El que ha demostrat aquesta aturada general de la vida quotidiana és que de qui depenem és de l’energia elèctrica

El dia 28 d’abril de 2025 passarà a la història com el dia de la gran apagada a la península Ibèrica. Va succeir el que literalment es coneix com que es van fondre els ploms... Bé, es coneix només per alguns, ja que la generació més jove això dels ploms no saben ni què són ni saben que es poguessin fondre. I com que seria molt llarg d’explicar, quedem-nos amb la frase que ha fet fortuna en els mitjans de comunicació tradicionals i moderns: l’electricitat va caure en pocs segons a “zero elèctric”, perquè es van perdre 15 gigabytes. La rapidesa, però, amb què va afectar urbi et orbi aquesta apagada contrasta amb la lentitud amb què el govern central tarda a esbrinar-ne la causa i, per què no?, a decidir a qui penja la toia, qui n’és el responsable. Quan escric aquestes ratlles anem camí d’arribar a una setmana del fet en qüestió i el més calent és a l’aigüera. I mira que les màximes autoritats del govern espanyol es van traslladar de seguida a Red Eléctrica Española i fins i tot el servei d’espionatge estatal hi va aterrar ben d’hora, però no n’acaben de treure l’entrellat... o almenys això és el que diuen. Mentrestant, les especulacions, les versions interessades, les explicacions de suposats experts, les conspiracions, els interessos no sempre nobles, les versions polítiques de diferents àmbits, els tertulians que entenen de qualsevol tema... tot això és terreny abonat i, com que ja hi ha plantada la seva llavor, si tarda gaire més a sortir l’explicació a tot el que va passar germinarà la planta del dubte, de la desconfiança, de la impostura... Resumint, la gent vol una explicació, una resposta clara, indubitada del que va passar i ja estan tardant! També, aquests dies, ha estat adient per a tots aquells que ens volen fer creure que amb l’apagada del corrent elèctric i, de rebot, dels telèfons mòbils, ordinadors i derivats es viu millor. I ens volen fer creure que gràcies a això han pogut passejar més tranquils pels llocs, han pogut conversar llargament amb llurs congèneres, que han pogut exercir la seva humanitat i proïsme, que s’han fet un fart de llegir literatura de la bona. Francament, digueu-me incrèdul, però no combrego amb aquesta, moltes vegades, falsa bonhomia. Vivim en el temps que vivim i depenem del que depenem per viure en les condicions i circumstàncies que vivim. Aturar la velocitat de vertigen en què, a voltes, anem pot ser bo i saludable, però no tinc tan clar que tot això que es veu tan bé no es pugui fer amb electricitat. Molta part de la nostra intel·ligència i destresa fa temps que ja l’hem delegada en les màquines, no cal esperar la intel·ligència artificial, en les coses fins i tot més elementals: desplaçar-se d’un lloc a l’altre, preparar aliments, anar-los a buscar, convertir la nit en dia prement un botó, mirar i escoltar i veure el que passa arreu del món sense moure’ns de casa, diagnosticar malalties i curar-nos, torrar el pa per esmorzar, escórrer la taronja... el que sigui ja no ho fem manualment, ens ho fa alguna màquina a partir de la força elèctrica. Perquè, de fet, el que ha demostrat aquesta aturada general de la vida quotidiana és que de qui depenem és de l’energia elèctrica: sense ella no va res, ni la regulació del trànsit, ni els ordinadors, ni les fàbriques, ni els cotxes, ni les gasolineres, ni la televisió, ni la ràdio, ni el mòbil, ni la porta del garatge, ni el llum de la casa... i afegiu-hi qualsevol altre exemple. No va res. Tot s’atura! No ens serveix ni aquella frase pensada quan vingui la fi del món: que l’últim apagui el llum i tanqui la porta! Perquè la llum ja haurà marxat sola o l’haurà reduïda a zero elèctric algú que no sabem, si no és que el CNI s’hi doni aire! Només ens queda, potser com a consol, que algú ja enterrarà el darrer! I mentrestant, podem escoltar Tomeu Penya amb la seva Gràcies per sa ràdio, però que sigui de piles!

El que ha demostrat aquesta aturada general de la vida quotidiana és que de qui depenem és de l’energia elèctrica

Algú enterrarà el darrer!