Un cop més, es fa evident l'estat precari de l'R3: l'única línia que ara no entra a Barcelona i l'única que encara circula per via única. No és estrany que els seus usuaris se sentin menystinguts

Ho volia evitar, però després del caos d’aquesta setmana no me n’he pogut estar. Quan semblava que ja s’havia tocat fons, la situació encara pot ser pitjor i, si no, que ho demanin als 30.000 passatgers de l’R3 que, cada dia, tenen més paciència que un sant. Fa gairebé dotze anys, l’octubre del 2012, escrivia en un article a Osona.com: “Quina novetat, oi? Els pressupostos de l’Estat tornen a destinar ni cinc al desdoblament de la línia de tren de Vic”. Set anys després, l’abril del 2019, tres quarts del mateix: “Quina llàstima! Amb la convocatòria d’eleccions espanyoles i sense pressupostos, la línia 3 de Rodalies s’ha tornat a quedar sense el somni del desdoblament”. I ho rematava així: “És cert que és una línia complicada, que passa per zones on desdoblar la via seria molt difícil, però, en un món tan avançat, no s’ha pogut trobar una solució? El tren va arribar a Vic a finals del segle XIX. Més d’un segle després, la línia continua avançant al mateix ritme que aquelles primeres locomotores de vapor”. La tardor del 2021, afegia això a la sèrie d’articles sobre els trens: “Després de l’alliberament dels peatges, la ministra de Transports, la catalana Raquel Sánchez, defensava que “hem de treballar per un model que aconsegueixi un transvasament del transport cap al ferrocarril”. Com sempre, la música sona bé, però dir tot això és tenir un desconeixement molt gran del territori. Els d’Osona ho sabem bé: la línia de tren no està desdoblada, els vagons van a unes velocitats que no són comercials, van tard i hi ha estacions del segle passat”. I ja l’estiu passat, després que el govern espanyol comencés a fer passos, aparentment ferms, cap al desdoblament, escrivia aquí a EL 9 NOU: “És només l’inici de l’inici i, malgrat les promeses i despropòsits que acumula aquesta línia, el govern espanyol s’aventura a posar data al desdoblament fins a Vic. Diu que el 2030 estarà llest. Un termini que costa de creure tenint en compte la complexitat de l’obra i, sobretot, els precedents”. Un compte enrere que no para de complicar-se i agreujar-se. Aquest dimecres, arran del nou caos ferroviari, vaig fer el recorregut Vic-Barcelona de l’R3 per explicar-lo en directe a El matí de Catalunya Ràdio. De Vic a Montcada Ripollet vaig anar en tren i de Montcada a l’estació de Fabra i Puig, en autobús. Una hora i 27 minuts de trajecte, uns 20 minuts més del que tocaria si el mateix recorregut fos en tren. Així d’entrada no sembla desgavellat, però no oblidem les combinacions que han de fer després els passatgers per acabar d’arribar a la seva destinació. Pel cap baix, unes dues hores de viatge ben bones, el doble que si anessin en cotxe o autocar. Un cop més, es fa evident l’estat precari de l’R3: l’única línia que ara no entra a Barcelona i l’única que encara circula per via única. No és estrany que els seus usuaris se sentin menystinguts en veure que, per exemple, s’ha donat prioritat a altres línies, com l’R4, la del Vallès i Manresa que porta més gent. Ara bé, el que més em va sorprendre d’aquest periple va ser la sensació de resignació dels usuaris. Aquella sensació de “no hi ha res a fer i anem en tren perquè no tenim cap altra opció”. Quan estudiava a la universitat, fa gairebé 20 anys, els trens de les 7 del matí solien anar bastant plens. Ara, amb prou feines vam baixar un centenar de passatgers a Montcada Ripollet. És normal que qui pot busqui alternatives. Els cerdans, ripollesos, osonencs i vallesans de l’R3 es mereixen uns trens dignes i, sobretot, respecte. El ball de culpes i responsabilitats que hem sentit aquests dies entre el govern espanyol, Generalitat, Mossos, Renfe, Adif… és lamentable i només demostra falta de consideració cap a generacions senceres que han donat massa oportunitats al transport públic. De moment, l’única certesa és que el desgavell continuarà. Ara seran dos mesos per aquesta incidència, però després en vindran d’altres i nous talls pel desitjat desdoblament. Santa paciència.

Un cop més, es fa evident l'estat precari de l'R3: l'única línia que ara no entra a Barcelona i l'única que encara circula per via única. No és estrany que els seus usuaris se sentin menystinguts

30.000 herois