Ramon Sans
Les energies renovables són molt viables econòmicament. Les infografies d’aquesta informació il·lustren els rendiments de l’ús final de l’energia si la font primària són combustibles fòssils (TME en vermell) i si són renovables (majorment elèctriques, TME en blau).
Els tres usos finals de l’energia (tèrmic, mobilitat i elèctric) utilitzant combustibles fòssils i urani tenen un rendiment molt baix. Per exemple: per a ús tèrmic, una caldera utilitza petroli o gas i el rendiment és d’un 85% de mitjana. Per a la mobilitat, si es crema gasolina o gasoil en un motor d’explosió s’obté, en global, un 20% de rendiment, és a dir, de cada cinc unitats d’energia que es cremen, se n’aprofita només una.
L’ús elèctric es genera en centrals tèrmiques cremant gasoil, carbó o gas en cicles combinats, o fissionant urani en centrals nuclears i s’obté un 33% de rendiment de mitjana (les de cicle combinat en donen un 45% i les nuclears, un 20%).
El canvi és substancial entre unes fonts primàries i unes altres. En el cas de renovables, el gruix de l’energia és elèctrica, obtinguda aprofitant com a font primària el sol, el vent, els salts d’aigua o la biomassa. Per ús tèrmic la font primària pot ser el sol o la biomassa. Però la millor solució que cal tenir molt en compte és la bomba de calor. Es tracta d’un estri magnífic que de cada kW elèctric en proporciona quatre de tèrmics, és a dir, ofereix un rendiment del 400%. Una meravella de la física. En el cas de la mobilitat, un motor elèctric pot tenir una rendibilitat del 92% i usant bateria, del 80%. I en el de l’ús elèctric, donat que aprofitem majorment el sol i el vent, anem a la font primària absoluta; no es consumeix res, s’aprofita i, per tant, el rendiment és del 100%.
Una dada rellevant: es compren i cremen combustibles fòssils i es fissiona urani, que de mitjana tenen gairebé tres quartes parts de pèrdues. Per tant, es paguen les fonts primàries per quatre, per usar-ne una i a més, es paguen les instal·lacions. Aprofitant el sol, el vent o l’aigua, no hi ha pèrdues perquè no es consumeix res, són gratuïtes i només cal pagar les instal·lacions que calen per aprofitar-les. Una diferència bàsica i importantíssima.
Tant la biomassa com l’energia hidràulica és aconsellable utilitzar-les amb moderació. En el primer cas, no se’n pot abusar en zones denses i congestionades i utilitzar-la quan les dades indiquen que hi ha molt bosc en una zona. En el cas de l’energia hidràulica, caldrà tenir molt en compte que no disminueixi excessivament el cabal dels rius i que no en faci malbé les ribes. En el canvi de model a renovables val la pena utilitzar el model de càlcul anomenat TE21. Aquest calcula l’aplicació de renovables en funció del territori. El veurem detallat en el proper número d’aquest suplement.
Fer el canvi: no hi ha excuses
Si bé pràcticament tothom reconeix l’existència de l’emergència climàtica encara hi ha qui, de forma interessada o desinformada, nega o minimitza els seus efectes. Seria còmode deixar-se portar per la fal·làcia que no passa res, que tot és cíclic, que sempre hi ha hagut inundacions, tempestes i onades de calor.
Això no obstant, des de fa anys la Terra ens envia avisos de tota mena: la calor dels últims estius, temperatures més suaus als hiverns, descens dràstic del gel als pols, desastres naturals o el descens de la biodiversitat.
El canvi climàtic és un càncer que creix al pulmó de la Terra i que l’espècie humana alimenta per la seva dependència energètica dels combustibles fòssils. Si diàriament cremem 85 milions de barrils de petroli (13,5 milers de milions de litres al dia), que generen 36,7 milions de tones diàries de CO2, i amb carbó i gas doblem aquest valor de contaminació, que queda enganxat a l’atmosfera, que alimenta i agreuja el tumor, com esperem que resisteixi? Per això és imprescindible, ineludible i urgentíssim modificar el model energètic i construir-ne un basat en les energies renovables: les que el sol i els cicles biosfèrics regalen cada dia als habitants del planeta. Cal tenir en compte que no només són netes, sinó també gratuïtes i inesgotables a escala humana. El canvi es pot fer. No hi ha excuses. L’embolic d’arguments fal·laços que contribueixen a la confusió és molt variat i va des d’aquells que continuen posant en dubte la capacitat de les renovables fins als que afirmen que les nuclears són la solució energètica del futur. També hi ha qui continua apostant per costosos i contaminants sistemes d’extracció de fòssils, i aquells que pretenen burlar la contaminació amagant-la. O també els que inventen etiquetes boniques i disfressades de verd per vendre productes enganyosos.
Algunes fal·làcies: biocombustibles, enterrar el CO2, fusió nuclear…
La confiança que els qui governen tenen en el seu poder la solució energètica del futur i que aquesta serà revelada a la ciutadania en el moment que aquesta la necessiti potser tranquil·litza una part de la població, però no té cap base real. L’única cosa certa (i sovint amagada) són els molts interessos que l’energia mou i l’extraordinàriament rendible que resulta, per a uns pocs, el fet de retardar la transició a les renovables.
El ‘fracking’
L’extracció de petroli i gas natural mitjançant fractura hidràulica contamina greument el subsòl i aconsegueix, gairebé sempre, petites quantitats de combustible poc o gens rendible. A més, cal tenir en compte que les reserves de petroli i gas natural que queden per descobrir són mínimes.
Les nuclears
Allargar la vida de les centrals nuclears existents o fer-ne de noves de fissió és extremament perillós. A més, no queda prou urani d’extracció rendible ni tan sols per resoldre una mínima part de les necessitats energètiques del futur. Les nuclears són un mal prescindible.
La fusió nuclear
El millor reactor de fusió nuclear és el sol. En ell la fusió es dona de forma espontània. A la Terra no hi ha materials que puguin suportar ni una mil·lèsima part dels 100 milions de ºC que farien falta aconseguir per reproduir-la. Tenim tecnologia de sobres per aprofitar el regal que ens fa el sol.
Els biocombustibles
Un combustible procedent de l’agricultura no pot substituir l’immens consum de petroli. A més, els rendiments dels biocombustibles són molt baixos, contaminen tant com la resta i, en un món cada vegada més poblat, la terra cultivable i l’aigua que aquesta requereix són necessàries per produir aliments.
Les renovables són limitades
El potencial de les renovables és immensament superior al de les fòssils. Els més tremendistes argumenten que no són rendibles perquè la seva taxa de retorn energètic (TRE) és baixa. La TRE és la relació entre l’energia generada per un procés i l’energia invertida per dur-lo a terme.
La descarbonització
Parlar de descarbonització o de low carbon és un parany dels interessos dels grans oligopolis amb la connivència dels polítics. El concepte s’utilitza com si fos sinònim o complementari de transició.
Carbon Capture and Storage
Conegut amb les sigles CCS, es basa en el procediment de capturar, reconduir i enterrar al subsòl el CO2 generat en grans centrals tèrmiques. No s’ha demostrat la viabilitat d’utilitzar com a dipòsits antics pous de gas natural o de petroli abandonats. És una tècnica cara, complexa i enganyosa, ja que porta a pensar en la reducció d’emissions, quan del que es tracta és d’amagar-les.
{{ comment.text }}