L’allau d’atacs de Musk cap a Trump i la seva resposta no pronostica cap bon final pel president però tampoc pel magnat

Després de 130 dies al govern dels Estats Units, Elon Musk abandonava el seu càrrec com a cap de l’Oficina d’Eficiència Governamental (DOGE en anglès), amb seriosos dubtes sobre els motius reals de la seva marxa i de l’efectivitat o no de les polítiques que havia volgut aplicar des de la Casa Blanca.

Des del gener s’havia convertit en habitual veure la presència de Musk al despatx oval, a vegades acompanyat d’algun dels seus fills, acompanyant al president Donald Trump en alguns actes i fins i tot, a vegades, intentant irrogar-se certes imatges o potestats que no li corresponien.

Certament, era complicat saber quins havien de ser els límits del magnat de Tesla, quan no estava especialment definides les seves atribucions i tasques com a membre del govern, ocupant una oficina i no una secretaria, el que ja havia aixecat força crítiques, sumades a certes imatges o sortides de to del mateix Musk, acostumat a l’estridència.

Més enllà de certes polèmiques i les retallades que el propietari de Twitter ha aplicat a l’administració federal, amb acomiadaments massius fets a gran velocitat o acusacions cap als treballadors públics, encara és aviat per mesurar l’impacte del seu pas pel govern dels Estats Units, però la seva sortida es començava a veure a venir.

Musk no podia permetre’s el luxe, per molt magnat que sigui, de veure com la seva empresa estrella, Tesla, patia una davallada important de vendes, de marca i com la seva imatge es deteriorava a gran velocitat, cosa que tampoc es podria permetre el president Trump, de manera indefinida.

Donald Trump no volia acabar malament amb un dels artífexs de la seva incontestable victòria electoral, però era vist que agafarien camins diferents, sobretot veient els efectes que els anuncis d’aranzels tenien en empreses del sector que Musk domina, per molt que el DOGE fos una arma política molt utilitzada en una campanya que ja ha acabat.

No ha passat ni una setmana i Elon Musk ja ha atacat al president dels Estats Units, titllant la seva reforma fiscal d’abominable, tot i que aquesta segueix endavant, a banda de seguir amb crítiques i retrets molt durs a Trump per twitter, unes paraules que ja han trobat resposta de Donald Trump, que es mostrava primer decebut i després iniciava una autèntica guerra amb Musk.

L’allau d’atacs de Musk cap a Trump i la seva resposta no pronostica cap bon final pel president però tampoc pel magnat, que sembla que no volia seguir amb aquesta polèmica pels efectes que podria tenir, una verdadera guerra de final incert pels seus protagonistes que els demòcrates segueixen amb atenció.

Així i tot, el millor per oblidar una polèmica és una de nova, i amb les protestes de Califòrnia, el desplegament de la Guàrdia Nacional sense el consentiment del governador Gavin Newsom, enemic públic número ú de Trump han fet el seu efecte, perquè des de fa mesos el president veu en Newsom un clar candidat dels demòcrates a la Casa Blanca i no escatimat en dirigir-li les crítiques més ferotges i també algun insult. Caldrà estar atents per veure com es desenvolupen els fets i si és finalment el governador va agafant el rol de “futur candidat”, un títol que sembla que no podrà ostentar més l’exvicepresidenta Kamala Harris.

Sense Elon Musk, 130 dies després comença el “verdader” govern de Donald Trump als Estats Units perquè la direcció governamental passa a tenir una sola veu, sense les estridències i aires de Musk i amb l’únic lideratge de Trump, que té en les protestes de Los Angeles, la guerra d’aranzels, en les negociacions a Ucraïna i els seus efectes en l’economia domèstica, una verdadera prova de foc per la seva credibilitat i que es mesurarà en els propers mesos.

Queda pendent saber qui agafarà les tasques de Musk i també qui podria quedar-se la importància i notorietat d’una segona figura de pes dins del govern nord-americà, amb especial rellevància quan el president no podrà optar a la reelecció.  De moment qui ha anat agafant les regnes davant algunes sortides del govern i cada vegada més rellevància és l’actual secretari d’Estat i cap de la diplomàcia Marco Rubio, qui comença a erigir-se en veu autoritzada, més moderada i política cada vegada més important en moltes negociacions i en el si d’un partit republicà que es troba molt a prop d’una decisió de futur molt importa; una opció que ben segur no agradarà a l’actual vicepresident J.D. Vance, si aspira a ser el nou candidat.

Què passarà a partir d’ara? We’ll see