Fa 80 anys que es va acabar la Guerra Civil però encara hi ha records poc explicats. L’Ajuntament de Balenyà va homenatjar dissabte per primera vegades les 29 persones que han pogut acreditar que van morir a la guerra, al poble o fora, d’un bàndol o l’altre. Ho ha fet recollint la seva història en un llibre.
Coincidint amb el 80è aniversari del final de la Guerra Civil, l’Ajuntament de Balenyà ha volgut tancar el mandat actual homenatjant les víctimes que el conflicte va provocar al poble. Una ferida oberta en la història local que mai no ha estat prou valorada ni reparada. Al llibre Balenyà, un terme històric, editat per l’Ajuntament el 1991, el traspassat professor Albert Mas en feia un breu esment en el capítol referit al segle XX que ha servit com a base per endegar una recerca documental sobre els veïns del poble que van morir durant la guerra i la posterior repressió.
Josep Font, Anna Magem i Manel Flores, inaugurant un monòlit commemoratiu | Vicenç Bigas
A partir de les dades dels arxius locals i recorrent al testimoni de les famílies s’han pogut acreditar 29 casos, però no se’n descarta algun més. En els terrenys on ara mateix hi ha l’ajuntament, que aquest dissabte acollia la presentació d’un llibret commemoratiu, es produïa el cas més dramàtic el 25 de gener de 1939. Un nen de 10 anys que jugava amb el seu germà va ser víctima d’un bombardeig que va errar en el seu objectiu, el camp d’aviació de suport a la República que la primavera de 1938 s’havia construït al nord del terme municipal, tocant a Tona. Les bombes de l’aviació franquista, però, van caure al sud.
Aquesta va ser l’única mort que es va produir al poble, on també va ser enterrat Conrad Puigrefagut, alcalde de 1917 a 1921 i molt conegut a la comarca, que a l’esclatar el conflicte va ser segrestat per milicians de diversos pobles i cremat en una garbera a Tona el 28 de juliol de 1936. Dels nou pares de família que van perdre la vida arran de la guerra és el que tenia més fills, 12, d’entre 7 i 24 anys. El mateix dia també van ser afusellats al Camp de la Bota dos monjos de Montserrat, de 18 i 19 anys, descoberts quan anaven a agafar el tren a Barcelona per refugiar-se amb les seves famílies.La meitat de les víctimes ho van ser al camp de batalla, però de la majoria d’aquestes 14 morts se’n desconeixen les circumstàncies. Després de la victòria de les tropes franquistes, vuit veïns més del poble van ser sotmesos a un consell de guerra a Barcelona, afusellats al Camp de la Bota i enterrats al Fossar de la Pedrera. Un d’ells era el jutge de pau, Josep Pont Sirvent, pare de Josep pont Antigas, una de les tres morts que es van produir el 1941 al camp de treball annex a Mauthausen. Aquests deportats “van fer el mateix que la majoria” i van patir el mateix final, apuntava dissabte la historiadora Rosa Toran, que lamentava que l’exili “és una pèrdua de la qual el país encara no s’ha recuperat”.
Finalment, de tres possibles víctimes més que apareixen esmentades no se n’han pogut trobar referències, malgrat l’esperit de col·laboració en el projecte, perquè “he trobat que a les cases tothom en tenia ganes de parlar”, apuntava la regidora d’Ensenyament, Rosa Sala, autora del recull. “És un deute que teníem pendent”, va considerar l’alcaldessa, Anna Magem, que diumenge inaugurava al cementiri un monòlit d’acer amb la inscripció dels noms de totes aquestes víctimes que ha realitzat el regidor Manel Flores. L’acte va comptar amb la presència de Josep Font, responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, que va ressaltar que “aquestes persones es mereixen un homenatge” perquè “les víctimes són totes víctimes per igual”.
