Cada estació de l’any és particular i podríem dir que té el seu propi encant. Els colors, la temperatura, les hores de llum diürna, els paisatges i fins i tot el nostre estat d’ànim estan lligats a elles. De les quatre, sento que la tardor és molt especial. Passejar per una fageda sobre un matalàs de fulles i sentir com tot el bosc inicia un procés de recolliment que em transmet una pau indescriptible.
De totes maneres, per mi és tan bo saber gaudir dels colors i les llums d’una primavera florida quan tot es desperta, com de la boira i la dansa de les fulles quan es desprenen de les seves branques i cauen al terra en ple mes de novembre. No hi ha estacions bones ni dolentes, tot depèn de quina mirada hi posem i de com ens afecti una al·lèrgia o un fred hivernal.
Tornant a la tardor, si hagués de triar un concepte o paraula que la descrigués segurament triaria wabi-sabi. Aquesta paraula, d’origen japonès, pot tenir un significat molt ampli i es pot entendre i aplicar de moltes maneres però el seu fonament principal és posar consciència en la “bellesa de la imperfecció”.
Aquest acte de consciència ens empeny a acceptar l’envelliment o la transformació que arriba d’una forma natural sense interferir i saber apreciar la verdadera bellesa que s’amaga en tot allò que se’ns presenta. Dit d’una altra manera, deixar de buscar les simetries perfectes i els materials perpetus i deixar més espai a tot allò que segueix un recorregut en sintonia amb l’entorn més natural. D’aquesta manera, una arruga deixa de ser quelcom que s’hagi de dissimular amb una cirurgia i es converteix en un símbol de l’experiència i la saviesa que anem recollint amb el nostre dia a dia.
Aquesta és una estació perfecte per entendre i aplicar-nos la filosofia del wabi-sabi. Si volem tenir un jardí impecable i net de fulles segur que perdrem la batalla amb el primer cop de vent i si observem aquell banc de fusta que vam posar uns anys enrere és molt possible que hagi canviat de color i de textura. Ara toca substituir el soroll de la màquina tallagespa i l’ombra del til·ler pel silenci de la tardor i l’escalfor del sol a través de les branques despullades. Ens cal anar acompassats amb el ritme de la natura, sense deixar d’avançar però a un ritme que ens permeti regenerar-nos i reaprendre per poder reprendre. Acceptar les coses que es presenten tal com es presenten i donar més força al nostre observador intern que no pas a la ment que tot ho jutja ens pot ajudar a mantenir aquesta calma que sentim quan tot al nostre voltant està en harmonia.
No ens cal passejar per un bosc de castanyers centenaris per sentir la tardor, ni tenir un jardí o una casa impecables per sentir que tot està en ordre. Només ens cal recordar que tot és impermanent i que precisament saber apreciar i gaudir aquest estat constant de canvi és, senzillament, un gran regal de vida. Wabi-sabi.
{{ comment.text }}