Què hauria passat si Eurodisney s’hagués instal·lat a Vila-seca i Salou i no a París? Segurament hauria rebaixat la càrrega de creuers al port de Barcelona i de trànsit al Prat al créixer l’aeroport de Reus

Aquest és l’any dels Jocs Olímpics de París. S’ha d’esperar que discorrin amb seguretat i harmonia, cosa difícil en els nostres convulsos temps. Millors sensacions van deixar-nos els de Barcelona 92, ja tan llunyans. D’ells, però, en puc fer una ucronia, és a dir pensar, especular, en què hauria passat si s’haguessin produït uns canvis l’any 1986 que afectaven les dues ciutats. El 17 d’octubre d’aquell any, el president del CIO, el barcelonès Joan Antoni Samaranch, obria el sobre i deia “a la ville de Barsalona”, en el català tal com ho pronunciem. Era l’expresident de la Diputació de Barcelona, ambaixador a Moscou, exdelegat d’Esports amb Franco, jugador d’hoquei patins, també propietari de Can Brocato del Manlleu capital del tèxtil, on ara hi ha el Bon Preu de les piscines i un llarg etcètera. Barcelona competia amb París. Vam guanyar-los la partida olímpica mercès a tenir un barceloní al front. Al mateix temps, l’empresa Disney triava ubicar la primera instal·lació a Europa entre Marne-la-Vallée, als afores de París, i Vila-seca i Salou, on ara hi ha Port Aventura. Van rebre ofertes i afalagaments tant catalans com francesos. Eurodisney a París va obrir el 1992 pocs mesos abans dels Jocs. Els executius americans van pensar que la centralitat europea de París davant la de Vila-seca asseguraria més bon grapat de visites, tant al parc en si mateix com als hotels i ressorts que l’envoltarien. Crec que es van equivocar en la tria i ho argumentaré. En primer lloc, van oblidar que els que tenen tant a la costa oest a Los Angeles com a Florida no estan precisament centrats en el gruix de la població USA. El bon temps de la Costa Daurada enfront París els hauria assegurat uns dos mesos de millor temps abans i després de l’estiu, allargant la temporada. El bon clima sempre estimula a viatjar. Tenir la platja a tocar, en comptes del riu Marne, també hauria ajudat. Òbviament els costos de construcció i d’explotació, subministraments, personal, haurien estat inferiors a Catalunya. També com a Orlando, es podia haver expandit l’entorn del centre Disney amb més atraccions com SeaWorld, Epcot, més difícil de fer a París, malgrat que aquí la petroquímica de Tarragona a més del mar també ho limités. Pensem que l’any 1992 encara els polítics tenien més poder de decisió que els d’avui dia. Facilitar els permisos hauria estat relativament senzill i de fet poc després, mercès entre d’altres a La Caixa, sorgí Port Aventura, dit primer Tibi Gardens, conjunt molt preuat, però tots sabem que no és el mateix. Ja darrerament quan l’especulador Sheldon Adelson va fer ballar per un peu Esperanza Aguirre i Artur Mas, tots dos maldant per fer un casino com els que tenia a Las Vegas, els poders de decisió dels polítics havien minvat davant funcionaris i normatives amb molt poder per encallar-ho tot, grups de pressió dels que s’oposen cupairament a tot el que es mou, jutges rebent il·lusionats les querelles obstructives, etc. El difunt Adelson i la seva espaterrant esposa, que seria molt religiosa perquè li deuria parlar tot el dia del Nou Testament, finalment no van fer res a casa nostra, potser millor. Però tornant a Eurodisney, crec que hi ha altres factors per pensar en un major èxit econòmic per ells i de retruc per nosaltres, si foren instal·lats a Catalunya. Per exemple, que l’atracció de París ciutat, superior a la de Barcelona, pot fer que els turistes triïn fer estada set dies a París i d’ells un o màxim dos els destinin a agafar el tren i anar al Parc, mentre que aquí probablement hauria estat a l’inrevés. S’instal·larien set dies als hotels del Parc a Vila-seca i Salou, i com a molt farien una sortida a Barcelona, Sagrada Família, el Barça de Messi o Montserrat. Els altres dies romandrien al lloc, parc, platja i hotels temàtics. Fins podríem pensar que l’atractiu de Disney a Vila-seca i Salou, superior al de Port Aventura, hauria rebaixat la càrrega de creuers del port de Barcelona, compensada amb un impuls important dels creueristes que desembarcarien a Tarragona i que també hauria alleujat l’aeroport del Prat a l’haver de créixer de ben segur el de Reus. Aeroport més proper a Barcelona que alguns dels entorns de Londres. Tot un seguit d’ucronies. Clar que Barcelona 92 ens va millorar a bastament la imatge i ens va permetre fer les Rondes abans d’hora, malgrat que això comportés que com a bescanvi per acontentar l’Espanya que ja no ens estimava gaire es prioritzés l’AVE Madrid-Sevilla, principi de la centralitat en alta velocitat, o l’Expo Sevilla 92, pel president sevillà Felipe González. Però de ben segur aquestes millores també haurien arribat i molt probablement donat que Samaranch va estar al capdavant del CIO fins als Jocs de Sidney 2000, essent l’artífex d’atorgar els de Pequín 2008, ben segur dic que si hagués estat olímpica París 92, a Barcelona haurien caigut els de 2012, que van anar a Londres per les assignacions per continents. Cert que ens hauríem perdut, entre altres, el Dream Team dels Jordan i Magic Johnson, però estalviat la passejada amb la bandera davant l’equip espanyol de l’actual rei. És talment una ucronia, un divertimento, però com que es diu que el que trobem en la vida és conseqüència de les tries que fem entre el que serem i el que hauríem pogut ser, el triar uns estudis i no uns altres, una feina i no una altra, un anar a viure en un lloc i no en un altre, suposo que s’escau en aquest article. Es diu que “el que no va passar, de vegades és el que costa més d’oblidar” i en segons quins casos deu ser cert.

Què hauria passat si Eurodisney s’hagués instal·lat a Vila-seca i Salou i no a París? Segurament hauria rebaixat la càrrega de creuers al port de Barcelona i de trànsit al Prat al créixer l’aeroport de Reus

‘A la ville de Paris’