L'efecte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut depèn més del codi postal que del codi genètic

Aquests dies comença a fer bo. Això, a la Plana de Vic, amb la seva peculiar orografia, aviat serà sinònim de canícula, però, també, d’episodis sovintejats d’excés d’ozó troposfèric. Sembla que no passi res, però sí que passa. Un estudi realitzat per un grup de cinc metges residents en Medicina Familiar de l’EAP de Santa Eugènia alerta que caldria més coneixement dels efectes de l’ozó sobre la salut.

Perquè en té. Però l’ozó troposfèric és un contaminant secundari. És a dir, ningú n’aboca directament a l’atmosfera. Es forma a partir dels òxids de nitrogen, dels quals el trànsit n’és un generador, en combinació amb radiació solar elevada. Costa prendre’n consciència. De fet, la contaminació atmosfèrica és una epidèmia invisible. Com que no es veu, no existeix. O més ben dit, sembla que no existeixi. Perquè d’existir, existeix. Cal aprofundir-hi.

I, especialment, a la Plana de Vic. Els episodis d’ozó troposfèric són recurrents. En ocasions, importats. El trànsit de l’àrea metropolitana de Barcelona contribueix a generar aquest contaminant que, a través del Congost, entra a Osona. La contaminació no coneix els termes municipals. Per això, les solucions cal abordar-les d’una manera conjunta. Aquest és un debat seriós que ha de formar part d’una agenda política concertada i sobre el qual cal exigir celeritat.

Perquè, avui, la salut potser depèn més del codi postal que del codi genètic. I, en aquesta partida, a Vic (08500), a Manlleu (08560) o a Torelló (08570), i per extensió a tota la Plana de Vic, el repartiment de la baralla ens ha deparat males cartes. Però cal jugar la partida. I guanyar-la.