A més de la seva afició i amor a la muntanya, el fet d’especialitzar-se en el rescat –cosa que vol dir jugar-se la vida per intentar salvar la vida dels altres en condicions climàtiques, com a mínim, difícils– ja marca el seu tarannà

A tots els municipis hi ha persones que destaquen per les seves aptituds en diferents àmbits, són els que enforteixen l’orgull de ser d’un lloc i donen sentit a la pertinença a un poble o ciutat determinats. D’aquestes persones se n’expliquen gestes, anècdotes, serveis i són un mirall o un exemple per als seus contemporanis i per als integrants de les generacions venidores. I normalment aquestes persones no són conegudes més enllà del poble o ciutat, no són enaltides per mitjans de comunicació que fan d’altaveus generals però que no aprofundeixen en les singularitats de cada racó del nostre país. Ara que moltes poblacions han tastat el tremp de recopilar el que s’anomena com a memòria històrica és d’esperar que sortiran de l’armari petites històries que molts vilatans tenen guardades en algun calaix o capsa o disc dur per poder ser recopilat i immortalitzat sota el paraigua protector dels ajuntaments, àvids per reivindicar la història dels seus respectius municipis apostant per fer valer la seva idiosincràsia. També una altra de les accions ben encaminades cap a aquest objectiu és poder editar un llibre personalitzat en els casos en què mereix destacar una persona perquè perduri com un actiu més del patrimoni immaterial d’un ajuntament. Segurament per això, l’any 2021 l’Ajuntament de Camprodon no va dubtar a col·laborar amb l’Editorial Oliveras (Josep Oliveras Compte) perquè Ivan Pulido Prat escrivís un llibre per explicar com era Siscu Carola i tot el que havia fet ell. Un títol mai no havia estat tan encertat: Afirmatiu, Siscu. Una vida per la dels demés. Els que hem conegut en Carola només en els seus últims anys de vida, hem pogut descobrir la magnitud del personatge amb tot el que diferents persones i ell mateix expliquen en aquest llibre. A més de la seva afició i amor a la muntanya, el fet d’especialitzar-se en el rescat –cosa que vol dir jugar-se la vida per intentar salvar la vida dels altres en condicions climàtiques, com a mínim, difícils– ja marca el tarannà de Siscu Carola. Quan fa poc es van commemorar els fets del Balandrau hom va poder recordar que, evidentment, en Siscu hi va participar com a cap del Parc de Bombers de Camprodon, suposant una fita important en la seva vida, tot i que al principi només va poder dirigir l’operació des del poble sense poder anar a dalt la muntanya perquè el seu pare s’estava morint. En el programa Una altra història, de TV3, presentat pel periodista osonenc Albert Om, en el qual es tractava de recollir els 100 objectes que han marcat la història de Catalunya, en l’episodi del dia 2 de novembre de 2023, Siscu Carola hi va sortir entregant-los els piulets que van fer servir, precisament, en el rescat del Balandrau l’any 2000. En l’entrevista va explicar que havia comptat els rescats que havia fet en 47 anys: concretament, 837! I tota l’estona va poder-se comprovar l’estima que tenia per la muntanya, un lloc on, segons ell, marxen totes les cabòries. Per tot el que ell va fer, no és d’estranyar que el dia 31 de maig de 2016 l’Ajuntament de Camprodon, el seu poble, li atorgués, com a distinció ciutadana, la Medalla de Bronze de la Vila. I tampoc no és d’estranyar que arran de la seva mort es decretessin dos dies de dol per part del mateix ajuntament destacant-lo “com a cap del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) i del parc de bombers voluntaris de Camprodon durant més de 40 anys, integrant del Consell Consultiu de Bombers Voluntaris, participant com a coordinador en l’operació de salvament de la tragèdia del Balandrau en la qual nou muntanyencs van perdre la vida; prèviament també havia participat en els rescats de muntanya fets per Creu Roja (...)”, així com “el seu altruisme solidari i col·laboració amb entitats locals, com el Grup de Muntanya de la Vall de Camprodon o la residència geriàtrica”. Malgrat haver-lo conegut des de fa només set anys, tal com jo el veia i em tractava, sumat a tot el que he sentit a dir d’ell i el que he llegit, em mereix prou admiració per dedicar-li aquest senzill article-homenatge.

A més de la seva afició i amor a la muntanya, el fet d’especialitzar-se en el rescat –cosa que vol dir jugar-se la vida per intentar salvar la vida dels altres en condicions climàtiques, com a mínim, difícils– ja marca el seu tarannà

A Francesc Carola Pulí