Amb la desaparició de l’estat d’alarma i el toc de queda hem vist gent sortint en tromba a celebrar-ho, en molts casos sense distància de seguretat i sense mascareta

Tot i que aquestes ratlles s’escriuen poc temps després que saltés l’alarma en les negociacions entre forces independentistes de cara a formar un govern d’aquest caire que gestioni el nostre futur immediat des de la Generalitat de Catalunya, l’article no va d’això. Tot i que el món independentista, que sembla més un orgue de gats que no pas una coral ben afinada, està en alerta des de fa uns dies perquè les negociacions estan encallades des del començament i no s’acaba de trobar el desllorigador a curt termini i això crea alarma i angoixa, no només entre els seus respectius votants sinó en el país que va agonitzant, l’article tampoc no va d’aquest pal. Volia parlar d’una altra alarma: el diumenge passat, 9 de maig, va decaure l’estat d’alarma al territori estatal. És curiós perquè l’estat d’alarma, que en el fons limita drets fonamentals, molt fonamentals, la ciutadania l’ha acabat acceptant i tolerant, fins i tot hi ha qui considera que s’havia de prorrogar, que encara havia de durar més. Juntament amb la declaració de l’estat d’alarma també es van decretar tocs de queda nocturns que impedien la lliure circulació de les persones a partir d’una determinada hora de la nit i en limitava els negocis, sobretot els de restauració i oci. Tant l’una com l’altra, estat d’alarma i toc de queda, han durat molts mesos i, com dic, una part de la ciutadania els va assimilar com a normals, quan són excepcionals. Però fa uns dies l’estat d’alarma i el toc de queda han desaparegut. I molta gent, pel que s’ha vist als mitjans de comunicació, ha sortit en tromba per celebrar-ho en molts casos sense distància de seguretat i sense mascareta o aquesta mal posada. Llavors, de què ha servit tant de sacrifici si a la primera de canvi la irresponsabilitat ciutadana campa de nou per carrers i places? És que no hem après res? No ens recordem dels primers dies de confinament total, amb tothom desorientat, amb notícies de morts i més morts, d’hospitalitzats i d’unitats de cures intensives plenes i saturades, de professionals sanitaris estressats treballant més hores que un rellotge? No ens recordem d’aquelles tardes o vespres que molta gent sortia a les finestres i balcons aplaudint simbòlicament aquests sanitaris per salvar-nos la vida? Estaria bé recordar-ho per no caure en les mateixes errades! No vulguem fer realitat la dita que només els de la raça humana ensopeguem dos cops amb la mateixa pedra! Precisament en relació amb la importància que els balcons i finestres han tingut últimament, llegim a tota la premsa que la ciutat d’Olot modificarà la normativa urbanística per obligar que qualsevol habitatge que es construeixi tingui obertures. El grup socialista de la ciutat olotina, que és qui va presentar la moció, que va ser aprovada, ho justifica perquè les construccions cal que tinguin obertures a l’exterior per oxigenar-se, ja siguin balcons, galeries, terrasses o àtics, que es puguin obrir o tancar en funció de les circumstàncies. En el context actual que vivim és evident que havia de comptar amb la majoria del vot del consistori: ningú no sap si en el futur més o menys proper es pot repetir una altra situació de confinament de la població i aleshores caldran aquests espais, a casa, per ventilar-se. On potser hauria estat bé que hi hagués ventilació és en les negociacions per investir un president republicà a la Generalitat de Catalunya, per primer cop a la història amb un 52% del suport parlamentari. Potser així s’hauria endut malfiances dels uns amb els altres, l’enveja pels resultats electorals i el mal pair d’aquells que prediquen la unitat però no la practiquen. El que no pot ser és apostar la presidència de la Generalitat a una ruleta russa només com a estratègia partidista, pensant-se que el temps es controla i es guanyarà una conselleria més. Com va escriure l’escriptor nord-americà Trevanian (Rodney William Whitaker) en la seva obra La sanció d’Eiger: no hi ha pitjor pecat social que no saber calcular el temps. Alguns clarament hauran pecat aquest cap de setmana passat! Caram, potser sí que parlant d’alarma volia parlar de política! Ves per on!

Amb la desaparició de l’estat d’alarma i el toc de queda hem vist gent sortint en tromba a celebrar-ho, en molts casos sense distància de seguretat i sense mascareta

Alarma, principi o fi?