20 anys d’EL 9 TV, la tele d’en Jordi Capel
Aquest divendres es fa la festa dels 20 anys d’EL 9 TV. En dues dècades, per la tele de casa hi han desfilat moltes cares i seria incapaç de citar-les totes. Que hi siguin des del primer dia em ve al cap en Jordi Vilarrodà, que no ha fallat mai cap temporada (De bat a bat, En profunditat, Quatre paraules, … i bona lletra). Però si algú es mereix bufar les espelmes del 20è aniversari és Jordi Capel, realitzador de la tele des d’un bon principi que sempre ha estat al peu del canó. En Capel és un crac. Timidot, modest, però un monstre de la tecnologia televisiva i amb un tarannà ideal per superar entrebancs i salvar tot tipus de contratemps.
Avui dia anar a fer un directe és relativament fàcil, però als primers anys els enllaços es feien amb antenes analògiques i recordo situacions força surrealistes. La seu d’EL 9 TV és a la plaça de la Catedral i no hi ha cap punt d’Osona des d’on es pugui apuntar directament fins allà. Per tant, la solució era enviar el senyal cap a un reemissor ubicat a Sant Bartomeu del Grau i des d’allà xutar cap a la plaça de la Catedral. I és clar, de vegades que arribés el senyal o no anava per mil·límetres. A alguns llocs on es feien directes sovint vam optar per deixar-hi collades antenes que ja apuntaven cap a Sant Bartomeu.
Fa uns dies, quan vam anar a gravar La tramoia a la plaça Nova de Torelló, encara vaig poder veure l’antena al teulat del Cirvianum. I també hi ha antenes fossilitzades a la coberta de l’Olímpic de Vic, al pavelló Castell d’en Planes… I abans d’un directe recordo estar enfilat en alguna teulada amb el telèfon als dits i movent l’antena centímetre a centímetre fins que en Capel em deia “ara sí”. I després tocava collar fort i resar perquè el senyal no es perdés. Quins temps. 20 anys després això ha canviat i ara anar a fer un directe, si més no pel que fa a cobertura, és més còmode i ja no cal patir tant. Alguna cosa, però, sí que continua com el primer dia: en Capel segueix allà vetllant per tots. Per molts anys!