És com si no es donés prou importància a la lletra de les cançons. Només que soni bé i sigui comercial, ja n'hi ha prou

No queda gaire lluny la vaga dels guionistes de Hollywood que va posar en escac i gairebé mat el món de la factoria més important de les sèries i pel·lícules de ficció. Molta gent se’n va acabar adonant perquè hi havia sèries que seguia i que no tenien nous episodis perquè, simplement, no es podien gravar ja que no hi havia escrita la història en si a partir de la qual es posa en marxa tota la gravació. Cal que algú escrigui un guió perquè l’actor i l’actriu digui i/o faci quelcom, cal que algú escrigui un guió perquè una trama i/o una història de ficció es posi en marxa. És així de simple, però hi ha qui se n’oblida mentre la cosa va marxant pel simple fet que el producte que es veu és molt més atractiu i de resultat immediat que el text escrit, ja sigui en pantalla ja sigui en paper. Tan important són els guionistes que fins i tot els sindicats d’actors i actrius dels Estats Units d’Amèrica van donar-los suport en la seva vaga reivindicativa d’augment de sou, d’augment en la cotització en l’assegurança de salut i de pensions, en la contractació d’un mínim de guionistes per engegar projectes i en la participació en els guanys en el sistema d’estríming. I per postres, si no n’hi havia prou de la seva precària situació, als guionistes els ha aparegut, fora de guió, la intel·ligència artificial, que és capaç de copiar-los l’estil, les idees, fer tot el que li diuen i tot això sense gairebé cap cost! En el món de les cançons i llurs lletres passa quelcom similar. En la darrera Fira de Nadal de Roda de Ter, a la plaça Major, una de les actuacions musicals era una cantada de nadales per part dels alumnes i professors de l’escola de música municipal El Faristol. Trobo que és una iniciativa molt encertada perquè la celebració del Nadal és un patrimoni cultural molt valuós i el fet de cantar nadales, sobretot en català i nostrades, ens aporta un grau de normalitat com a poble català. Potser per això, m’hi vaig quedar. No hi tenia ningú de família dalt de l’escenari, però gaudia de veure amb quina il·lusió i amb quina bona predisposició es cantaven aquestes nadales. En una fira de Nadal, crec que hi són imprescindibles. L’última nadala que van interpretar va ser aquella que es va fer famosa perquè TV3 li va donar la màxima publicitat i perquè tenia una tornada enganxosa: “Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer”. Aquesta cançó interpretada per Albert Pla, conjuntament amb alguns cantants de primer nivell com Estopa, Gerard Quintana, Quimi Portet, Manel i Joan Miquel Oliver, va popularitzar com a bona una errada majúscula: repetir innecessàriament dos cops el pronom feble hi. Ja deixem de banda que l’accent musical a sobretot no era en la tercera síl·laba sinó en la segona, però això ja seria demanar massa! Com pot ser que es validi aquesta frase en una cançó que ja es veia que tindria un ressò espectacular? Però és que els que ens fixem en les lletres de les cançons estem farts de veure accents musicals que no es corresponen amb els accents naturals de les paraules o rimes assonants o consonants de vocals obertes amb la mateixa vocal tancada! I no passa res! No hi ha cap filtre ni en les discogràfiques, ni en les productores. És com si no es donés prou importància a la lletra d’una cançó, només que soni bé i sigui comercial ja n’hi ha prou. I si a sobre ens la canta o hi intervé alguna cara famosa, a bodes em convides! Per això, des d’aquest article voldria trencar una llança per als lletristes de cançons i els guionistes. Si no hi són que se’ls contracti i si se’ls contracta que se’ls escolti i es tinguin en compte. Mira que era fàcil cantar, per exemple: “Al pessebre, cal que hi hagi, cal que hi hagi un caganer”!”. Sona igual de bé, tots els accents musicals cauen al lloc que els correspon i, a sobre, és correcte en català!

És com si no es donés prou importància a la lletra de les cançons. Només que soni bé i sigui comercial, ja n'hi ha prou

Al pessebre, cal que hi hagi un caganer!