Gramsci deia que contra el pessimisme de la intel·ligència cal contraposar l’optimisme de la voluntat

És una obvietat que Vic, pel nombre d’habitants i pel nombre encara més gran de targetes sanitàries, necessita un tercer centre d’assistència primària (Cap). Tenim una relació usuaris/Cap clarament superior a altres poblacions catalanes semblants. Per això es van aprovar temps enrere mocions per a la seva construcció, tant al Parlament de Catalunya com a l’Ajuntament de Vic.

En la visita del 25 d’abril a Vic, la consellera de Salut, Olga Pané, va declarar que “aquest espai (referint-se al solar on hi havia el mercat municipal) és molt adequat per portar-hi el Cap Vic Nord, al qual li fa molta falta una ampliació”.

Aquesta mena de malabarisme argumental va produir sorpresa/indignació a molts ciutadans i usuaris del Cap Vic Nord, que creiem, potser ingènuament, que la implementació d’un tercer Cap a Vic sempre passava pel manteniment d’aquest Cap Nord. La consellera, en canvi, plantejava la substitució i ampliació del Cap existent però en un altre emplaçament i, a més, semblava comptar amb la conformitat de l’equip de govern municipal.

Davant del considerable rebombori ciutadà que ha generat aquesta inesperada modificació, entenc que és del tot necessari estructurar un debat rigorós, documentat i sense apriorismes, urgències ni precipitacions. Aquest article en pretén ser una petita aportació.

Caldria suposar que aquesta anunciada decisió de trasllat ha estat motivada i precedida per un complet estudi que acrediti tècnicament que no hi ha cap mena de possibilitat de renovar i ampliar aquest edifici. Aquest estudi segurament també hauria de descriure l’estat de conservació en què es troba actualment l’edifici i les seves instal·lacions i, alhora, incloure l’explicitació concreta del manteniment preventiu i corrector que s’ha portat a terme en els darrers anys, com preceptivament pertoca realitzar en tots els edificis públics i, amb més motiu, en els de l’àmbit sanitari. En aquest supòsit seria urgent poder disposar d’aquest treball per ajudar a objectivar el debat.

Parlant d’estudis tècnics, cal remarcar el detallat i clarificador document elaborat per la plataforma Cap-Caputxins en què, mantenint el Cap Nord en el seu actual emplaçament, analitza –en termes de mobilitat i des de l’òptica de la ciutat dels 10 minuts caminant– el millor escenari d’ubicació dels tres Cap a Vic. Per exemplificar, aquest estudi els compara amb la correcta situació que, aplicant aquests mateixos paràmetres, actualment presenten Manresa o Reus. Un aspecte rellevant d’aquest treball és que acredita objectivament que el manteniment del Cap Nord en el mateix lloc on està situat respon a un model de ciutat que afecta no només a les legítimes aspiracions del barri dels Caputxins sinó al conjunt de Vic, millorant clarament la mobilitat a peu, fet que implica, alhora, minimitzar els desplaçaments amb vehicle. Aquest treball, sorprenentment, sembla que encara no ha merescut cap acceptació, rèplica o refutació per part dels qui prenen les decisions.

És incomprensible que un edifici que només té 53 anys d’antiguitat, que va ser construït específicament per acollir un ambulatori de la Seguretat Social reconvertit posteriorment en centre d’atenció primària, que presenta una remarcable composició arquitectònica derivada del moviment racionalista, que té un correcte encaix arquitectònic i funcional en la plaça de la Divina Pastora, i que està prestant un servei sanitari eficient –com vaig poder comprovar fa uns dies com a usuari– pugui ser objecte de tancament de l’activitat.

El juliol de 2022, amb l’aleshores conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i amb una dotació econòmica de 8 milions d’euros, estava prevista la reforma i ampliació d’aquest Cap Nord, treballs que, malauradament, no es van portar a terme. Però la previsió econòmica publicada també volia dir que en aquells moments es considerava que la funció que tenia l’edifici es podia mantenir però que calia actualitzar les seves prestacions portant a terme aquesta important actuació. És contradictori i, segurament, no pot respondre a cap anàlisi tècnica comparativa que amb el poc temps transcorregut aquest edifici pugui passar d’una situació prevista de reforma i ampliació a una altra de no retorn. Per tant, el que segur que ha canviat és el criteri polític de la Conselleria de Sanitat i/o de l’equip de govern de Vic, que ara aposten per traslladar en lloc de reformar el Cap.

En la darrera novetat d’aquest afer es comunica a la ciutadania que des de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic s’està treballant per reformar tota la plaça de la Divina Pastora. Personalment em sembla una decisió adequada. Em permeto suggerir algun plantejament inicial: tractament de la plaça com a acabament de l’eixample Morató, supressió de l’actual anell de circulació rodada i ampliació de l’actual Cap per la part davantera, per resoldre o minimitzar algunes disfuncionalitats que pot tenir la distribució actual. Aquesta ampliació del Cap podria tenir una primera referència a partir de l’alineació definida per l’edifici d’habitatges del costat i en el que finalitza el tram edificat del carrer de Sant Jordi. El Cap actual té una ocupació, per cada planta, d’uns 500 metres quadrats. L’ampliació, mantenint les separacions laterals i posterior de l’edificació actual, i, tret dels pertinents enllaços, amb una separació adequada entre l’edifici nou i l’ampliat, podria arribar a tenir una ocupació entorn dels 400 metres quadrats. La formulació arquitectònica podria seguir, per exemple, el model compositiu emprat per l’arquitecte Coderch en l’ampliació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Segurament són excessives aquestes concrecions precedents, però estan fetes amb l’afany d’acreditar que el Cap actual pot perfectament ampliar-se i que amb aquesta intervenció els ciutadans podríem disposar d’una plaça més amable, amb força menys circulació de vehicles i d’un Cap, ampliat i renovat, “que interactuï molt més amb els veïns i amb tot el comerç de la zona” manllevant la descripció feta pel nostre alcalde.

Finalitzant les consideracions anteriors, i vinculada a aquesta problemàtica, tinc la impressió que, políticament, a Vic sovint es confon la prèvia participació ciutadana amb l’obtenció del vistiplau, i que els debats i reunions –tal com possiblement va passar amb l’enderroc de l’edifici del mercat municipal– són simplement per blanquejar una decisió ja presa.

Així, i a tenor de les declaracions tant de la Conselleria de Sanitat com de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic, l’edifici de la plaça de la Divina Pastora com a contenidor de l’actual CAP Nord sembla tenir els dies comptats. Les diverses declaracions i eufemismes posteriors deixen entreveure una política de fets consumats o de resignació/possibilisme. Aquesta darrera opció, segurament, ve a ser el mateix o pitjor.

Gramsci deia que contra el pessimisme de la intel·ligència cal contraposar l’optimisme de la voluntat:

1.- La mobilització ciutadana, amb la recollida de més de 2.000 signatures en dues setmanes i que va augmentant ràpidament.

2.- Totes les associacions de veïns de la ciutat han validat l’acord per al manteniment del Cap Nord en l’emplaçament on està actualment.
3.- El reconeixement explícit de mantenir el Cap en el seu emplaçament actual, per part d’alguns grups polítics de l’Ajuntament de Vic.

4.- El valuós lideratge i activisme estructurador de la plataforma Cap-Caputxins.

Tot plegat acredita la voluntat ciutadana i delimita el camí a seguir: la planificació i construcció d’un tercer CAP a Vic no pot comportar el tancament de l’actual CAP Nord. De cap manera i en cap cas.