Les rutes per creuar el desert sempre havien estat segures, la transhumància forma part de la història de l’Àfrica i les migracions són inherents a l’espècie humana

Eros més que thànatos: “És el mateix de sempre / i és distint cada vegada... / És un triomf dolç, abans i després de les memòries amargues. / És acovardir l’esglai / amb la nostra alegria. / És derrotar Cronos/ i apropar-nos en la llunyania./ És el mateix de sempre / i és tan distint cada vegada!” Marta Pessarrodona. L’amor davant del desori no s’hauria de pansir. Com ens ho farem perquè l’alegria arraconi l’infortuni? Els ambulatoris plens i desbordats amb manca de personal possiblement t’enviaran a casa perquè no et poden atendre i si ets positiu de covid et diran que ja et trucaran. Si no t’acabes de trobar bé i vas a l’hospital t’ingressaran si la radiografia diu que tens els pulmons tapats. Hi ha tanta gent encomanada que tots plegats anem fent sense tenir el nord massa clar i anant d’Herodes a Pilat com uns estaquirots. No sabem on anirem a petar. Anem fent sense esma. No ens creiem res i cada dia més ens volen fer combregar amb rodes de molí. És que ja no tenim ni el dret de llegir entre línies, si ho fem sembla que ens renyin. Sap greu la pèrdua de veus crítiques als mitjans de comunicació, sobretot públics. Com que qui paga mana ja sabem per què els fa por ser més crítics. Amb dos anys de pandèmia es podrien haver previst altres protocols i més recursos. Els diners que ens arribaran d’Europa els farem servir per cobrir aquestes necessitats? Tinc ganes de dir una veritat com un temple a la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural: a mi sí que m’agraden les bledes, i dir-li també que si s’han de fer tantes giragonses per demostrar que la carn de les explotacions intensives és la millor del món, malament rai. De segur que al darrere s’hi amaguen interessos econòmics de potents indústries i que com sempre els polítics s’agenollen davant d’aquells que dominen l’economia. I que a Catalunya no es fan pas tan bé les coses com predica. Només cal espiar una mica per adonar-se que les condicions laborals dels treballadors de les càrnies haurien de millorar. Una gran millora podria ser conciliar l’horari laboral amb la vida familiar. Els fills d’aquestes famílies ho agrairien. Vaig pensar en molts d’aquests treballadors quan vaig veure el reportatge Tombes de sorra. Hi ha alguns reportatges que a vegades són una mica valents. Deu ser la quota per mantenir-nos el cervell despert. A Níger, el país més pobre del món, es concentren els immigrants que volen arribar a Europa travessant el desert. Hi resideix Thànatos, en aquest desert, perquè molts s’hi moriran. Europa hi va afegint murs de contenció, al mur natural de sorra. La vella Europa hauria de seure al banc dels acusats perquè essent la responsable de militaritzar les fronteres amaga les seves responsabilitats davant de massa morts. El jurat l’hauria de declarar culpable. Les rutes per creuar el desert sempre havien estat segures, la transhumància forma part de la història de l’Àfrica i les migracions són inherents a l’espècie humana. Molts dels que han travessat aquest calvari acaben treballant a la indústria càrnia. Els seus fills tindran l’oportunitat d’ascendir socialment? Hi ha persones que fa més de quinze anys que viuen a Catalunya i només saben la llengua que es parla a la cadena de producció, que no és pas ni el català ni el castellà. Ens haurien de vaccinar per ser més d’eros i no tant de thànatos.

Les rutes per creuar el desert sempre havien estat segures, la transhumància forma part de la història de l’Àfrica i les migracions són inherents a l’espècie humana

A mi m’agraden les bledes