un estrangerisme”. Cal situar- nos en l’època, en què tot just naixia l’excursionisme científic a Catalunya, en especial per la influència francesa. La llibreta de Verdaguer ja va ser transcrita pel filòleg vigatà Narcís Garolera a Excursions i viatges, però tot i això Gasull va consultar el document original, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. El poeta també havia expressat el seu disgust perquè el marquès de Comillas –de qui llavors estava al servei– l’obligués a deixar la muntanya i anar, justament, a la localitat càntabra de Comillas, on ell estiuejava. Però Verdaguer estava determinat a tornar a les muntanyes, i així ho va fer l’estiu següent. Tot plegat, tenia per a ell un sentit literari: si pujava les muntanyes del Pirineu era perquè estava preparant el gran poema èpic Canigó i sentia la necessitat “de tenir una visió del Pirineu des de dalt”, per poder-lo descriure bé. Aquestes grans caminades són, doncs, el que després permet que Verdaguer pugui escriure els versos del viatge fantàstic de Gentil, el fill del comte Tallaferro, per trobar la fada Flordeneu.

Verdaguer, el muntanyenc

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l’eufòria al Cabró Rock en l’últim concert a Osona

Masies que cauen

Ripoll ressuscita l’Scriptorium a l’antiga església de Sant Pere

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Li cremen el cotxe de matinada al mig del carrer a Aiguafreda

Protesta contra el racisme a Santa Eulàlia de Riuprimer