A favor dels joves
En els anys de clímax d”OT’ a un nen que anava a catequesi a la parròquia de Manlleu el mossèn li va ordenar que digués l’avemaria i el nano va entonar David Bisbal. L’episodi és la mostra que paraules abans monosèmiques ara són polisèmiques. En l’anomenada modernitat líquida res és estàtic.
Exemples: sempre ens havien dit que el lloc de la Manxa del qual Cervantes no volia recordar-se a ‘El Quixot’ era Argamasilla de Alba. I no: resulta que és Villanueva de los Infantes. Aquest descobriment potser obliga a actualitzar llibres de text, com els que afirmen que Osona té 51 pobles i no hi descompten Collsuspina, ara al Moianès; o els que asseguren que Catalunya suma 948 municipis perquè hi compten Medinyà, independitzat de Sant Julià de Ramis però, després, obligat a reintegrar-s’hi. Res és el que sembla.
Per tant, com que el que avui és blanc demà pot ser negre millor ser descregut. M’agrada com ho descriu un amic meu. Quan li pregunten: ‘En què creus?’. Respon: ‘En el vi blanc’. I punt. Potser és una mica això. Ser descregut és una estratègia de supervicència. Ho saben bé els joves, especialment castigats per una crisi que accentua les doloroses desigualtats. Aquest dolor hi ha qui diu que potser és el d’un part del qual emergirà una societat més conscient. Si fos així, els abanderats en seran ells, els joves, a qui etiquetem massa a la lleugera de passotes. Ens equivoquem.
M’ha agradat llegir que Tim Cook, conseller delegat d’Apple, també ho veu així. Diu que és optimista quan projecta la vista cap al futur perquè “miri on miri veig potencial”. I no ho diu per la seva companyia, sinó pels joves. M’hi sumo. Fa uns anys, un grup d’alumnes de La Salle van participar en un concurs de matemàtiques a Saragossa. Es van allotjar en un alberg amb habitacions individuals i el mestre els va advertir seriosament que, a la nit, no volia xous, avís prudent tractant-se d’adolescents en una edat en què les hormones estan disparades. A altes hores, el mestre, que només devia dormir clucant un ull, els va descobrir a tots reunits en una mateixa habitació i quan, decidit, va obrir la porta d’una revolada va quedar mut.
Sí, estaven reunits, però no per fer gresca… sinó per acabar de repassar.
L’endemà van guanyar el concurs.
A favor dels joves.
Sempre.