A qui protegeix l’ES-Alert?
No portem ni un sol mes de curs i l’alarma per l’ES-Alert ja ha sonat dues vegades a Barcelona i bona part de l’àrea metropolitana, les dues anunciant episodis de fortes pluges que han aixecat molta polèmica i continua posant en dubte una eina tan important i clau per les emergències com aquesta.
Cal advertir que l’ES-Alert és absolutament necessari i que en cap cas es qüestiona la seva continuïtat, ni molt menys la necessitat de continuar disposant d’una eina com aquesta, però si es continua utilitzant de la forma que s’està fent actualment perdrà tot el seu sentit i també, la seva eficàcia.
L’ES-Alert ha de ser un sistema d’avís davant una emergència, imminent i greu, molt efectiu i necessari, ja que permet fer sonar els mòbils de tota la població que es troba en una determinada zona, alhora que permet donar indicacions a la ciutadania sobre el perill, greu i imminent, i què cal fer per protegir-se, una eina cada vegada més important veient els efectes del canvi climàtic.
És important remarcar que aquesta alerta només s’ha de realitzar davant emergències imminents i greus per la població, no per qüestions climàtiques que formen part de la normalitat, sinó a moments de greu perill per la vida humana o la integritat de les persones que requereixen realment fer quelcom per protegir-se, ja que si es comença a fer sonar les alarmes per absolutament tot, com està passant, perdran la seva efectivitat, i caurem en el conte de Pere i el llop, on ningú farà cas quan realment sigui rellevant.
Cal ser terriblement escrupolós amb l’ES-Alert, restringir al màxim el seu ús, enviar-lo només a les zones realment en un perill greu i imminent, realitzar indicacions sobre què cal fer per protegir-se, i que únicament soni, amb aquest so tan estrident, quan realment és necessari captar l’atenció de la ciutadania, mai per informar d’aixecar restriccions o altres informacions que no siguin l’avís d’un perill greu i imminent.
Convé remarcar que per avisar de qüestions meteorològiques que formen part de la quotidianitat existeixen els mitjans de comunicació, i avui també les xarxes socials, on el mateix govern pot donar indicacions i informar en cada moment, però que l’ES-Alert ha d’estar reservat a situacions on realment sigui necessari per garantir-ne l’eficàcia, i no convertir aquesta útil eina en el Meteocat.
És evident que fer sonar les alarmes cada setmana per informar de pluges, encara que la consellera Parlon desmenteixi que sigui per aquest motiu, perverteix l’ES-Alert i li lleva la importància que mereix, com tampoc es poden entendre les declaracions de la consellera justificant l’enviament de l’alarma quan les pluges feia estona que havien començat, causant problemes a Horta i la ronda de Dalt, justificant-se amb el partit del Barça, quan en una situació d’emergència el futbol hauria de passar a ser l’última de les preocupacions si realment estem intentant protegir d’un perill la vida de les persones.
Perquè aquests últims ES-Alert ens haurien de fer reflexionar i molt, sobre el perquè s’envia i el moment en el que es fa, alguns a altes hores de la nit amb l’esglai que suposa, i que a més a més, l’alerta no tenia cap informació sobre què calia fer per protegir-se, el que de per si li treu el sentit a un sistema massa important per utilitzar-lo així.
Siguem selectius i molt rigorosos, poques eines necessiten encertar tant com l’ES-Alert, a banda que convé ser molt crítics i no deixar-se endur pel “val més prevenir que curar”, perquè si s’envia una alerta per cada pluja deixa de ser una alarma per convertir-se en una part nova de la vida quotidiana.
I com explicava Jordi Basté a RAC1, a qui protegeix realment l’ES-Alert? A la població que rep una alerta per un perill greu o imminent amb indicacions per protegir-se? O al govern que ha enviat l’alerta i queda cobert per si passa res?
És evident que pot existir més por després de la tràgica dana de València, però la solució no implica fer sonar les alarmes setmanalment a la mínima que plou, per situacions que ni són perilloses ni una emergència, perquè fa que les alarmes deixin de tenir sentit.
I tinguem clar que Catalunya és molt més que Barcelona i l’àrea metropolitana, perquè mentre el govern intenta justificar els ES-Alert d’aquest principi de setembre quan podien no fer falta per protegir-se ells mateixos, a Tarragona aquest agost sí que calia fer sonar les alarmes dels mòbils i evacuar algunes zones turístiques davant la intensitat de les pluges, mentre que aquí es va optar per no enviar cap alerta.
Que quedi clar quan cal enviar un ES-Alert, quins són els criteris, que existeix un perill greu i imminent i s’indiqui què cal fer, només a les zones afectades; que es protegeixi realment a la població i no a un govern que demostra por just en el moment que més toca seny i valentia, reservant un sistema que serà clau per fer la seva funció en moments molt importants.