Hi ha una moda hipòcrita de no celebrar tradicions nostres per no ofendre a no se sap ben bé a qui. A mi m'agrada Nadal, fer el pessebre i cantar nadales

“Quan neva per Nadal / penso / en els de quan era petit / des de la finestra / veient com queien / les volves en el meu jardí.” Aquest cap de setmana llarg que hem passat s’ha convertit, oficiosament, en el que molta gent destina a guarnir el seu habitacle per a les festes nadalenques. Només calia veure la quantitat de gent que hi havia en fires o botigues especialitzades en complements de sobretaula, guarniments d’arbres i figures i elements de pessebres. I sí, Nadal m’agrada, sense els complexos de qui vol celebrar Nadal obviant volgudament que un Nadal sense tenir present el naixement del nen Jesús no és Nadal, és una altra cosa. Aquesta hipòcrita moda social de no celebrar tradicions nostres per no ofendre a no se sap ben bé qui malauradament va guanyant terreny. I crec que és hipòcrita perquè les mateixes persones que professen aquest credo sí que s’apunten a altres celebracions sense mirar si molesten a ningú. Bé, però no és d’això que vull parlar. A mi m’agrada Nadal, començant pel fet en si. M’agrada celebrar que pugui haver passat que un Déu s’hagi fet home, amb tot el que això comportarà perquè el missatge és molt més intens i més contrari al que, a vegades, es respira en la nostra societat plena d’opulència, enveges, guerres, maldat… “Els nens amb el trineu / llisquen / carrers avall amb il·lusió / tot cantant nadales / sonant campanes / amb guants i gorres de colors.” M’agrada alguna manera que té una part de la societat de celebrar-lo. Gaudeixo molt fent el pessebre casolà; senzill; adaptat a cada casa i a cada espai inimaginable; amb figures que s’han d’anar a rescatar a les golfes o en algun traster; recomptant els xais o els porcs o les gallines que, incomprensiblement, sempre en falten; fent de tècnic urbanístic en pocs segons per organitzar on va el naixement, els pastors, el riu, l’anunciació, el camí d’anar a adorar, les muntanyes, el fons amb cel blau o estrellat, el recorregut dels Reis amb els seus patges i amb llurs camells; la il·luminació… i el caganer! I, per què no? Gaudeixo veient els pessebres fets per persones que perden estones durant tot un any per presentar-nos diorames perfectes, sense cap punt oblidat, amb escenes bíbliques clàssiques al mig de diferents indrets de la geografia nostrada. “A l’arbre de Nadal / groga / hi haurà una bola amb el teu nom / esperant que un dia / puguem trobar-nos / de nou junts un altre cop.” M’agrada fer recorreguts per indrets més o menys muntanyosos triats per actors de poble i que representen els pessebres vivents, cuidant amb detall cada escena de principi a final. També m’ho passo bé veient la quantitat de llocs de la nostra comarca i de Catalunya en general en els quals es representen els Pastorets, amb escenes que semblen repetides d’any en any però que sempre et sorprenen d’alguna manera perquè hi puguis tornar l’any vinent. Per descomptat, m’agraden les nadales. Aquestes cançons populars, inicialment, fetes sense solfa i amb una lletra improvisada que s’ha anat construint a mesura que es cantava i s’adaptava als diferents temps. Evidentment, també m’agraden, algunes més que d’altres, les nadales diguem-ne més modernes. Si hagués de posar-hi algun però diria que no entenc per què en alguna nadala tradicional no es tracta com es mereix la figura de sant Josep. Per exemple, a Les dotze van tocant es diu: “La mare i el fillet / estan mig morts de fred / i el vell tremola” i es repeteix la tornada “estan / mig morts / de fred / i el vell tremola”. Aquí la paraula vell no és dita per bé, sinó al contrari i es refereix a sant Josep. Per què mostrar-lo amb tanta feblesa? Per què remarcar que ha de tenir molts més anys que Maria? “El vell tremola” té les mateixes síl·labes i accents musicals que “Josep tremola”! Sort que hi ha versions d’aquesta nadala que ja incorporen els canvis. “Campanes, sonen campanes / i sonen totes alhora. / És que ha nascut per nosaltres / el nen Jesús a la vora.” En fi, m’agrada Nadal! I fer cagar el tió, en masculí òbviament, i (gràcies, Josep Pla!) deixem-nos de collonades!

Hi ha una moda hipòcrita de no celebrar tradicions nostres per no ofendre a no se sap ben bé a qui. A mi m'agrada Nadal, fer el pessebre i cantar nadales

M’agrada Nadal