Xavier Ruiz: de Tona a Jökulsárlón

De la nit al dia, el tonenc Xavier Ruiz va passar de treballar a Casa Tarradellas a ser guia turístic a les coves de gel de Jökulsárlón, a Islàndia. Després de cinc anys, Ruiz continua vivint en una “estranya rutina màgica” en un país en el qual espera passar molts anys recorrent glaceres i bevent-se una cervesa sota l’aurora boreal. “És com llançar-se a una piscina d’aigua freda, molt freda, i immediatament ficar-se en una piscina d’aigua calenta. Et sacseja de dalt a baix i et dona una perspectiva humana nova.” D’aquesta manera defineix la seva vivència personal Xavier Ruiz, que d’un dia per l’altre va canviar la seva zona de confort i la feina a Casa Tarradellas per endinsar-se en un món ple de glaceres i coves de gel. “Jo vaig estudiar Història i volia ser professor de Secundària, però amb la crisi econòmica m’ho feien veure tot molt negre al país. Va ser aleshores quan l’Alícia, una amiga a qui sempre li estaré agraït, em va posar en contacte amb aquesta feina que ella va rebutjar a última hora, i em van agafar immediatament, sense fer-me entrevista”, narra. I d’això ja fa cinc anys, temps que ha canviat totalment Ruiz, deixant enrere “el noi tímid i insegur” que va arribar a Islàndia per convertir-se en l’adult que és actualment. Com ell mateix afirma, “Islàndia és un país que et reinventa vulguis o no”, i el seu camí cap on es troba avui en dia n’és una clara prova. “Vaig ser el primer estranger a tenir una feina de patró a Jökulsarlón, i recordo que al principi els capitans solien parlar sobre el meu mal nivell d’anglès, però no li donaven massa importància”, diu Ruiz, “però a Islàndia vas aprenent sobre la marxa, i sense ni adonar-me’n ja era patró a les zòdiacs de passatgers i parlava anglès sense cap problema”. Avui, cinc anys més tard, Ruiz ja té la seva pròpia empresa d’excursions a la glacera de Vatnajökull, Heading North, un repte que, “tot i que em farà sortir alguna cana, valdrà la pena”. I és que a Islàndia la vida és molt diferent de la que es pot viure a Osona. “És una vida molt relaxada i lliure de grans preocupacions. Aquí pràcticament no hi ha pobresa i la delinqüència és tan anecdòtica que fa mesos que no sé on és la clau de casa, ni m’importa”. I és que allà el tonenc ha reinventat de dalt a baix la seva vida, tot i que aquesta va ser la seva primera experiència vivint fora de Catalunya. Però això no li va impedir construir una vida sencera del no-res. “Aquí he conegut la Tamara, l’amor de la meva vida, i he viscut moltes experiències inoblidables”, explica. I, malgrat que també ha viscut experiències dolentes, com el suïcidi del seu millor amic, i que també afirma que “trobo a faltar la meva família i la meva colla”, té molt clar que passarà molts anys a Islàndia, on ha trobat la vertadera felicitat. Això sí, la tranquil·litat i la bellesa d’Islàndia tampoc li han tret del cap la seva estimada terra natal, i amb tota una vida per davant Ruiz tampoc es tanca portes: “Tant la meva xicota com jo ens volem quedar a Islàndia, però mai se sap, ja que la Plana serà sempre casa meva”.

Xavier Ruiz: de Tona a Jökulsárlón

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dilluns, 6 de juliol?

El Grup Sardanista Riallera fa el pregó convidant tothom a ballar una sardana de germanor

Sant Miquel de Balenyà segueix el Tour amb l’exciclista Melcior Mauri

Pogacar guanya la tercera etapa del Tour, que ha ‘volat’ per Osona i el Ripollès

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

“Tenia molt clar que no volia repetir. El meu moment era el 2023”