Quan m’hi he apropat, m’ha mirat als ulls i amb un dolç somriure, m’ha saludat amb un “helloooooooooooo”

Jo he vist una dona que semblava tota bondat. Potser era una fada, d’aquelles de les de Walt Disney, de mitjana edat, amb els cabells blancs, ulleres petitones i somriure encisador.

L’altre dia vaig anar a un CVS. Un CVS és una parafarmàcia, on també venen productes de cosmètica, de neteja, i multitud de postals per desitjar felicitat als teus éssers estimats: postals per a mares, pares, germans, germanes, postals d’aniversari, de Nadal… Hi vaig comprar tot de coses imprescindibles i vaig anar al taulell per pagar. La majoria de la gent amb la qual m’he topat en diversos establiments és molt simpàtica. Et saluden, et pregunten com estàs. Però la caixera del CVS ha estat extraordinàriament dolça, atenta i simpàtica. Quan m’hi he apropat, m’ha mirat als ulls i amb un dolç somriure, m’ha saludat amb un “helloooooooooooo”. M’ha preguntat com estava i si havia trobat tot el que buscava a l’establiment. Evidentment, li he dit que jo estava molt bé, i que efectivament, tenia tot el que necessitava (no li he dit la veritat, que no he trobat els Kit-Kat que buscava). Ha mantingut a la cara el seu somriure encantador tota l’estona, i semblava realment preocupada quan s’ha adonat que m’havia oblidat els sobres de les postals de felicitació.

Quan he tornat amb els sobres, he pagat amb targeta. En tot moment m’ha dit que el que jo feia (és a dir, passar la targeta), estava molt ben fet. M’ha acomiadat amb un “que Déu beneeixi a la teva família” i ha dedicat el mateix somriure encisador al següent client. Mai m’havia topat amb gent així. T’alegren la vida, fins i tot creus que les pel·lícules de Walt Disney poden estar basades en fets reals. M’ha semblat veure una espurna de sol a l’horitzó (fet totalment impossible amb el cel plujós i ple de núvols que teníem) i he tornat a casa amb un somriure d’orella a orella. Un bon dia.