L’únic antídot contra els ensumamerdes és rodejar-se de persones generoses. Que celebrin els teus èxits com si fossin els seus i que dels teus fracassos, se n’enduguin un tros a l’olla

No fa massa, per culpa d’una amiga que creu en els olis essencials, el fengshui i la reflexologia en comptes dels analgèsics –tot això via especialistes pagats a preu d’or, per descomptat–, vaig descobrir una guru d’aquestes d’Instagram que et promet que et canviarà la vida. Ja sé què pensareu –“venedors de fum!”, sento des de l’última fila–, però siguem receptius. A la meva amiga l’entusiasmava el que deia a cada classe virtual, assegurava que tenia bons consells i que li havia desbloquejat alguns passos. La meva amiga, l’amant de les herbes, el que buscava era fer-se rica, per cert, perquè fins i tot per fer retirs de ioga necessites quartos. I la guru et deia que tu pots ser un imant pels diners. Com que si alguna cosa bona té ser periodista és que pots entrar a llocs prohibits i conèixer gent exòtica, la vaig entrevistar. Si traiem la façana insuportablement perfecta que lluïa –hi ha persones que van amb el filtre d’Instagram posat–, la guru deia coses raonables, amb lògica i sentit comú, encara que ella s’entestés a explicar-me els fonaments científics de tot plegat. Realment tenia un discurs convincent: et creies el que deia i, el que és millor, et creies que tu també podies fer-ho. Empoderament femení, vaja. A vegades només necessitem amor, confiança, empenta. Una de les seves idees és canviar la mentalitat de l’escassetat per la mentalitat de l’abundància. És a dir, no pensar “no trobaré una feina millor”, “mai escriuré un llibre” o “aquell home no em farà cas” per tot el contrari. És el primer pas: creure-t’ho. Fora por, fora mandra. La incertesa massa vegades és més temuda que la infelicitat. Per això admiro la gent que s’atreveix a fer canvis vitals i proves inesperades quan d’altres ja pensen que se’ls acaba la llumineta. Fins i tot les vegades que l’instint et portaria a un lloc nou, el que tems no és només perdre el temps, els diners, la seguretat o els que t’estimen: pateixes per no fer el ridícul, pel que diran. Sempre hi haurà una claca disposada a riure’s de l’altre i a celebrar els fracassos aliens des del sofà. Com si la vida tingués res a veure amb una competició o com si la fortuna fossin vasos comunicants, que la teva desgràcia anés lligada a la seva sort. Això és mentalitat d’escassetat. I ho dic així per no insultar. L’únic antídot contra els ensumamerdes és rodejar-se de persones generoses. Que celebrin els teus èxits com si fossin els seus i que dels teus fracassos, se n’enduguin un tros a l’olla. Que t’entenguin i, si no poden, que no et jutgin. Que sempre hi siguin a compartir taula. Que siguin refugi, alegria i ànim. Que l’amor no es gasta i l’amabilitat és gratis, coi.

L’únic antídot contra els ensumamerdes és rodejar-se de persones generoses. Que celebrin els teus èxits com si fossin els seus i que dels teus fracassos, se n’enduguin un tros a l’olla

Alegrar-se’n pel altres