Jordi Vilarrodà | 12:07
Opinió

Aquests dies que gaudim de moltes festes, pensem en la quantitat de voluntaris –els del teatre, els de la comissió de festes o els del campionat de botifarra– que les fan possibles

De medievals, el mon associatiu i l’habitatge

Dilluns, 7. Busco al nostre arxiu fotografies del primer mercat medieval a Ripoll, ara que fa 25 anys del que s’ha dit Mercadal del Comte Guifré. Les localitzo, i són encara de quan els fotògrafs del diari tiraven en blanc i negre. Això, i la manera de vestir del públic, delaten l’època. Si fos per la recreació medievalitzant de les parades, podríem posar color a la fotografia semblaria feta l’any passat. Hi ha coses que no canvien, i els mercats medievals en són una. I malgrat això, continuen atraient centenars o milers de persones. Són un gènere a part que ha creat el seu propi model i el seu propi públic, que repeteix mercat rere mercat, encara que ja sàpiga perfectament què hi trobarà

Dimarts, 8. Tot Osona és de vacances, o en la letargia pròpia de l’agost. Tot? No! Un grup d’irreductibles resisteix al Centru de Manlleu (Teatre Municipal, perdó) assajant l’obra Arsènic per compassió. Ho trobo admirable: fa tres mesos que treballen per oferir dues píndoles de felicitat al públic, dins de la festa major. A vegades ens pensem que les coses es fan soles, i evidentment no és cert. El nostre país és encara el que és gràcies a gent que fa això dels actors i actrius de Manlleu. Gràcies a un teixit associatiu que de tant dir que és potent no ens adonem que també és fràgil. I aquests dies que gaudim de moltes festes, pensem en la quantitat de voluntaris –els del teatre, els de la comissió de festes o els del campionat de botifarra– que les fan possibles. I siguem agraïts.

Dimecres, 9. Que aquest mandat municipal és el de l’habitatge com a tema estrella ja es va evidenciar en la campanya electoral. I es confirma en les primeres decisions que prenen els ajuntaments sobre la matèria. Manlleu acaba de renunciar a un ajut important dels fons europeus Next Generation perquè el nou consistori no vol aixecar dos blocs amb 69 pisos socials. En el rerafons, les queixes dels que haurien estat veïns d’aquests edificis que finalment no es faran. L’Ajuntament evita enfrontar-s’hi, però el problema de l’accés a l’habitatge continua viu i demana solucions.