Conversant amb passió de Curicó Unido, un club de la Lliga xilena que ens encanta, en comptes d’agafar l’autopista de Tarragona ens vam ficar a la ronda de Barcelona. Vam fer volta, sí; però devia ser una metàfora

Expliquen –no sé qui, potser el periodista Ramon Besa?– que l’entrenador argentí César Luis Menotti deia que un bon futbolista ha de jugar com si ballés un tango: accelerar quan convé i frenar quan ho necessita. Entendre la melodia del joc com si fos un concert més d’orquestra que de solistes. De fet, un partit de futbol és un desafiament col·lectiu: cal ser solidari per recuperar la pilota quan no la tens i atrevit per conservar-la quan la tens. Potser per aquesta cooperació, i el copyright de la frase és del president del Vic, Ignasi Puig, el futbol té un elevat potencial formatiu. Per activar-lo calen referents. Sovint ens emmirallem en grans estrelles mundials, però oblidem els astres locals. I n'hi ha. D'això en poden donar fe els aficionats d’Osona amb més memòria, que parlen de Benjamí Teletxea, Martí Bagó, els germans Alsina, Joan Toll, Josep M. Franquesa o Jaume Anglada. Futbolistes d’una altra època que han esdevingut llegendes. El futbol és propens a construir-ne, de llegendes. Ho discutim sovint amb Toni Miedes, un periodista que sap de tot i ho sap tot. Del futbol argentí és capaç de parlar de clubs com Tigre o Talleres i dissertar de figures com Bochini o el Trinche. Amb ell vam anar al Ciutat de València perquè sí a veure un Llevant-Betis que ni ens anava ni ens venia i, conversant amb passió de Curicó Unido, un club de la Lliga xilena que ens encanta, en comptes d’agafar l’autopista de Tarragona ens vam ficar a la ronda de Barcelona. Vam fer volta, sí; però devia ser una metàfora perquè és fent voltes que un acaba anant avui al camp del Sant Julià, la setmana entrant al de l’Abadessenc i la següent al del Riudeperes, indrets on encara existeix un cordó umbilical entre equip i afició. Ho parlem a vegades amb Agustí Arroyo, fan de l’OAR i de la Reial Societat, club que quan l’any 1981 va guanyar la Lliga va celebrar-la fent una ruta pels pobles de Guipúscoa. I escrivint aquest article un s’adona que pensant-se que parla de futbol en realitat ho fa de música, de cultura, d’història, de societat, de geografia i d’amics. Per això el futbol és més que un esport.

Conversant amb passió de Curicó Unido, un club de la Lliga xilena que ens encanta, en comptes d’agafar l’autopista de Tarragona ens vam ficar a la ronda de Barcelona. Vam fer volta, sí; però devia ser una metàfora

Això és més