Vic tanca per vacances i Ripoll remou el record

Dimarts 7. Segona visita a la magnífica exposició La Mari, de Manolo Gómez, a l’església de La Pietat de Vic. El calvari de l’alzheimer, traduït en experiència artística per part de qui ha estat cuidador de la mare, durant molts anys, i que ha trobat en l’art el camí per alliberar els sentiments. És altament recomanable, aquesta exposició. I si algú es troba en la situació en què es va trobar Manolo Gómez, en sortirà tocat. “Més d’una persona n’ha marxat plorant”, em diuen. L’art és per tocar els sentiments. No us la perdeu. El turisme que corre per Vic aquests dies acaba sempre al Temple Romà, punt obligat de la ruta. I al costat, una església oberta que, a més, té una exposició gratuïta. A l’entrada em diuen que ja hi han passat visitants de mig món: molt de turisme interior, però també francesos i holandesos. Dels de fora d’Europa, gent dels Estats Units, de Rússia i de la Xina. Que gaudeixin d’aquesta oferta i de la resta d’exposicions permanents obertes a la ciutat, perquè de res més no podran gaudir. Com sempre, Vic tanca per vacances i la ciutat que proclama de tant en tant la seva vocació turística no li presenta cap oferta al visitant ocasional o al que té una segona residència a la comarca, excepte el solitari concert dels diumenges a la plaça del Carbó. És clar que si ja no es va fer l’any que Vic era Capital de la Cultura Catalana, difícilment es farà un any normal. Però estaria bé replantejar-ho. Dimecres, 8. Tot el que es va coneixent sobre la cèl·lula de Ripoll dels atemptats d’ara fa un any posa els pèls de punta. Veure les imatges dels joves ripollesos preparant l’arsenal i llegir els seus comentaris en les transcripcions remou els records del fet que va sacsejar el país, i el Ripollès com a lloc d’on van sorgir els autors de la massacre. Segur que, com a societat d’acollida, ho podíem haver fet millor, perquè tot és perfectible. I tant que sí! Però és inevitable sentir un absolut desconcert en pensar d’on podia haver sorgit el que els mateixos nois descriuen com “odi profund”. Només se’ns acut que cal continuar parlant, educant i convivint. I vigilant, també.

Vic tanca per vacances i Ripoll remou el record

A Correcuita