Avui tenim 947 municipis, EMD, mancomunitats, 43 comarques, 4 diputacions, delegacions del govern de Catalunya per vegueries... com si tinguéssim un territori de les dimensions del Canadà o Austràlia

Aquest article no va contra els ajuntaments, només vull posar sobre la taula algunes de les millores que podríem fer, i agilitzar la seva feina, i facilitar al màxim les tasques dels regidors. Cal agrair una vegada més a totes les persones que volen ser regidors dels seus pobles i ciutats, dedicant-hi el seu temps i esforços, per fer-los anar endavant. Permeteu-me desgranar alguns apunts sobre el funcionament dels nostres ajuntaments en els 44 anys que portem de democràcia. Les persones que vam entrar als ajuntaments a les primeres eleccions municipals de l’any 1979, des de l’experiència podem parlar i escriure del que ha passat i encara dura sobre el seu funcionament. Vam arribar tot contents, però la casa de la vila de la majoria de municipis estaven buides, tot estava per fer, però no tot va ser possible. El 1980 es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya i es va posar en marxa el primer govern de Catalunya (de la segona meitat del segle XX) i es va començar a treballar amb la nova Generalitat per construir un entramat de col·laboració entre municipis i intentar ajudar els ajuntaments. El resultat va ser moltes reunions i poques solucions. No tot va reeixir, encara no hi havia les comarques i les diputacions provincials van ser per als partits polítics d’aquell moment “les mines del rei Salomon”. I és curiós, després de 44 anys, continua igual. I anar fent. Allò típic català, qui dia passa any empeny. Ni visió de país ni ganes de reformar-les. És evident que el problema de fons és tenir l’Estatut d’Autonomia tutelat per Madrid, però durant tot aquest temps es podia fer molt més, tant des del govern català com des del Parlament, expressió sobirana del nostre poble. Tornem als inicis dels ajuntaments. S’havia de crear el que se’n diuen els poders supramunicipals d’ajuda i cohesió territorial. I l’any 1987 es van crear les comarques. Però com que la classe política del país estava i està tan ben acomodada i ben retribuïda (i amb poca feina a les diputacions), les comarques van néixer setmesones, sense pragmatisme de cap mena ni recursos econòmics. Avui tenim 947 municipis, EMD, mancomunitats, 43 comarques, 4 diputacions, delegacions del govern de Catalunya per vegueries... com si tinguéssim un territori de les dimensions del Canadà o Austràlia. Amb l’autonomia de Catalunya, el 1980, es podia haver fet una reorganització territorial del país. Els nous edificis de la Generalitat, per exemple, es podrien haver construït en un enclavament de carreteres, per exemple a la zona de Bellaterra. Avui centenars d’alcaldes i regidors de tot Catalunya s’estalviarien d’entrar a la ciutat de Barcelona per anar a fer totes les gestions. S’hauria d’haver tingut empenta i no llogar locals al mig de Barcelona. La Generalitat no hagués quedat físicament difuminada com passa ara. Res va ser possible. Traspassar els recursos i serveis de les diputacions al govern de la Generalitat hauria estat la clau política i econòmica del món local i hauria ajudat a enfortir la Generalitat. I no com ara que hi ha dues vies de subvencions i de gestió dels recursos. Això vol dir el doble de despesa de gestió per als recursos econòmics. Avui és un tema que no interessa a ningú, com més gestió més empleats públics es necessiten i això en moltes ocasions vol dir molta més despesa inútil. I qui manté aquest sector públic? La pressió fiscal a Catalunya, tant local com estatal, és molt alta. Si no, parleu amb els autònoms, empresaris i treballadors d’arreu del país. Catalunya som un país de milers d’empreses, més de mig milió d’autònoms i milers i milers de treballadors. Som un país d’emprenedors amb ganes de treballar. La riquesa és la seva gent –no és cap anunci electoral, és real– perquè de recursos naturals, per no tenir-ne, ja no tenim ni aigua potable. Algú pot dir que per arreglar tot això faria falta la independència de Catalunya? No és ben bé això perquè abans d’un Estat s’ha de construir una nació forta. Per ser independent a la vida, amb tot, el primer que has de ser és molt competent, i a més solvent. I, molt important, conèixer els tempus, i als catalans aquí en aquests temes polítics justegem un xic.

Avui tenim 947 municipis, EMD, mancomunitats, 43 comarques, 4 diputacions, delegacions del govern de Catalunya per vegueries... com si tinguéssim un territori de les dimensions del Canadà o Austràlia

Ajuntaments tutelats?