El tren va arribar a Vic a finals del segle XIX. Més d'un segle després la línia continua avançant al mateix ritme que aquelles primeres locomotores de vapor

Començo a escriure aquest article dalt d’un tren de l’R3. Em reconcilio amb la línia després d’uns mesos, potser algun any, sense haver-la fet servir. Tot i ser el primer divendres d’agost, el dia és tranquil a la xarxa de Renfe. El tren arriba a Vic puntual i surt, encara que costi de creure, a l’hora que toca, a les 19.54. Circula sense incidències, s’atura a totes les estacions direcció Barcelona, però l’horari es va desquadrant. Arriba a l’estació de la Sagrera-Meridiana a les 21.19. Ai las, gairebé 20 minuts de retard! És la història de sempre. La via única es manté com el principal enemic de l’R3, amb aquell temps que s’allarga a les estacions on cal esperar que passi un tren en sentit contrari per poder continuar. Ara, per fi, i sent optimistes, sembla que es comença a veure llum al final del túnel, almenys en 59 quilòmetres del traçat d’aquesta línia precària. El desdoblament entre Vic i Montcada Bifurcació és més a prop que mai després dels últims passos que ha fet el govern espanyol. Des de fa menys d’un mes, tots els trams d’aquest recorregut tenen algun tràmit obert per tirar endavant aquesta reivindicació històrica [vegeu l’edició d’EL 9 NOU del dilluns 17 de juliol]. Tot això, sens dubte, és una molt bona notícia, però no ho traiem encara de la llista d’infraestructures importants pendents. Aquest últim pas que s’ha fet per encarrilar tot el desdoblament és molt, molt, previ. En concret, s’ha licitat el contracte per redactar l’estudi informatiu per al desdoblament del tram més complex, entre Centelles i la Garriga, i aquest estudi es pot allargar, atenció, més de dos anys. Indiscutiblement, és el tram més complicat on es preveu construir un túnel d’uns cinc quilòmetres a la zona del Congost per evitar el traçat actual. És, per tant, l’inici de l’inici i, malgrat les promeses i despropòsits que acumula aquesta línia, el govern espanyol s’aventura a posar data al desdoblament de l’R3 fins a Vic. Diu que el 2030 estarà llest. Comença, doncs, un compte enrere de set anys. Un termini que costa de creure tenint en compte la complexitat de l’obra i, sobretot, els precedents. Fixeu-vos. L’any 2007, fa setze anys, ja llegíem algun titular que deia que “el desdoblament de la línia de tren de Vic tindrà prioritat d’inversió en els propers anys”. Insisteixo, n’ha passat setze! Un any després: “El Pacte Nacional per a les Infraestructures prioritzarà el desdoblament del tren de Vic”. I atenció a aquesta altra notícia del febrer del 2009: “Llum verda al desdoblament del tren entre Montcada i Vic”. I així un llarg etcètera de titulars incomplerts. Permeteu que us en comparteixi algun més que, vist amb perspectiva, també fa riure. El novembre del 2013 llegíem: “Foment es compromet a desencallar el projecte de desdoblament del tren de Vic”. I alerta amb aquests dos. Febrer del 2015: “Acord per iniciar al 2016 les obres de desdoblament per trams de la línia de tren de Vic”. Un mesos després, el maig del 2015: “El desdoblament de l’R3 no estarà fet abans del 2020”. Definitivament no hi ha res a fer i, malgrat que ara hi ha passos més ferms i, fins i tot, les associacions d’usuaris que fa temps que hi batallen hi veuen certa esperança, no ens podem confiar. Potser el termini del 2030 és només orientatiu, però ja no s’hi val posar-nos el caramel a la boca i després treure’ns-el com si res. I, un cop es completi aquesta doble via, no ens podem oblidar tampoc que quedaria el desdoblament a partir de Vic. El tren va arribar a la capital osonenca a finals del segle XIX. Més d’un segle després, la línia continua avançant al mateix ritme que aquelles primeres locomotores de vapor. Arribats a aquest punt, els anuncis i les decisions preses pel govern de Pedro Sánchez, curiosament en plena campanya electoral, no es poden quedar en un calaix. Aquesta cançó ja ens la coneixem i fa massa temps que dura.

El tren va arribar a Vic a finals del segle XIX. Més d'un segle després la línia continua avançant al mateix ritme que aquelles primeres locomotores de vapor

2030 i punt!