A mi m’agraden les bledes
Eros més que thànatos: “És el mateix de sempre / i és distint cada vegada… / És un triomf dolç, abans i després de les memòries amargues. / És acovardir l’esglai / amb la nostra alegria. / És derrotar Cronos/ i apropar-nos en la llunyania./ És el mateix de sempre / i és tan distint cada vegada!” Marta Pessarrodona. L’amor davant del desori no s’hauria de pansir. Com ens ho farem perquè l’alegria arraconi l’infortuni? Els ambulatoris plens i desbordats amb manca de personal possiblement…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't