La guerra d'Ucraïna fa miques les bones voluntats de l'Agenda 2030. Ara el desenvolupament de les renovables serà imprescindible

L’Agenda 2030 va ser aprovada el 2015 per 193 països en un esforç per arribar a un món millor. Vist des d’ara sembla que fou un esforç naïf, amb molta voluntat i poca possibilitat d’èxit. L’agenda proposa erradicar la pobresa, la lluita contra la fam, garantir bona salut, bona educació, la igualtat de gènere, l’accés a aigua potable, el desplegament d’energies renovables, un treball digne, la construcció de bones infraestructures, la reducció de la desigualtat, la creació de ciutats sostenibles, assolir un consum responsable, lluitar contra el canvi climàtic, preservar els mars, protegir els ecosistemes terrestres, promoure la pau i enfortir les associacions mundials. Vist des del coneixement d’avui és com si aquesta bona voluntat no fos d’aquest món, com si quan es va redactar l’acord el món anés cap a una via diferent a la d’avui. En definitiva, com si la geopolítica no existís, com si les guerres s’haguessin erradicat. De cop i volta la pandèmia ens ha recordat que el món és molt complex, que no està preparat per digerir molts problemes globals, que és més fràgil del que ens pensàvem. Només ha fet falta un virus per fer-ho saltar tot pels aires. L’aturada de l’economia mundial ha empès els països a practicar polítiques de supervivència, com per exemple l’emissió massiva de diner que ens ha arrossegat a una crisi d’inflació. Però en el desenvolupament dels objectius hi ha hagut també errors de molt pes. Si el bloc occidental i la Xina s’havien de descarbonitzar tancant les centrals de carbó, calia fer prèviament un canvi de model de l’economia, deixant l’economia de consum per una de nova frugal. En lloc de fer això i desplegar de forma massiva la generació energètica renovable, va ser més fàcil canviar el carbó per gas natural. Això va ser així perquè el gas natural té unes emissions de 0,18 kg CO2/kWh mentre que el carbó les té el doble, de 0,36 kg CO2/kWh. Però la generació amb gas té una eficiència del 55% i la del carbó, del 33%, amb la qual cosa per a cada unitat d’energia elèctrica, les emissions d’electricitat generada amb gas són de 0,327 kg CO2/kWh i les del carbó, de 1,091 kg CO2/kWh, un 233% més. Per això ha estat fàcil complir amb la reducció d’emissions que havia establert Europa amb el programa 20-20-20. Durant la pandèmia el món de la producció va frenar, però no així la tendència del consum, que es va mantenir. I va passar el que havia de passar: quan la situació epidemiològica es va restablir, el consum va anar a cercar el seu valor, com si la pandèmia no hagués existit, però la producció no ho va poder seguir, pel fet que s’havien aturat les inversions durant dos anys. Més encara, ningú va preveure que si el bloc occidental i la Xina canviaven el carbó per gas no hi hauria prou gas al mercat per satisfer l’equilibri. I amb tot això arriba la guerra d’Ucraïna, que ha accelerat totes aquestes tendències i les porta cap a una situació insostenible, fent miques les bones voluntats de l’Agenda 2030. A partir de la situació actual hi haurà més fam, més desigualtat, més injustícies i més emissions de carboni. La part positiva és que ara el desenvolupament d’energies renovables serà imprescindible per assegurar el futur model del benestar i l’economia haurà d’ajustar el consum per fer-ho possible. Això comença aquest mateix agost.

La guerra d'Ucraïna fa miques les bones voluntats de l'Agenda 2030. Ara el desenvolupament de les renovables serà imprescindible

Agenda 2030. Destrossada o més viva que mai