Tothom ha destacat de Miquel Obiols el seu vessant com a escriptor i generador de material audiovisual destinat al públic infantil i juvenil, però jo crec que d’ell cal dir que ha estat un escriptor en majúscules i per a qualsevol públic

El passat 27 d’octubre ens va deixar Miquel Obiols i Prat (1945-2024), rodenc de naixement i que ha professat sempre aquesta seva condició, més enllà de viure la major part de la seva vida a Barcelona i tenir una segona residència a Taradell, localitat en la qual també va participar en diferents actes populars i culturals i de la qual va ser pregoner de la festa major. En aquest article obituari només puc parlar del seu vessant rodenc, perquè és el que conec; l’altre el deixo per a algú amb millor coneixement al respecte. Tothom ha destacat de Miquel Obiols el seu vessant com a escriptor i generador de material audiovisual destinat al públic infantil i juvenil, però jo crec que d’ell cal dir que ha estat un escriptor en majúscules i per a qualsevol públic. Subscric tot el que va dir Antoni Crespi en un article publicat en aquest mateix mitjà el dia 30 d’abril de 1987 amb el títol “A propòsit del Premi Joaquim Ruyra”: “Miquel Obiols, un dels narradors ben reeixits dels Països Catalans. I un escriptor que cal llegir. Ah! I sense límits d’edat. Ell escriu per a tothom. El tigre de Mary Plexiglàs, darrer Premi Joaquim Ruyra, un llibre per llegir sense complexos. I que cal recomanar”. De premis literaris en va rebre més: Crítica Serra d’Or (1978 i 1988), Josep Maria Folch i Torres (1981), Institució de les Lletres Catalanes (1988) i Critici in Erba, de Bologna (1992). Alguns dels seus productes televisius són: Terra d’escudella (Premi Ondas 1978), Quitxalla, La cuca fera, Planeta imaginari (Premi Ciutat de Barcelona, 1983), El bigote de Babel, Pinnic (Premi Ondas Internacional 1993, Antena d’Or, de Bulgària 1993 i Medalla de Bronze New York 1994) o Juego de niños. Ha col·laborat també en l’àmbit teatral, en diferents periòdics comarcals i nacionals i també en diferents muntatges teatrals. Ara que aquest cap de setmana se celebra a Roda de Ter una nova edició dels premis literaris, és bo recordar que després del Premi de Poesia Miquel Martí i Pol el següent premi literari que va convocar l’Ajuntament rodenc, juntament amb la revista local Roda de Ter, va ser el Premi de Narrativa Infantil Miquel Obiols. La primera edició va ser l’11 de setembre de 1989. Més tard, en vindrien d’altres. Incomprensiblement, però, l’Ajuntament de Roda, al cap d’uns anys, es va deixar perdre aquest premi i, d’aquesta manera, es va deixar d’homenatjar anualment aquest rodenc de renom nacional i internacional, més tenint en compte que havia estat pregoner de la festa major l’any 1984. Potser fora bo de desfer aquesta mala decisió. Sort que el Grup Fotogràfic de Roda va treure’s de la màniga, fa poc més d’una dècada, el Festival Audiovisual Miquel Obiols per poder mantenir la seva memòria, que ara, encara, té més sentit. A Miquel Obiols, en Miquel de Can Sempre, l’havien guardat a Cal Rei i era amic de casa de tota la vida. Per això, m’agradaria acabar amb la presentació que d’ell va fer el meu pare, Jaume Salés i Sanjaume, en l’entrega del premi de narrativa abans esmentat corresponent a l’any 1995 en el si de la jornada dels premis literaris que una part de la societat cultural i política rodenca volia boicotejar però no se’n va sortir: “Miquel Obiols és un escriptor, sobretot especialitzat en llibres per a infants. Això vol dir que escriu per divertir-se, però els que heu tingut la sort de llegir-lo haureu comprovat que no només escriu per divertir, sinó que a més a més ell mateix es diverteix, i molt, escrivint. Juga amb les paraules, en fa anagrames, és a dir, en canvia les lletres de lloc perquè sonin diferent i tinguin significats noms i en fa símbols. És capaç, per exemple, d’escriure tatrebill (llibertat al revés) per significar la manca de llibertat. (...) Els mateixos mots surten en molts dels seus llibres impresos de dalt a baix, de gairell, de cap per avall... En una paraula, com hem dit, sap jugar amb les paraules en un joc visual, però molt amè, no ja pels infants a qui van dirigits els seus llibres, sinó també per a tots nosaltres, que som més grans com més infants ens tornem”.

Tothom ha destacat de Miquel Obiols el seu vessant com a escriptor i generador de material audiovisual destinat al públic infantil i juvenil, però jo crec que d’ell cal dir que ha estat un escriptor en majúscules i per a qualsevol públic

A Miquel Obiols ‘in memoriam’