EL 9 NOU · 25 d’octubre de 1999
N’hi va haver prou amb una sisena posició el Brasil. El pitjor resultat de la temporada va servir l’Àlex Crivillé per conquerir el millor premi de tots. És el primer ciutadà de l’Estat que guanya el campionat del món de 500 cc. Els carrers de Seva es van desbordar d’alegria entre els milers de afeccionats que s’hi van concentrar, en un preludi de la festa que pot esdevenir d’aquí a vuit dies, quan el flamant campió hagi tornat de disputar la cursa de l’Argentina.
Àlex Crívillé va ballar ahir la samba dels campions. La gent del seu voltant ho tenia tot preparat per celebrar al Gran Premi del Brasil una fita històrica del motociclisme català, però també de l’espanyol i de l’europeu, perquè fa 17 anys que cap ciutadà d’aquest continent guanya el Campionat del Móa de SOOcc.
Crívillé va acabar, per fi, amb cinc anys de regnat de Michael Doohan. Ha sabut aprofitar l’oportunitat que aquest li ha brindat després del greu accident que va patir als entrenaments del Gran Premi d’Espanya, però segur que ho hauria volgut celebrar amb l’australià damunt la pista.
Aquest cop el seu principal rival va acabar essent també un seu company a l’equip Repsol Honda. Només Tadayuki Okada va acabar tenint possibilitats matemàtiques d’arrebatar-li un prímer lloc que ostentava des de la cursa de Jerez, el 9 de maig.
Després d’aquell històríc triomf, el tercer consecutiu que aconsegueix al traçat andalús vindrien cinc victòries més, dues segones posicions i un total de deu podis durant la temporada. Només dues caigudes, a Holanda i a València, i la que va patir als entrenaments d’Austràlia, que han mermat les seves facultats a aquesta recta final dè la temporada, han fet retardar el desenllaç esperat.
Per aconseguir-lo, Crivillé en tenia prou sumant sis punts sempre que Okada guanyés la cursa. I encara que el japonès va arribar a mantenir opcions de victòria. Una soitida de pista el va relegar a quedar just per darrere d’un osohenc que ahir va esdevenir conservador.
Doble victòria moral la d’un home que ha fet història i ha de ser punt.de referència dels propers canàpionats. Crivillé es va prendre les coses amb calma durant tot el Gran Premi del Brasil. Anib la pluja que va rebre els pilots el primer dia d’entrenaments no valia la pena arriscar-se i durant tot el cap de setmana va deixar que els altres prenguessin la iniciativa.
Tot i això mai va deixar de ser campió. Si s’haguessin donat en cursa els resultats parcials que es van establir a les dues tandes d’entrenaments oficials, l’osonenc hauria estat igualment campió del món. Ni tan sols essent onzè a l’engraellat ï fent una mala sortida va perdre en cap moment la seva hegemonia, encara que Okada va estar molt atent i de seguida es va col•locar en segona posició.
El tercer home en discòrdia aquesta temporada, el nordamericà Kenny Roberts Jr. semblava que anava llençat cap a una nova victòria, i va mantenir la primera posició durant mitja cursa. No va aconseguit despenjar- se del tot d’un grupet on anaven Okada, Abe i Biaggi, que se li van tirar a sobre quan els seus pneumàtics, més tous, van començar a patir els efectes del calor. Crivillé va ser sempre molt caut.
Era desè al primer pas per meta i va anar remuntant posicions a mesura que s’eliminaven homes que tenia al seu davant [caiguda de Checa o avaria de Yd. Goorbergh]. El millor lloc que va arribar a ocupar va ser la sisena posició, en la qual finalment acabaria i que ha esdevingut el pitjor resultat de totes les curses acabades aquesta temporada.
Però tenia uns mals companys de viatge. Homes com Anthony Gobert, Garry McCoy i Nobuatsu Aoki, ert tant que inusitats rivals directes del líder del campionat, eren capaços de fer qualsevol disbarat per un dia de glòria. I entre els quatre les posicions s’anaven intercanviant mentre tenien per davant, Àlex Barros i Setè Gibernau, duet que ja era a una certa distància del quartet capdavanter.
A partir d’aquí es va començar a decidir la cursa. Una forta frenada d’Abe, que anava segon, va provocar que Okada topés amb la seva roda del darrere i se’n va anar fora de pista. La seva sort va ser que ho fes a final de recta en una zona on encara hi havia asfalt i va poder rependrela cursa, però quan ja havia passat per davant seu el grup de Crivillé.
Van ser uns moments d’eufòria continguda perquè Crivillé ja no havia de patir pel títol. Només s’havia de centrar en el que quedava de cursa i fer-ho el màxim de bé. En aquest moment va marcar la volta ràpida al temps què Okada remunatava i s’afegia al seu grupet.
Es va desfermar un pols entre els dos homes que més han acabat rivalitzant aquesta temporada del que en va sòftif victoriós l’osonenc, que l’any que ve portarà per primer cop a la seva vida él número 1 a la moto. Al capdavant de la cursa es van alternar les posicions fins al darrer moment amb victòria d’Abe, la primera d’aquest any.
{{ comment.text }}