Vic obre el debat ciutadà per decidir model i lloc per al mercat municipal

L’Ajuntament de Vic treballa amb la idea que a final de l’actual mandat municipal, d’aquí a tres anys, estigui decidit i acordat quin model de mercat municipal ha de tenir la ciutat i on s’ha d’ubicar. “Perquè una cosa també portarà a l’altra”, assegurava la primera tinent d’alcalde i regidora de Comerç, Bet Piella. Per això, durant aquest primer any es plantegen “treure de l’Ajuntament” el debat sobre totes dues qüestions i obrir-lo també a un procés de participació ciutadana. “Estem oberts a escoltar propostes i models, posar-los a l’abast de tothom i debatre’ls conjuntament.” El punt de partida, en qualsevol cas, és que el futur mercat municipal “no pot tenir res a veure amb el que havíem tingut fins ara” i que cal apostar per un model “disruptiu”, que no només trenqui sinó que innovi i s’anticipi al futur per poder continuar essent vàlid d’aquí a 10 o 15 anys, d’acord amb els nous públics i, sobretot, els nous hàbits de consum. “Hem de fer amb el mercat el mateix que vam fer amb la Biblioteca Pilarin Bayés.” La regidora va aprofitar que la primera de les xerrades sobre el futur del mercat es fes en aquest espai per destacar-ne el caràcter pioner i que ara s’hagi convertit en referent per a altres municipis del país que volen imitar-lo. “Si haguéssim fet una biblioteca de sempre no hauria tingut cap sentit.” Una seixantena de persones, entre elles també portaveus de grups municipals de l’Ajuntament, van assistir dijous a la primera de les presentacions en què es va posar sobre la taula un model per al futur mercat de Vic. El va defensar Justícia Alimentària, una ONG present a 40 països amb delegació a Catalunya i grup local a Vic que reivindica el “rescat públic” dels mercats municipals. Ha de ser la resposta, segons el director de l’entitat, Javier Guzmán, davant la crisi que els mercats estan patint en el seu conjunt pels processos de “privatització encoberta” que n’han desdibuixat la seva raó de ser, “que és la proximitat, la implicació amb el territori i els seus proveïdors, i l’aposta per la sostenibilitat”. Per ell, els mercats municipals han de posar en valor l’accés a una alimentació fresca i de qualitat a preus assequibles i, alhora, ser “agents que reconnectin el territori”. Guzmán considera que la crisi dels mercats municipals com a xarxa d’establiments d’alimentació s’ha accentuat en la mesura que s’ha estès el model de grans superfícies, amb una tendència que va arrencar els anys setanta del segle passat i que ha crescut exponencialment. “Fins al punt que molts mercats han hagut de mimetitzar ofertes, preus i proveïdors i s’han quedat sense l’element diferencial que els caracteritzava.” Això, “si és que ja no han hagut de tancar”. “Si tenim sang però sense artèries, el que tenim és una hemorràgia” Ferran Garcia, investigador de Justícia Alimentària, va reivindicar que l’alimentació és un dret fonamental “com ho són l’educació o la salut”, i que de la mateixa manera que ningú no posa en dubte l’existència d’una xarxa pública d’escoles o de centres sanitaris, també s’han de garantir equipaments públics que facilitin accés als aliments. Els mercats municipals “han de complir aquesta funció”. Ja l’havien tingut abans que la crisi per la competència de les grans superfícies hagi acabat tenint com a resposta “la mimetització –voler oferir el mateix servei i producte que la competència–, la museïtzació –convertir mercats d’edificis emblemàtics en experiències gourmet per a turistes– o, directament, “no fer res i deixar-los morir”. Per Garcia, la cadena de valor que s’està posant en marxa a escala local per promoure el producte de proximitat i el model de producció sostenible ha d’estar recolzada per una xarxa pública on pugui tenir sortida. “Si tenim sang però sense artèries, el que tenim és una hemorràgia”, va advertir. Per Garcia, qualsevol model de futur mercat que es plantegi ha d’anar “molt més enllà de les parades” per convertir-se en centre de dinamització, oferint des de servei de cuina comunitària fins a tallers, passant per altres activitats i serveis. “Hem de recuperar la governança pública”, va insistir. I en la mesura que són equipaments públics, “han de ser un punt diferencial respecte a altres tipus d’ofertes comercials, també amb preus adequats per als clients”. La xerrada es va completar amb un documental coproduït per Dies d’Agost que posava de costat la crisi dels mercats i l’explotació turística que, en punts com Barcelona, s’ha acabat fent del que també és un patrimoni monumental. El cas de Bergara, un altre exemple en reconstrucció La presentació de dijous va incloure una connexió telemàtica amb Bergara, a Guipúscoa, on l’Ajuntament i la cooperativa dels paradistes del mercat municipal Oxirondo estan treballant en la redefinició del model. En el seu cas, amb el nou edifici ja construït, una Taula Alimentària on participen els diferents agents i una nova iniciativa, Elikaenea, que entre altres coses impulsarà una plaça pública dins del mercat perquè els productors de l’entorn hi puguin tenir un punt de venda regular

Vic obre el debat ciutadà per decidir model i lloc per al mercat municipal

Les obres de la carretera de la Gleva acabaran aquesta tardor

El col·lectiu MO’ED visibilitza les trajectòries professionals d’èxit de dones d’origen magrebí

El camprodoní Marià Monzó recull en un llibre la història del càncer des de l’Antic Egipte

Una de cada quatre operacions de vista a Vic es fan amb tecnologia 3D

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

Mor un jove de Manlleu d'un tret en una baralla per drogues a Olesa de Montserrat

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma