Ai, que ha arribat la IA
Aquestes últimes setmanes uns quants mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’impacte que està tenint el ChatGPT en l’àmbit educatiu. Per a qui a hores d’ara encara no sàpiga què és ChatGPT, aquí teniu l’explicació que en dona ell mateix: “ChatGPT és un model de llenguatge desenvolupat per OpenAI. És (sic) un model basat en una xarxa neuronal de tipus transformer, que ha estat entrenat amb grans quantitats de text en diversos idiomes, el que li permet generar text semblant a l’humà (sic) i respondre preguntes de manera coherent i fluida. Aquest model és utilitzat per a una varietat d’aplicacions, com ara la generació de text, la traducció automàtica i la resposta a preguntes”.
I qui hi ha darrere d’OpenAI? Preguntem-li: “OpenAI és una organització de recerca en intel·ligència artificial (IA) fundada per un grup de persones, entre ells els cofundadors de SpaceX i Tesla, Elon Musk, Sam Altman, Greg Brockman, Ilya Sutskever, Wojciech Zaremba, i altres. La seva visió és desenvolupar tecnologies IA de manera segura i responsable per benefici de la societat”.
Per tant, al ChatGPT li pots preguntar el que vulguis i això inclou que et faci l’exercici que t’han encarregat a l’institut o a la universitat. A la facultat on faig classe un professor ja ha enxampat l’exercici d’una estudiant fet amb aquest programa. Com? Molt senzill, li va preguntar al mateix ChatGPT si aquell text era seu i li va respondre que sí.
De fet, li he demanat que em digui com podem descobrir si estem davant d’un text creat amb IA i et dona tot de pistes i conclou que “és important destacar que no sempre és (sic) possible detectar si un alumne ha utilitzat una eina de generació de text automàtic, així que és important que les institucions educatives establissin (sic) polítiques clares per abordar el plagi i la trampa, i educar els alumnes sobre el que és considerat plagi i com evitar-lo”. Ja s’està dissenyant com poder detectar amb facilitat textos creats per la IA. En tot cas, i depenent de la matèria d’estudi, hi ha moltes maneres d’encarregar tasques als estudiants en què no es pugui plagiar o generar exercicis a través d’una eina d’IA. I si un estudiant és prou intel·ligent com per fer un treball de qualitat amb l’ajuda de la IA i ens passa desapercebut potser es mereix més que un aprovat.
El debat ètic sobre la IA no és nou. Ja hi ha molta literatura, i també cinema, que n’ha parlat i des de fa temps, per exemple, 2001: una odissea a l’espai de l’any 1968. Però el que no hauríem d’oblidar és que no existiria la IA sense que abans hi hagi hagut IH, intel·ligència humana. Si el ChatGPT et dona respostes és perquè prèviament la humanitat ha creat un pòsit de coneixement que s’ha digitalitzat i que ara està a l’abast de tothom. I també hem de tenir en compte que ha calgut una intel·ligència humana capaç de crear els algoritmes que ara ens permeten cercar, jerarquitzar, ordenar i exposar en pocs segons tota aquesta informació quan la busquem.
Hauríem de començar a desempallegar-nos de la idea que allò que ens dona la IA no és real. No només ho és sinó que pot ser molt més fiable i cert que segons quines respostes que ens dona alguna IH. Precisament hem de ser capaços de respondre amb IH la IA i veure-la com una aliada, un repte i una oportunitat més que no pas com una amenaça.