En un món definit per la crisi constant estem més sols i perduts que mai. Tenim de tot, però en el fons ens sentim buits i necessitem omplir-nos amb respostes que busquem ansiosament i de maneres d’allò més diverses

Aguanta el Llibre amb la mà que utilitzes menys… Ara, amb els nusos de l’altra mà pica la portada tres vegades… Un, dos, tres… Llavors agafa’l amb les dues mans… Tanca els ulls… pensa la pregunta… No s’hi val a demanar senzillament si aquest any sí, per fi, seràs feliç. Ha de ser un dubte concret. Concís. Sobri. Respira… és important. Pensa… pensa la pregunta… Quan estiguis preparat, gira el Llibre tres vegades en el sentit de les agulles del rellotge i, quan creguis que ha arribat el moment, obre l’Oracle per una pàgina qualsevol… “Tu esfuerzo pronto hallará recompensa”. Perfecte. Vols tornar-ho a provar? “Recuerda que no hay luz sin oscuridad”. Fantàstic. “Todo está en constante evolución”. D’acord. “Actúa”. Som-hi. “No siempre te sentirás así”. Millor.

El Oráculo Mágico podria semblar un acudit, però en realitat és un llibre que podeu trobar a les llibreries, que es ven i a més a més força bé. Com Tarot para principiantes, El gran libro del Tarot, El Tarot paso a paso o El Tarot, un viaje interior. Com L’art de no amargar-se la vida, Com fer que et passin coses bones, El monjo que va vendre el seu ferrari, Tú eres tu lugar seguro, Abraza la niña que fuiste, Cómo vaciar tu mochila emocional, etcètera, etcètera, etcètera. Alguns d’aquests títols són autèntics best-sellers amb milers d’exemplars venuts.

La filòsofa Marina Garcés explica a l’assaig El temps de la promesa que durant segles la humanitat ha viscut a recer de les promeses dels senyors: Déu ens va prometre la salvació, l’Estat ens va prometre protecció i, finalment, el capitalisme, l’acumulació i el creixement il·limitat. No se n’ha complert cap i ara hem entrat en un període marcat per un món en crisi a l’espera de la gran catàstrofe. “El present se sosté entre un inquietant ‘encara no’ i un terrorífic ‘ara ja sí”. Les promeses incomplertes, diu Garcés, són la font de bona part de les patologies del nostre temps: de la desesperança, el deliri i el ressentiment. Es tracta, en el fons, d’una qüestió d’expectatives. Què ens pensàvem que arribaríem a ser? O millor dit, què ens havien promès que podíem arribar a ser i, en realitat, en què ens hem quedat? En un món definit per la crisi constant estem més sols i perduts que mai. Tenim de tot, però en el fons ens sentim buits i necessitem omplir-nos amb respostes que busquem ansiosament i de maneres d’allò més diverses: a les xarxes socials, als centres comercials, fent esport, a la consulta del psicòleg, a la carta astral, en el sexe, llegint, tenint fills, meditant, cuinant, drogant-nos, fent dietes impossibles, pintant mandales, comprant llibres d’autoajuda… I, creiem, perquè així ens ho han assegurat, que, malgrat la incertesa del present, malgrat aquest nosequèempassa, el futur sempre pot ser millor: “Que encara que ens ofeguem en el patiment, la felicitat és possible i està a l’abast de la mà o de la pastilla següent”. El capitalisme i els seus focs d’artifici.

En aquesta situació les promeses han deixat de tenir sentit. Què podem prometre en un futur confús? Ara, ens diem, el que convé és aprendre a gestionar el caos i les seves possibles conseqüències. Com? Amb la capacitat de predir que ens ofereix la intel·ligència artificial. Però, com bé explica Garcés, els algoritmes en realitat “manufacturen el present que anticipen, creen la realitat que confirmen, alhora que generen noves formes de ceguesa i d’opacitat”. Només hi ha un futur possible i quan les dades l’anomenen, el defineixen i tanquen portes a altres possibles alternatives no controlades per la IA. Hem tornat a Delfos però amb les fórmules del segle XXI. Les certeses, encara que no sapiguem ben bé com es generen ni d’on surten, ens calmen. Era així abans i serà així sempre. Si ens ho diu una màquina, ens ho creiem, i si no sempre podem recórrer al nostre amic, l’Oracle: “Todo va a salir bien: el universo te está preparando el camino”.