A la primera entrega del reportatge sobre Josep Bartrolí s’explicava la seva arribada a Vic i com va posar-se al davant del negoci familiar de fusteria. Molts tallers van ser col·lectivitzats. En alguns, els propietaris s’hi van quedar com a responsables de la producció. A la fusteria hi fabricaven tendes de campanya i altres productes per als soldats del front. La guerra es va acabar i va donar pas a un altre temps de nous patiments. Aquesta és la segona entrega:
Seguint el fil de la vida del ripollès Josep Bartrolí i Blancafort, el fuster del carrer dels Dolors de Vic, gran aficionat a la fotografia, durant aquells anys convulsos de la Guerra Civil, ens trobem amb el decret de col·lectivitzacions.
Aquest decret pretenia fixar les bases per a una socialització de l’economia on els obrers participessin directament en la gestió de les empreses, per aconseguir així una profunda transformació social i econòmica del país. El 8 d’agost de 1936 el govern de la Generalitat va crear el Comitè d’Indústries de Guerra. El dia 11 es crea el Consell d’Economia de Catalunya i el 24 d’octubre del mateix any, es publica el Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer d’Indústries i Comerços.
Aquella guerra, provocada per l’alçament d’una part de l’exèrcit contra el govern de la República, va anar avançant al front i a la rereguarda. A Vic les col·lectivitzacions creixien. El 16 de setembre de 1936, a la fusteria de Bartrolí, el sindicat de fusters de la CNT hi va fer un inventari dels béns. Més tard el taller passà a formar part del Taller Col·lectiu de Fusters i Ebenistes de la CNT-AIT i de l’Associació Obrera de la CNT de Vic.
En aquell moment es va fer una relació detallada de tot el que hi tenia. Això ens permet avui saber les eines, maquinària i materials que hi havia al local, com també tenir informació sobre els deutors i creditors que tenia. Signaven el document pel consell d’empresa Ramon Soler, Lluís Rovira, Emili Puntí, Ramon Costa i un tal Vivet, amb els segells d’aquell sindicat anarquista.
Per les necessitats de la guerra, algunes de les empreses col·lectivitzades van haver de treballar pel Ministeri de Defensa de la República. L’abril de 1937, la fàbrica tèxtil que Josep Arnaus i Saurina tenia al carrer del Nord de Vic, i que havia restat tancada quasi un any, va tornar a engegar les màquines sota el control de l’Associació Obrera Fabril i Tèxtil per tal de fabricar roba per a l’exèrcit. Concretament, teles per a la fabricació de tendes de campanya, motxilles i sarrons. Això va portar que molts obrers hi trobessin una feina que no tenien.
L’agost de 1938 la producció a Vic va haver de parar a causa de la manca d’electricitat, l’exèrcit rebel estava fent sabotatges als pantans de Camarasa i altres salts d’aigua. Llavors, Josep Rabassa i Vilaró, natural de Gironella i veí del carrer de Gurb de Vic, es va fer càrrec dels tallers de confecció de l’empresa d’Arnaus al carrer del Nord. Perquè, amb anterioritat, el taller de la seva propietat tenia un contracte, amb la Junta de Compres de Material del Ministeri de Defensa de la República, per a la confecció de tendes de campanya.
A Barcelona, Rabassa, que era simpatitzant d’Acció Catalana, havia treballat a la secció de Pell de la Generalitat i treballava per a les seves Indústries de Guerra fabricant 5.000 motxilles. Més tard, va aconseguir un contracte per a la fabricació de cent mil sarrons i vint mil tendes de campanya. Davant del volum de material demanat, va deixar el local de la seva propietat i va anar a l’antiga fàbrica Arnaus de Vic. La Junta de Compres del Ministeri de Defensa li proporcionava la tela en blanc, i ell havia d’encarregar-se d’impermeabilitzar-la, tenyir-la i confeccionar les tendes.
En aquelles dates feia un any que el seu propietari, Josep Arnaus, havia estat detingut a Balsareny i després assassinat a la carretera de Manlleu. A banda de la fàbrica de Vic, també havia estat propietari d’un taller de confecció de seda a Oristà i d’una fàbrica tèxtil a Sant Pere de Torelló.
El responsable d’aquesta fàbrica de Sant Pere, també col·lectivitzada, era Josep Bru i Font, torner d’ofici, que tenia un taller al carrer Castanyer i que vivia a la casa coneguda com can Sant Pau. Havia estat vocal de la Societat de Torners. Junt amb Bartrolí col·laboraven en la confecció de tendes de campanya i altres productes per als soldats del front. La Junta de Defensa els facilitava tela, corda, botons, fil i cuir.
Molts tallers, empreses, fàbriques i comerços van ser col·lectivitzats per tal de donar-ne el control als treballadors. En alguns casos els propietaris van abandonar llurs propietats en veure’s amenaçats. En d’altres, els propietaris es van quedar a la seva empresa com a responsables de la fabricació del material que, per la nova situació que vivia el país, es necessitava per abastir el front, especialment.
Així, tallers metal·lúrgics i foneries de Vic, com els de Benito, Girbau, Construcciones Navales i Terrestres, aquest darrer ocupant l’antic edifici de la pelleria dels Gudiol amb treballadors desplaçats a la força de Tortosa, o can Serra de Manlleu, o la Vitri de Torelló, es van dedicar a fabricar obusos i bales, entre altres materials.
La guerra es va acabar i començaren altres temps, altres idees, i un nou patiment.
